L'impresentable fill de Margaret Thatcher que va posar de moda el Dakar

BarcelonaEl gener del 1982 la primera ministra britànica Margaret Thatcher tenia un munt de maldecaps. Els serveis secrets l'avisaven que segurament la junta militar argentina preparava una invasió de les illes Malvines, es produïen manifestacions contra la seva decisió d'augmentar els impostos i el seu fill havia desaparegut. El 13 de gener del 1982, abans de fer un discurs davant la Federació Nacional d'Autònoms, Thatcher va arribar a perdre l'equilibri, visiblement afectada. La dama de ferro semblava a un pas de trencar-se, ja que en Mark Thatcher, el seu fill, feia cinc dies que estava desaparegut en un dels llocs més inhòspits del planeta: el desert del Sàhara.

Mark Thatcher s'havia especialitzat en donar maldecaps a la seva mare. La líder conservadora prenia decisions amb fermesa instal·lada al número 10 de Downing Street, però no aconseguia que el fill posés ordre a la seva vida. La política no tremolava quan li tocava negociar amb sindicalistes, generals o caps d'estat, però el seu fill va aconseguir que gairebé plorés en públic aquell gener del 1982. A en Mark li agradava massa sortir amb noies, els productes de luxe i les festes. I tenia una passió: el motor, motiu pel qual als anys 70 havia decidit fer-se pilot, provocant un escàndol quan va acceptar fer publicitat d'una revista nudista a canvi que fos el seu patrocinador en una cursa. Sembla que la mare va aconseguir evitar la imatge del seu fill rodejat de gent despullada en el darrer moment, però no aconseguia allunyar-lo dels circuits on arribava acompanyat de joves models. El 1980, Mark Thatcher va debutar a les prestigioses 24 hores de Le Mans, on tornaria el 1981, retirant-se els dos cops. Va ser aquí quan un directiu de Peugeot li va parlar del París-Dakar, una prova acabada de néixer en aquella època. "Em va preguntar si voldria participar-hi amb ells. Vaig dir que sí i me'n vaig oblidar completament. I després, un any i mig més tard, el paio truca i diu: «Pots venir a París dimarts vinent per a la presentació de premsa del París-Dakar?» Vaig pensar, oh Déu, m'havia oblidat d'això! Però després ho vaig pensar bé i vaig adonar-me que no gaire gent té l'oportunitat d'intentar creuar el desert del Sàhara" escriuria el mateix Thatcher anys més tard al The Guardian.

Mark Thatcher havia oblidat que s'havia compromès per anar al Dakar. "No em vaig preparar res de res" admetria anys més tard. El britànic reclutaria per a l'aventura el mecànic Jacky Garnier i per fer-li de copilot la francesa Anne-Charlotte Verney, un nom molt respectat de les 24 hores de Le Mans. Però sense experiència fora dels circuits. Era un projecte inconscient i mal preparat. Destinat al fracàs.

L'edició del 1982 era tot just la quarta del París-Dakar. Llavors gairebé tots els participants eren francesos i els equips no eren professionals com ara. El ral·li era idea de Thierry Sabine, un francès de bona família amant de l'aventura que havia passat tres dies perdut al desert del Sàhara quan participava en una prova entre Abidjan i Niça el 1977. En lloc d'espantar-se, va decidir organitzar el seu propi ral·li amb sortida a París. El 1982, el Dakar era poc conegut fora de França, no acabava d'arrencar. Potser per això Sabine programava recorreguts molt durs, amb l'esperança d'atraure l'atenció dels periodistes. Aquell 1982, de fet, tres persones perdrien la vida en accidents: un periodista, un espectador atropellat a Mali i un pilot neerlandès. Però va ser la desaparició de Mark Thatcher la notícia que va acabar enduent-se els titulars i, de pas, va donar més fama al París-Dakar.

Mark Thatcher va arribar ben elegant a París, envoltat de periodistes. Pensava que seria bufar i fer ampolles. "Vaig fer mig dia de proves abans de sortir de la plaça de la Concorde a París. El tercer dia ja érem al desert amb etapes molt, molt llargues, passant hores apuntant a alguna cosa molt petita a l'horitzó. Malauradament, el Peugeot 504 era el pitjor cotxe per fer el viatge", recordaria. Va trigar poc en entendre que tot plegat era una errada. Estava cansat, li feia mal el cos i només pregava acabar les etapes com fos, així que solia posar-se en caravana juntament amb altres vehicles que feien el que podien. A la vuitena etapa, anava conduint seguint altres cotxes per una pista entre Tamanrasset i Timiaouine, a prop de la frontera entre Algèria i Mali, quan el cotxe va topar amb un objecte i va haver de parar. Es van quedar sols al desert. "Els altres cotxes van seguir i van dir que avisarien de la nostra posició, però els ineptes van donar malament la informació" explicaria el britànic.

Van anar passant les hores i ningú els anava a rescatar. Així que els va tocar passar la nit al cotxe. "La consigna era no abandonar el cotxe, ja que era pitjor acabar perdut a peu. De lluny vam veure algun camió perquè hi havia una mina per la zona, pensàvem que ens localitzarien ràpidament, però va passar el primer dia i res. El segon dia ja vam veure que la cosa feia por" diria. A la nit feia fred, s'acabava l'aigua i els tres tripulants del vehicle, Thatcher, Verney i Garnier, començaven a estar preocupats. També la mare, que en rebre les notícies va demanar al seu marit que agafes un vol a Algèria per supervisar-ho tot. L'ambaixada britànica es va activar i el govern algerià va desplegar soldats. El govern francès també va enviar tres avions militars, però passaven els dies i no els trobaven. La premsa va començar a informar del cas i el dia que Margaret Thatcher gairebé es desploma va ser portada a mig món. Per primer cop, la premsa internacional parlava del París-Dakar. Finalment, un helicòpter va acostar-se a la zona i Thatcher va poder cridar la seva atenció amb una bengala. "En cinc minuts, van aparèixer dos Land Rovers" va explicar. El primer ministre algerià Mohamed Ben Ahmed va trucar a Margaret Thatcher per informar-la que s'havien trobat amb el seu fill poc abans que aquest es retrobés amb el seu pare a l'hotel de Timiaouine, on plegats van gastar-se una xifra aproximada de 1.000 euros, especialment en begudes. Xifra que acabaria pagant la mare, per cert, quan va rebre atacs de l'oposició preguntant quant havia costat als britànics el rescat del fill. Thatcher va explicar que el govern algerià no havia cobrat res, però es va afanyar a fer arribar un xec a l'hotel algerià, per si de cas.

L'incident de Mark Thatcher va esdevenir la millor publicitat per a la prova. El 1983 la prova en cotxes la va guanyar el belga Jacky Ickx, una llegenda de les 24 hores de Le Mans, amb l'actor Claude Brasseur de copilot. Molts famosos hi volien anar i el 1984 hi va debutar el príncep Albert de Mònaco. La seva germana Carolina hi va anar el 1985 fent de copilot en un camió del seu marit Stéfano Casiraghi. ¿I Mark Thatcher? Doncs va abandonar el món del motor, però no va deixar de fer patir la mare. El seu nom apareix als papers de Panamà, va ser condemnat a pagar tres milions de dòlars a Sud-àfrica pel possible finançament a un fallit cop d'estat a Guinea Equatorial, va ser acusat de corrupció i alguns estats com Suïssa no li han donat permís de residència.