FUTBOL

Dues nissagues britàniques en el futbol català

Els Morris, una família anglo-espanyola, i els Mauchan, escocesos, van jugar un paper clau per implantar el futbol a la Barcelona dels segles XIX i XX

Dues nissagues van tenir un paper destacat a l’hora d’implantar el futbol a Catalunya: els Morris i els Mauchan -la primera anglo-espanyola i la segona escocesa- es van instal·lar a Barcelona i a Sant Martí de Provençals, respectivament, a finals del segle XIX per motius de feina. I els seus membres va destacar entre els primers equips de futbol de Barcelona. Les seves històries, de mica en mica, es van recuperant i omplen els buits que quedaven per explicar.

Els Morris

Samuel James Morris, aventurer i emprenedor, va néixer l’any 1842 al si d’una família anglicana de Londres. Als 19 anys va ser condemnat a 6 mesos de treballs forçats per robatori, i aquell mateix any va marxar a l’Extrem Orient i va participar en la defensa de Xangai i Kahding durant la rebel·lió dels Taiping. Després va viatjar pel Japó i va viure durant 4 anys al nord de la Xina, fins a instal·lar-se a les Filipines l’any 1868. El 1886 va tornar al Regne Unit, però el 1890 va ser destinat a Barcelona com a responsable de dues companyies de tramvies: la Tramways Co Ltd i la Sociedad del Tranvía de Barcelona, Ensanche y Gracia, companyies de la mateixa societat però amb autonomia pròpia.

Jaime Morris, tal com se’l coneixia, va modernitzar les línies i va ser el personatge que va posar en marxa la tracció elèctrica per primera vegada a Barcelona. Aquest fet i la competència amb altres companyies el va enemistar amb part de la societat barcelonina de l’època. Una part de la premsa l’acusava de connivència amb el govern municipal. Finalment, l’any 1899 va deixar del seu càrrec.

Els anys 1905 i 1909, Morris, com a representant de l’empresa Hughes & Sterling de Liverpool i Londres, associada a la Sociedad Miró Trepat y Cia de Barcelona, es va presentar a la subhasta per a la concessió de les obres de la Gran Vía de Madrid. Morris es va casar en 5 ocasions, les dues primeres a les Filipines, amb dones d’ascendència espanyola, María del Socorro de Olea Maraver i Victorina Irrisarri Errasquin, amb les quals va tenir 6 i 2 fills, respectivament. Les altres dones van ser britàniques, i amb l’última, ja al Regne Unit, va tenir 3 fills més. Va morir el 12 de desembre del 1909, als 64 anys. Conegut ja com a Jaime Morris, va ser soci del British Club de Barcelona i fundador del Barcelona Cricket Club, esport que practicava. Amb 51 anys, va participar en els primers partits de futbol, en la posició de porter. Apareix juntament amb els seus fills Samuel i Miguel en un fotogravat del 1893 que seria la primera imatge documentada d’un equip de futbol de tot l’Estat.

Samuel Alfred Morris de Olea

Samuel, el fill gran, va néixer a Manila l’any 1870 i era considerat un sportman de l’època: criquet, futbol, atletisme, ciclisme, rugbi, frontó, tenis, hoquei, soci del British Club de Barcelona i fundador del Barcelona Cricket Club, va participar en els primers partits de futbol de la ciutat i va ser fundador del Barcelona FC l’any 1895. A partir del 1899 va participar en alguns partits amb l’equip britànic (Team Anglès), per finalment ser fundador, vicepresident, jugador (porter) i capità de l’Hispània AC, amb el qual va guanyar el primer campionat de l’Estat: la I Copa Macaya. L’any 1903 va abandonar la pràctica del futbol. Considerat també un dels millors àrbitres de futbol de l’època, l’any 1909 va rebre una distinció de la Federació Catalana de Clubs de Football. L’any 1906 va fundar amb el seu amic Enrique Barrie la Sociedad de Sport Vasco de Barcelona i, de fet, el frontó era un esport que Morris practicava amb assiduïtat. Durant els anys 1913 i 1914 es va intentar apostar pel criquet a Barcelona. El FC Barcelona, de fet, va crear la secció de criquet i el Samuel n’era un dels jugadors. Casat l’any 1896, tenia 3 fills i va morir als 65 anys a la ciutat de Barcelona.

El tercer fill

Conegut com a Enrique, el tercer fill del primer matrimoni va arribar a Barcelona l’any 1895, i va participar en la fundació del Barcelona FC -no confongueu aquest club amb el FC Barcelona-. Apareix a la primera fotografia d’aquest club, juntament amb el seu germà Samuel. L’any 1900 va fitxar per l’Hispània AC, i va aconseguir la I Copa Macaya. L’any 1903, coincidint amb la desaparició de l’Hispània, va fitxar pel Barça, club en què jugaria fins a l’any 1905. L’any 1909 va aparèixer com a capità de l’Star FC. Pilot a la Royal Flying Corps durant la Primera Guerra Mundial, va ser abatut i ferit a l’abdomen mentre metrallava les posicions alemanyes.

El misteriós J. Morris

Era el segon fill del segon matrimoni i va acompanyar el seu pare a Barcelona el 1890. Malgrat que el seu nom era Miguel Samuel, la seva família el coneixia com a Johnny o Johnie, però a la premsa de Barcelona sempre va ser presentat com a J. Morris, i també apareix al fotogravat del 1893, quan encara era un nen de 12 anys. El 1899 va tornar amb el seu pare a Londres, per retornar a Barcelona el 1901, el mateix any en què va fitxar per l’Hispània amb els seus germans. Amb la desaparició d’aquest club, va fitxar pel FC Barcelona, on va jugar entre el 1903 i el 1905, i el 1908 i el 1909. En els anys següents va ser jugador de l’Star FC, del Català, de l’Agrupació Deportiva Canigó i del Canadiense FC. És possible que entre el 1905 i el 1908 s’instal·lés a Madrid i jugués amb dos equips de la capital, el Moncloa FC i la Sociedad Gimnástica Española. Durant la seva etapa de jugador de l’Hispània, els tres germans Morris es van incorporar a la disciplina del Barça en dues ocasions: la primera amb motiu del partit contra els oficials del creuer britànic HS Calliope i la segona amb motiu del desplaçament del FC Barcelona a Madrid a la festa de coronació d’Alfons XIII, en què es va enfrontar en la final amb el Biscaia.

Un altre dels misteris que ha acompanyat els Morris és la seva suposada arrel escocesa. La raó és la seva pertinença a l’Hispània, un equip fundat l’octubre del 1900 que va incorporar jugadors de l’Escocès FC i del Team Rojo. Paradoxalment, tots els jugadors estrangers de l’Hispània s’han considerat escocesos. Però no era el cas dels Morris.

Els Mauchan

Tots els registres que parlen de la nissaga dels Mauchan solen dir pràcticament el mateix, que eren una família d’ascendència britànica (per a uns anglesos, per a d’altres escocesos) en què sobresurt la figura de David Mauchan. Es diu que va ser àrbitre, jugador de l’Escocès FC i del Barça, fundador i jugador del CE Júpiter..., però David Mauchan, nascut l’any 1895 a Sant Martí de Provençals, no va poder participar en tots aquests esdeveniments, ja que era massa jove o encara no havia nascut.

La nissaga va començar amb William Mauchan i Elizabeth Stewart, casats l’any 1879 a la seva ciutat, Glasgow. Ell era treballador del tèxtil i per motius de feina es van traslladar a Nottingham (Anglaterra) i, quan la Johnston, Shields & Co. va obrir la factoria a Sant Martí de Provençals l’any 1893, a Catalunya. La parella va tenir 7 fills, tres dels quals a Glasgow: el William, que va morir en la infància; el Peter, nascut l’any 1882, i l’Archibald, el 1884. A Nottingham hi van tenir l’Elizabeth el 1887 i el John el 1889; i ja a Sant Martí, el David el 1895 i el William el 1897. La família va tornar al Regne Unit en els inicis de la Primera Guerra Mundial, excepte el John, conegut com a Joan, que es va establir a Barcelona. El David es va allistar a la Royal Army l’any 1914 per lluitar en la Gran Guerra. El William va tornar a Barcelona als anys 50.

El pare William tenia el títol oficial expedit per la Football Association, un títol que li va permetre l’arbitratge de diferents partits de futbol de l’època, entre els quals destaca el que es va jugar l’11 de febrer del 1900 entre el FC Barcelona i el Català FC. Va ser el primer àrbitre a expulsar un jugador de cada equip, l’anglès Harris del FC Barcelona i l’escocès Gold del Català. També va ser l’àrbitre de l’últim partit de la I Copa Macaya, entre l’Hispània AC i el FC Barcelona, un partit que donaria el guanyador de la primera edició d’aquest torneig. El 2 de febrer del 1900 va ser el jutge de línia en el partit que enfrontava el FC Barcelona contra l’Escocès FC. Alguns dels seus fills també van arbitrar diferents partits.

L’Escocès FC

Durant l’efímera vida de l’Escocès FC, un o dos dels fills van ser jugadors de l’equip. A la foto de l’Escocès del 1900 hi apareix un dels fills, que, per la inicial, “P.”, hauria de correspondre al Peter, i no al David, com s’ha dit algun cop. En un partit jugat entre el Català FC i l’Escocès FC el 25 de febrer del 1900 hi van participar dos germans Mauchan, per tant, és molt més que probable que fossin el Peter i l’Archibald.

Una vegada desaparegut l’Escocès FC, un dels Mauchan es van incorporar al FC Barcelona. Es fa difícil saber si era el Peter o l’Archibald. El David, amb 6 anys, difícilment podia ser. La inicial escrita a la premsa de l’època, una “N.”, en fa impossible el reconeixement. Cal pensar que aquesta inicial és un error, igual que la inicial d’un altre jugador de l’Escocès incorporat al Barça, anomenat Girvan, a qui “col·loquen” una altra “N.”, quan en realitat el seu nom era George.

CE Júpiter

No tornem a trobar cap membre de la nissaga dels Mauchan a la premsa esportiva de l’època fins a finals de l’any 1911, quan es va fundar el Júpiter. El John, el David i el William van ser jugadors d’aquest club, fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial. El Júpiter es va fundar el 12 de maig del 1909 a la cerveseria Cebrián de Sant Martí. Els tres germans són associats amb la fundació de l’entitat, però és sorprenent que el David, amb 13 o 14 anys, i el William, amb 11 anys, hi poguessin participar.

Una vegada al Regne Unit, el William es va convertir en corresponsal del Mundo Deportivo i promotor de gires d’equips britànics pel territori català. El Saint Mirren, un equip escocès, va ser l’adversari del Barça en la inauguració de l’estadi de les Corts l’any 1922. També el Motherwell FC escocès i el Burnley FC anglès, els anys 1927 i 1949, van jugar a Barcelona amistosos promocionats pel William. Aprofitant aquest últim desplaçament, el William va fer acte de presència a la ciutat i va fer el servei d’honor en el partit que havia de celebrar el Júpiter contra el Badalona. L’any 1959, a les noces d’or del Júpiter, el Joan va ser convidat -en qualitat de soci i fundador del club- a fer el servei d’honor en el partit que havia d’enfrontar el Júpiter contra el FC Barcelona.

Coincidències entre les nissagues

Com a nota curiosa, membres de les dues famílies van coincidir en diferents partits de futbol. El Samuel i l’Henry, amb l’Hispània, i un fill dels Mauchan, amb el FC Barcelona, van jugar els dos partits de la primera edició de la Copa Macaya. També l’any 1912 un dels Morris i un dels Mauchan van jugar plegats, en un partit disputat entre estrangers i espanyols en benefici del Sindicato de Periodistas Deportivos.

Més continguts de