22/12/2020

Messi escull Pedri com a hereu (0-3)

4 min
La complicitat de Messi i Pedri canvia la cara d’un bon Barça

BarcelonaA pocs dies de quedar alliberat de l'obligació d'informar la directiva sobre si negocia amb un altre club per marxar, el Barça segueix necessitant del talent de Lionel Messi. Tot segueix girant al voltant de l'argentí, tot i que el futur segurament passarà per Pedri, escollit com a hereu per l'argentí. Plegats, buscant-se entre mirades de complicitat, van animar la cara del Barça a Valladolid (0-3) just abans de les festes. Menuts com són, van esmunyir-se una i altra vegada dels defenses rivals i van deixar com a regal a una afició que aquest any ha patit massa un tercer gol preciós. Pedri, mig d'esquena, va assistir amb l'esperó a Messi, que va batre Masip. Quan ells dos es troben a prop de l'àrea rival, el soroll de la pilota es converteix en música capaç d'enderrocar els murs més alts. En un any de boira, l'arribada de Pedri ha estat un dels pocs motius que ha aconseguit fer riure Messi. I de passada, milions de barcelonistes.

A Valladolid només valia guanyar. El Barça va sortir a jugar sabent que en cas de perdre quedaria com el pitjor equip de la Lliga en punts guanyats fora de casa. Per evitar-ho, Koeman va refer l'equip en un nou gir tàctic. Ja en porta uns quants. No fa tant, l'entrenador neerlandès defensava que no modificaria la seva tàctica preferida, jugant amb doble pivot, com si fos un manament. Però a mesura que els resultats no han acompanyat, Koeman ha redibuixat els sistemes escoltant els seus jugadors. Per imposar-se a l'equip de Sergio González, Koeman va sorprendre jugant amb tres centrals. És a dir, gairebé tots els que té disponibles ara mateix, excepte Umtiti. Tres defenses per protegir-se millor, tip com està de veure com el seu Barça rep gols amb massa facilitat. I al davant, De Jong i Pjanic s'encarregaven de mantenir l'ordre, mentre Jordi Alba i Sergiño Dest obrien el camp generant espais perquè pel mig fessin de les seves Messi i Pedri. Una recepta senzilla que va agafar desprevingut el Valladolid, que no s'ho esperava. Només les grans aturades del sabadellenc Jordi Masip van evitar que el Barça enllestís la feina abans del descans, en una primera part en què cada cop que Messi i Pedri tocaven la pilota l'equip blaugrana tornava semblar un aspirant al títol.

Incapaç de trobar l'estabilitat, el Barça alterna partits indignes amb actuacions exuberants. A Valladolid va sortir bé, l'aposta de Koeman va funcionar i va permetre que Messi pogués ser protagonista on més li agrada, a la frontal de l'àrea. Quan l'argentí s'ensuma que el Barça juga malament, sol endarrerir la posició al mig del camp. Però quan l'equip l'acompanya, es queda allà on pot fer més mal als rivals.

Braithwaite, marcant el 0-2 al camp del Valladolid

Només l'omnipresència de Messi va eclipsar una mica l'exhibició de Pedri. El canari, de fet, sap perfectament qui porta els galons i bona part de les seves accions consistien en tornar la pilota a Messi. L'argentí, home de poques paraules, sol escollir els seus amics i aliats al terreny de joc. Si els busca una vegada i una altra, bon senyal. Si els passa poc la pilota, algú té un problema, com els ha passat a Griezmann i Coutinho, sacrificats per Koeman, que els va deixar a la banqueta per poder apostar per un equip molt endreçat que va sentir-se còmode de nou jugant a futbol, tant atacant com defensant i deixant sense gaire feina Ter Stegen. Per a Griezmann o Coutinho, haver de veure des de la graderia com sense ell l'equip explorava amb èxit nous camins no és una bona notícia. Ara mateix ningú pot treure de l'equip Pedri i Messi.

El primer gol, però, el va marcar un defensa. Després d'una jugada a pilota aturada, el Barça va recuperar l'esfèrica a la frontal i Messi va centrar perquè fos Lenglet qui aconseguís per fi superar Masip, que ja havia deixat dos cops Messi amb un pam de nas amb dos vols sense motor. El porter format a La Masia no va poder evitar el gol de Lenglet, com tampoc evitaria poc després que Braithwaite fes el 0-2. El danès, jugant novament com a davanter centre després d'uns dies picant pedra a la banda, va posar la cirereta a una gran jugada col·lectiva en què entre Messi i Dest li van fer bona part de la feina. A ell li va tocar acabar-la tal com ho fan els davanters d'àrea de tota la vida: guanyant la posició al central i posant el peu.

Un instant de màgia

Amb poc a perdre, Sergio González va fer un munt de canvis a la segona part per equilibrar la balança. Ho va aconseguir una mica, però Messi i Pedri tenien més ganes de divertir-se. I els va tocar pagar els plats trencats als jugadors de l'equip castellà, amb un tercer gol per recordar, tant per l'assistència de Pedri a Messi com perquè així supera el rècord de gols amb un mateix equip de Pelé, que havia igualat feia quatre dies. Koeman va poder donar descans a un De Jong cada cop més endollat, i a Jordi Alba o Araujo, per donar minuts a Umtiti, que gairebé comet un penal, fluix de ritme com està.

En un any que Messi ha patit massa sobre la gespa, l'argentí ha recuperat la rialla al costat de Pedri. Un noi que no porta ni mig any a Primera s'ha convertit en el gran aliat del gran capità, un Messi que a l'espera de decidir que farà amb el seu futur, segueix marcant el camí sobre la gespa, fent de tutor d'una nova fornada de futbolistes que no volen que el seu nom quedi associat amb el Barça decadent de l'última temporada. Els Pedri, Dest, De Jong o Araujo volen escriure el seu propi futur. I si poden fer-ho al costat de Leo Messi, millor.

stats