BARÇA

Bartomeu desfulla la margarida

El president dubta ara si val la pena posar les urnes per salvar el seu mandat

Josep Maria Bartomeu no fa bona cara. El president del Barça viu els dies més difícils des que va heretar el càrrec del seu amic Sandro Rosell l'any 2014. No el consola el bon inici de l'equip de Ronald Koeman a la Lliga. Tampoc el missatge d'unitat que va enviar Leo Messi al diari Sport després d'haver buidat el pap a Instagram amb motiu de la trista sortida de Suárez, o la il·lusió per tancar el mercat de fitxatges amb dignitat. La resistència ha sigut un dels seus principals valors. Aguanta des de fa mesos, i sobretot des del 2-8 i la crisi del burofax, milers de mencions crítiques i ofensives a les xarxes cada cop que hi publica alguna cosa. Fins i tot suporta que alguns aficionats el reprovin pel carrer. Entén que el futbol provoqui reaccions viscerals. Però aquest esperit impermeable s'ha començat a fondre aquesta setmana, quan ha vist que el vot de censura que hi ha en marxa contra la seva junta va de debò. Poc més del 4% (554) dels suports revisats per la mesa de la moció fins ara (12.864, més de la meitat dels que es van presentar) han sigut invalidats. Per tant, si no hi ha sorpreses, la directiva haurà de posar les urnes per sotmetre la seva gestió a votació.

Davant d'aquest panorama, i segons l'olfacte de diverses persones que el coneixen bé, Bartomeu es planteja seriosament dimitir un cop es confirmi que hi ha prou signatures per fer el referèndum i evitar així el possible estigma de ser el primer president de la història del Barça en caure mitjançant l'únic mecanisme que empodera els socis davant la mala praxi d'una junta. El mandatari culer desfulla la margarida amb el seu cercle de confiança, on encara hi ha Jaume Masferrer, qui el va dur a ser elegit l'any 2015 amb el lema "Bo per al Barça" i segueix amb càrrec a l'entitat tot i la seva implicació al cas Barçagate. "Ningú té pensat dimitir. Ni jo, ni cap directiu, ni cap executiu. El club segueix, no s’atura i tenim molta feina per fer", va dir Bartomeu el dia del trofeu Joan Gamper, després que Més que una Moció presentés les firmes. La contundència del seu discurs ha tingut una vigència de dues setmanes.

Una de les possibilitats que el president contempla ara és aguantar a la cadira fins al referèndum, cosa que comportaria un esforç logístic i econòmic en plena pandèmia, a més de dedicació –quan va curt d'energies– en fer campanya a favor de l'estabilitat institucional amb l'argument de no obligar la propera junta a tancar l'exercici econòmic 2020/21. Una altra seria plegar i convèncer el seu vicepresident primer, Jordi Cardoner, perquè defensi la gestió de l'actual directiva a la moció i, en cas de salvar-hi el coll (només necessita un terç de vots favorables), acabi el mandat al juny després dels comicis de la primavera. Per últim, Bartomeu també medita l'opció que la junta dimiteixi sencera, com si ja hagués perdut el vot de censura, un escenari que comportaria que una comissió gestora aprovés els comptes 2019/20 de forma provisional i avancés les eleccions a l'hivern, amb un termini màxim de tres mesos des de la renúncia. En pocs dies, un cop s'hagi acabat el procés de validació, la junta analitzarà la situació i agafarà un dels tres camins que ara mateix hi ha sobre la taula.

Freixa, al rescat del mandat de Bartomeu

"El Barto és poc transparent, costa desxifrar-lo, però la dignitat i la lògica el porten a pensar que potser ha arribat el moment de plegar", observa algú que sap com respira el president del Barça aquests dies. Ni la pilota, jutge clau en el dia a dia de l'entitat des de la seva fundació, pot salvar-lo del cul-de-sac que li suposa tenir més del 15% del cens completament en contra de la seva forma de fer. Un percentatge que equival a més de 20.000 socis que s'han mobilitzat en un context complex per incidir en el devenir institucional del club. Per això té al cap deixar-ho córrer. I potser per això Toni Freixa, precandidat electoral i exdirectiu que està molt ben informat, va demanar divendres la retirada del vot de censura perquè creu que és "un tret al peu" i va qualificar la possible dimissió del Bartomeu com "un acte de covardia". Freixa s'autodefineix com a "continuador", que no continuista, de la forma de fer dels últims 10 anys als despatxos de Can Barça.