Nil Llop, el català que serà olímpic en un esport sense instal·lacions a Espanya

BarcelonaEl 2022, la sabadellenca Queralt Castellet esdevenia la primera catalana en guanyar una medalla en uns Jocs Olímpics d'Hivern en un esport, el halfpipe, que no té instal·lacions a Catalunya. Ara, el patinador Nil Llop (el Prat de Llobregat, 2000) debutarà en uns Jocs aquest febrer en un esport que tampoc disposa d'instal·lacions a casa nostra, el patinatge de velocitat sobre gel. En els dos casos, es tracta d'esportistes que han marxat lluny de casa molts mesos per perseguir el seu somni.

Amb 23 anys, el patinador potablava serà als Jocs de Milà i Cortina d'Ampezzo en dues proves diferents, els 1.000 i els 500 metres. Llop va convertir-se fa pocs dies en el primer espanyol en classificar-se per uns Jocs olímpics en aquest espectacular esport, tot i que pocs dies després el navarrès Daniel Milagros també va obtenir la mínima en la prova dels 1.000 metres. En un esport amb menys de 40 fitxes professionals a l'Estat és tot un èxit. Una fita que comença gràcies a un projecte que Sandra Gómez, una entrenadora de patinatge sobre rodes, va presentar a la Federació espanyola d'esports de gel quan existia la possibilitat de portar uns Jocs d'hivern al Pirineu el 2030. La candidatura no es va arribar a presentar entre lluites polítiques, però el projecte sobre gel va seguir endavant amb Llop sent el nom més destacat. El català adverteix que "en categoria júnior també hi ha molt talent" aconseguint bones marques, fet que sorprèn els grans dominadors d'aquest esport, com els neerlandesos, noruecs, japonesos o coreans, ja "que nosaltres no tenim tradició ni pistes. I els sorprèn veure com ho fem" explica.

"Les pistes de gel que tenim aquí son molt petites" i no serveixen per entrenar, raona Llop després d'una trobada amb la premsa a Madrid per promocionar aquest esport. Les pistes de velocitat són molt grans, més que una pista d'atletisme. Costen de mantenir, especialment on el clima no ajuda i no hi ha tradició, motiu pel qual a Espanya no existeixen. Els campionats d'Espanya es fan a la localitzat alemanya d'Inzell, per exemple. Als Jocs de Milà d'aquest febrer per exemple, les proves s'han de fer en un pavelló provisional a la Fira milanesa que serà desmuntat quan acabi la cita. "No sembla que es pugui tenir una pista en el futur a casa. Això provoca que durant mig any cal anar a entrenar i competir a l'estranger" raona el patinador del Baix Llobregat, que hi veu una part positiva en el seu cas: els patinadors que sempre volen sobre gel, no sempre poden entrenar tot l'any. Ell patina sobre rodes "sis mesos i sobre el gel l'altra meitat", fet que li permet estar en forma. Normalment, Llop entrena dos cops al dia, afegint hores de gimnàs per cuidar el cos, especialment el potent tren inferior que li permet arribar als 60 km per hora sobre la pista.

Llop s'ha classificat gràcies a les seves marques, ja que no forma part del top 21 del rànquing mundial, fet que garanteix plaça directa. La Federació internacional també dona bitllet per als Jocs a aquells que sense estar entre els 21 primers acrediten una bona marca, com li ha passat a Llop gràcies al seu millor temps d'1 minut, 8 segons i 7 dècimes en la prova dels 1.000 metres i aquell de 34.35 als 500 en la prova feta a Calgary (Canadà).

Un èxit que permet esborrar la ferida d'ara fa quatre anys, quan va quedar-se fora dels Jocs d'Hivern de Pequín perquè va tocar un con dels que delimiten el perímetre a la prova clau. Però no va defallir. Com fa sobre el gel, també fora de la pista en Nil viu ràpid. Amb 16 anys ja brillava als Mundials de patinatge, però en aquest cas sobre rodes. Va ser així que va començar a patinar, després d'una infància on com tants nens, preferia perseguir una pilota. “De petit jugava a futbol al Prat i cada dia m’escapava dels entrenaments per veure com patinaven les meves germanes. Al final vaig dir al meu pare que volia provar-ho. Tenia quatre anys quan em vaig posar per primera vegada els patins, recordo que no m’aguantava dret!” explica. I ràpidament, va començar a guanyar medalles, primer en competicions locals i després internacionals. Amb 15 anys, va patir un greu accident al topar contra un arbre, en què es va fracturar el fèmur, el turmell, la mandíbula i un dit. Però en menys de 12 mesos ja estava guanyant medalles en un Mundial júnior.

Ara ja es prepara el viatge a Itàlia, tot i que abans toca competir aquest gener als campionats europeus de Polònia. "Ser en uns Jocs és el somni de tota una vida. Una vida de sacrificis, amb lesions, operacions, marxant de casa... Ser entre els 15 primers seria increïble, però caldria esperar que alguns dels favorits fallin. Soc molt competitiu i, ja que hi som, vull competir bé. Saber que som pioners emociona, la veritat", explica.