CHAMPIONS LEAGUE
Esports 17/02/2016

Tres dècades de malastrugança italiana

El Madrid visita Roma per intentar trencar 29 anys sense eliminar un equip transalpí a Europa

Ferran Rigat
3 min
El futbolista portuguès Cristiano Ronaldo controlant la pilota durant l’entrenament del Reial Madrid d’ahir a l’Olímpic de Roma.

BarcelonaQuan Javier Zanetti, ambaixador de la final de la Champions, va treure la pilota que aparellava el Reial Madrid amb l’AS Roma alguns aficionats madridistes van tenir un flash-back. Exactament una imatge del 2008, quan l’equip giallorrosso va eliminar els madrilenys d’aquella edició de la Champions. El conjunt entrenat per Luciano Spalletti, casualment l’actual entrenador, es va desfer a vuitens del Madrid de Bernd Schuster. Però si els seguidors blancs fan memòria trobaran que el Madrid no ha eliminat un equip italià a doble partit des de fa 29 anys, exactament la temporada 1986/87, quan els blancs es van desfer del Nàpols liderat per Diego Armando Maradona.

Sacchi, botxí en dues ocasions

A partir d’aquest precedent, els italians han esgarriat vuit vegades la festa europea al club de Chamartín. Tot va començar la temporada 1988/89, un any després que a la Llombardia nasqués un equip que passaria a la història, el Milan d’Arrigo Sacchi. L’italià va revolucionar el futbol de finals dels vuitanta amb un equip de somni en què jugaven Rijkaard, Ancelotti, Baresi, Gullit o Van Basten. Després de guanyar un Scudetto, els rossoneri es van plantar a la Champions com una de les sensacions d’Europa, que ho van confirmar després d’eliminar el Madrid a les semifinals amb un 5 a 0 que va quedar a les enciclopèdies de futbol. La temporada següent els dos conjunts es van trobar una altra vegada, i malgrat que l’eliminatòria va ser molt més igualada, finalment es va decantar, un cop més, pel Milan (amb un 2 a 1 global).

La Juve, un enemic recurrent

La primera ocasió que el Juventus va eliminar el Madrid de la Champions va ser la temporada 1995/96. A quarts de final l’equip de Jorge Valdano tenia el difícil repte de guanyar el conjunt de Marcelo Lippi. A l’anada, una victòria per la mínima (1-0) posava de cara l’eliminatòria per als interessos blancs, però a la tornada els bianconeri van capgirar el resultat amb un 2-0. El Madrid no va poder amb una Juve que s’acabaria emportant el títol europeu.

Ja fins al curs 2002/03 els madrilenys no coincidirien amb un equip italià. Els bianconeri es van creuar un cop més en el camí europeu, i Lippi va tornar a comandar el botxí italià. En el partit d’anada de quarts de final el Madrid dels galàctics es va imposar al Bernabéu per 2-1, amb gols de Ronaldo i Roberto Carlos per als locals i de David Trezéguet per als visitants. Però a la tornada l’escenari va ser molt diferent. La Juve es va imposar 3-1 sense donar cap mena d’opció. Amb el 2-0 Figo va fallar un penal que podria haver donat vida. Dues temporades després la reedició va arribar a vuitens en una eliminatòria molt igualada. Amb un 1-0 a l’anada, el partit de tornada va anar a la pròrroga, però al minut 116 Marcelo Zalayeta va continuar la maledicció. L’última vegada que aquests dos equips es van veure les cares va ser el curs passat a semifinals. Álvaro Morata, exdavanter del planter madridista, va marcar en els dos partits per portar la Juve a una final que acabaria perdent contra el Barça.

El Madrid ha sigut un fix en la Champions, però la temporada 1991/92 li va tocar participar a la UEFA. A semifinals se li va acabar l’aventura. El Torí es va interposar en el camí i amb un 3-2 de global va eliminar un Madrid en el qual jugava un jove Luis Enrique.

Cristiano: “Ja sé per què Messi va tirar el penal així”

En la roda de premsa prèvia al partit de Champions, Cristiano Ronaldo va aprofitar l’ocasió per parlar sobre la genialitat de Messi i Suárez: “Jo sé per què Leo va tirar el penal així. Jo només et dic això, pensa el que vulguis”. El davanter també va comparar la relació del trident blaugrana amb la sintonia de la BBC: “Jo no he d’anar a sopar amb Benzema ni Bale ha de venir a casa meva. Els sopars fora, les abraçades i els petons no serveixen de res. El que cal és sintonitzar al camp. No hem de fer-nos petons”.

stats