Barça i Athletic, dos clubs amb idiomes futbolístics diferents

BarcelonaHistòricament rivals que no es podien ni veure, el Barça i l’Athletic viuen ara més a prop que mai socialment, però lluny futbolísticament. La política i el fet que l’Athletic no pugui guanyar lligues ha permès que les dues aficions s’acostin els últims anys, entre xiulada i xiulada, però sobre la gespa els dos clubs segueixen vivint als antípodes. És més, cada cop semblen més lluny. L’estil de joc del Barça està modificant també la manera de veure el futbol de molts aficionats blaugranes. Entre denunciar una entrada dura, que cal fer-ho, i escandalitzar-se per absolutament totes les faltes sobre un jugador del Barça hi ha un terme mitjà. El Barça ha unit el seu joc ara al concepte de possessió. I com més tenen la pilota els jugadors del Barça, menys es toleren les faltes del rival, cosa que provoca que més d’un cop se’n faci un gra massa a l’hora de condemnar els adversaris.

A l’Athletic, en canvi, tenen un nivell de tolerància amb les entrades massa alt, quan les fan els seus. San Mamés, per moments, sembla un estadi anglès dels anys 80, en què una falta dura i evident era tolerada. És més, podia ser ben vista si es feia amb una clara intenció d’aturar el joc però no fer mal. “Tenim la sensació que el Barça es queixa molt, massa. A la mínima roden per terra, fan teatre”, diu l’Egoitz, aficionat de l’Athletic. “Ens criem en el concepte de defensar el nostre club, identitat i estadi, i no veiem malament fer faltes si toca -comenta De Andrés, defensa dels anys 80-. El Barça, però, fa bé. Si té la pilota, ja fa bé de pressionar l’àrbitre per deixar el rival sense el recurs de les faltes”, afegeix. A Bilbao, un dels pilars de la indentitat futbolística és la defensa. A Barcelona, l’atac. “Segurament les dues aficions en fan un gra massa. Els de l’Athletic haurien d’acceptar que algunes faltes són massa dures i els del Barça, que Neymar provoca bastant i tampoc juga net -insisteix De Andrés-. El futbol cada cop és més tècnic i les faltes, menys dures. Ja és bo. Ara, costa entendre com a vegades sembla que no es pugui fer ni una falta”, es lamenta. El Barça i l’Athetic segueixen parlant idiomes diferents. Cada falta, avui, serà escridassada com si fos un crim. I els bascos pensaran que el Barça fa comèdia.