El Madrid sobreviu i s'enfrontarà al Barça a la final

BarcelonaUn clàssic en terres àrabs. Ja comença a ser una mena de tradició que els saudites puguin disfrutar en directe del que volien veure, motiu pel qual van rascar-se la butxaca: aquest diumenge el Barça i el Madrid s'enfrontaran a la final de la Supercopa. El Madrid de Xabi Alonso va sortir viu del derbi contra un Atlètic amb la pólvora mullada, tot i competir sense Mbappé. I la Federació i els saudites tenen la final somiada. El format de la competició, un cop es va decidir convidar quatre equips, ja estava fet per això, per intentar tenir més opcions de disposar del plat principal a la taula el dia de la final. Un clàssic. Ho degustarà tot el món del futbol.

El Reial Madrid, que fa poc semblava mig mort i tenia l'entrenador, Xabi Alonso, a un pas de la destitució, té set vides, com els gats. N’ha gastat algunes els últims mesos, però si guanya la Supercopa el tècnic basc podrà respirar. Si diumenge es repeteix el resultat de l'última temporada, quan Flick va fer miques la pissarra d’Ancelotti, potser Florentino Pérez farà fora Xabi Alonso. Qui sap. El basc viu amb l’espasa de Dàmocles sobre el cap.

El Madrid ha demostrat que pot guanyar sense Mbappé, lesionat. La semifinal contra l’Atlètic va tenir més ritme i emoció que no pas la primera, quan l’Athletic es va desfer sense oferir resistència al Barça. Gonzalo, el jove que demana pas al Madrid, no va fer gaire cosa. Però els blancs van saber guanyar amb un estil que encaixava més amb el passat del club, imposant-se sense brillar, que no pas amb el que suposadament vol l’extècnic del Bayer Leverkusen. Ara mateix Alonso es limita a sobreviure, sense fer créixer futbolísticament un equip que tenia moltes ganes de poder tornar-li el cop de l'últim partit de Lliga a Simeone. I les coses se li van posar bé al Madrid de sortida, ja que als tres minuts de joc Fede Valverde va inventar-se un preciós gol de falta. Va ajudar-hi una tanca defensiva molt mal posada per Oblak, però l’uruguaià per un moment va semblar Roberto Carlos, tal com va estripar la pilota.

L'equip blanc, renunciant a la possessió, sabia aturar la major part dels atacs de l'equip d'un Simeone que aprofitava que era a la banda per anar burxant Vinícius. "Florentino et farà fora", li va arribar a dir. I el brasiler, de sang calenta, s'hi tornava. No va jugar bé un Vini que lluita contra els seus fantasmes, imaginant-se que l'estadi és ple de molins de vent que l'ataquen. El seu partit, fluixot, va acabar als 80 minuts, quan Alonso el va enviar a la banqueta. I ell va decidir anar a buscar Simeone i provocar una picabaralla. Fa temps que Vinícius no està centrat en el futbol.

L’Atlètic va portar el pes del partit, però Courtois les va aturar totes i Sorloth en va fallar una tot sol. Julián no tenia el dia i el Madrid esperava el moment de sorprendre, com faria Rodrygo a l’inici de la segona part. Però Sorloth, ara si, va poder fer un gol ràpid per mantenir viu el partit. Quedava mitja hora per jugar, però l’Atlètic no tenia el dia i es faria un fart de fallar ocasions, com una de Julián en l'últim minut ben clara. I el Madrid supera una nova prova, patint i sense engrescar. El Barça serà el seu jutge aquest diumenge. Serà més que una final.