"Avui és un dia històric per l'esport català i els Pirineus”: comença la construcció de la nova seu de l'INEFC

BarcelonaEl 2021, en plena pandèmia i amb els estudiants amb mascareta, començava la seva aventura l’INEFC Pirineus a la Seu d’Urgell amb un acte al Parc Olímpic del Segre. Un centre que naixia perquè els estudiants poguessin ser allà on toca: al territori. Uns 40 estudiants, la major part noies, iniciaven els estudis d’un grau de ciències de l’activitat física i l’esport especialitzat en esports de muntanya i riu, un grau del qual van graduar-se ara fa pocs mesos, aquest 2025. "La feina feta ha estat increïble, però teníem el problema de no tenir un centre on estudiar, ja que havíem de fer servir instal·lacions municipals", diu Sílvia Puigarnau, la directora del centre.

Finalment, aquest dilluns s'ha posat la primera pedra del nou centre de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya dels Pirineus, situat a la parcel·la municipal de l’Horta del Valira. L’acte ha gaudit de la presència del conseller d’Esports, Berni Álvarez; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i l’alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, entre d’altres. Álvarez ha destacat que aquest és un pas “històric per l'esport català i els Pirineus”. L'objectiu és que els treballs, que compten amb un pressupost de més d'11 milions d'euros, estiguin enllestits a principis del 2027. Les autoritats presents a l'acte han introduït diversos elements a una càpsula del temps que s'ha dipositat a l'interior de la primera pedra de l'edifici, que comptarà amb una superfície de 5.000 metres quadrats.

Es tracta d’una nova construcció inspirada en el perfil de la serralada del Cadí, i serà el tercer campus de l’INEFC Pirineus, després dels de Barcelona i Lleida. Tindrà aules, laboratoris, biblioteca, espais esportius i zones de treball i haurien de consolidar la Seu d'Urgell com una de les ciutats de referència de l'esport català. Ara ja ho és gràcies al Parc del Segre, la instal·lació feta per als Jocs del 1992 que ha aconseguit trobar un gran equilibri entre l'esport i la part lúdica. Un parc on s'entrenen i s'han format desenes d'esportistes olímpics de caiac i piragüisme.

"Ens calia un edifici propi per poder seguir creixent, per tenir qualitat docent. I volíem tenir un campus obert a la població. La Seu és una població que esportivament és molt activa i també es requereixen nous espais i nous serveis. Crec que el campus ajudarà a enfortir aquest binomi de la Seu d'Urgell i l’INEFC Pirineus. Nosaltres som qui som gràcies a la Seu d’Urgell. Tot s’ha finançat gràcies a la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament. Ells ens han acollit i ara hem d’obrir-nos a ells, no fer un campus tancat", diu Puigarnau. Una dona que compagina les curses de muntanya amb la docència. L’agenda sempre la té plena. "Intento entrenar-me cada dia, al matí o quan es pugui. I sempre que puc porto els alumnes a la natura", afegeix. Es predica amb l'exemple.

Un cop tingui el nou campus, la Sílvia seguirà portant els alumnes a la natura. Els alumnes aniran de les aules a la muntanya i els veïns aniran del carrer al campus per fer servir les instal·lacions universitàries quan sigui possible. "Nosaltres tenim la missió de formar professionals que creixin aquí, al territori. Una de les coses més boniques que té l’INEFC de la Seu és que som al territori, on toca, allà on els alumnes podran treballar o fer esport. Estan formant-se professionals excel·lents", explica. Molts estudiants d’educació física a vegades han de passar nits fora de casa quan es fan activitats fora del campus. A la Seu d’Urgell no, perquè s’està rodejat pels rius i les muntanyes. Els alumnes fan ràfting, bicicleta de muntanya, escalada, hípica i esquí mentre es formen en totes les matèries el grau de ciències de l’activitat física i l’esport a la Seu d’Urgell per ser entrenadors, guies o empresaris.

En l’àmbit esportiu, aquest centre és segurament l’obra més important als Pirineus des de l’any 1992. "Ens agradaria que fos així. No només pels estudis, també per un estil de vida. Estem formant joves de forma continuada i el 30% de la primera fornada ja treballen i tenen feina aquí, al territori. Poden ser persones nascudes aquí o gent vinguda de fora que arrela. Ens involucrem treballant amb les entitats locals. El mateix grau ha estat una aposta esportiva per tot Pirineu. Aquesta és l'aposta esportiva més forta que es podia fer als Pirineus", comenta Puigarnau.

Nascuda a Agramunt però arrelada als Pirineus, la Sílvia és una coneguda atleta d'ultratrail que va començar a fer esport amb la família fins que va decidir que així seria la seva vida. Ara dirigeix un campus en creixement, però un creixement sostenible. "Podem tenir cada cop més alumnes, però no es tracta de créixer, sinó de fer bé les coses", diu. Per exemple, alguns alumnes pateixen per trobar un pis, ja que els peus de la Seu han pujat molt amb l’arribada de gent que treballa a Andorra. "El que és evident que abans es parlava menys d'esports de muntanya. Hi ha un canvi. Potser la pandèmia va fer valorar el fet de poder fer esport a la natura. Molts alumnes arriben per fer esports específics o ja tenen certa formació perquè han passat per escoles esportives", afegeix.