El canó del Barça que s'inspira en Martens, Ronaldinho i Neymar

BarcelonaA la final de la Champions de la temporada passada, el partit més decisiu campanya rere campanya per al Barça, Pere Romeu només tenia dos dubtes per a l'onze que s'havia d'enfrontar a l'Arsenal. A la davantera, havia d'escollir entre Salma Paralluelo i Clàudia Pina per completar la tripleta ofensiva. I, a la defensa, havia de triar qui ocuparia el carril esquerre: Fridolina Rolfö o Esmee Brugts. Finalment, l'entrenador barceloní es va decantar per l'experiència de Rolfö, mentre que la neerlandesa jugaria poc més que els deu últims minuts. La decisió va portar cua, perquè l'equip va caure davant les angleses i aquesta tria va ser una de les decisions més qüestionades. La derrota a la final de Lisboa va fer mal a un vestidor que havia arribat engrescat a la cita després de ser molt superior al Chelsea a les semifinals.

En un estiu marcat per l'austeritat, el Barça acabaria empenyent Rolfö a la sortida i Brugts passava a ser la primera espasa en aquesta posició amb 22 anys acabats de complir. El seu refresc en la posició és la jove Aïcha Camara, la gran aposta del planter per a aquesta temporada, juntament amb Clara Serrajordi. La neerlandesa ha entomat el repte de la titularitat de la millor manera: és una de les futbolistes més destacades en un gran inici de curs del conjunt de Romeu. La internacional amb els Països Baixos no destaca només per ser un canó des de la banda esquerra, sinó que també s'està destapant amb un alt rendiment pels carrils interiors –en categories inferiors havia jugat de punta i mitjapunta–, exhibint una gran comprensió del joc i, fins i tot, marcant gols. Ha marcat contra el Bayern de Múnic, l'Atlètic de Madrid i el Roma, i ha encetat el marcador contra les matalasseres i les italianes.

Després de debutar amb 17 anys amb el primer equip del PSV –jugant com a davantera centre– és quan el Barça es comença a fixar en ella, especialment durant les seves participacions amb el combinat estatal neerlandès. Segons Fem futbol, de Catalunya Ràdio, el seleccionador Andries Jonker, exajudant de Van Gaal en la seva segona etapa al Barça, decideix fer-la jugar de carrilera per l'esquerra, amb una defensa de cinc i amb la llavors blaugrana Lieke Martens per davant.

Finalment, l'estiu del 2023, coincidint amb un bon Mundial de Brugts i que acaba contracte, el Barça fa un pas endavant per fitxar-la. La futbolista també hi va posar de la seva part. Un dels motius és que els seus principals referents futbolístics –que ella mateixa esmenta– són la mateixa Martens, Ronaldinho i Neymar, tots amb passat al club català. També ha explicat que de petita va demanar com a regal d'aniversari viatjar al Camp Nou i que els seus pares, així com diversos familiars, són seguidors del Barça.

Una evolució sorprenent

En tres temporades com a blaugrana, Brugts ha viscut una evolució a passos agegantats. Ho sintetitza l'entrenadora i analista Mireia Vera. "El seu cas em sorprèn molt, sobretot per l'evolució que ha tingut. És cert que va necessitar un temps d'adaptació, perquè era una jugadora molt jove quan va arribar al Barça i se la posa en diverses posicions: d'extrem, de lateral, a la dreta, a l'esquerra... I li veies certa timidesa o, almenys, no tenia la decisió que li estem veient ara de rebre més oberta i de provar l'un contra un... Abans era més de frenar-se i tornar a començar la jugada. Però des que va començar a tenir continuïtat, a partir del curs passat, ha fet un gran paper", exposa.

Vera destaca una evolució pel que fa a la maduresa de la futbolista també en l'àmbit emocional: "Se sent important. Primer, perquè entén el joc i, segon, perquè entén el rol que necessita l'equip segons què se li demana. Ho vam veure, per exemple, davant el Roma. Va jugar molta estona pels carrils interiors, al costat de Patri i per darrere d'Alexia i Aitana, interpretant quan hi havia espai per dins, per rebre i conduir". I quan hi va haver canvis en l'equip, Brugts va passar a ser una lateral més tradicional, donant amplitud. "El que determina el seu nivell és la seva lectura del joc. Sap molt bé on i quan ha d'estar posicionada. Jugar per dins és molt difícil. Quan va arribar al Barça no m'imaginava que podria acabar tenint aquest rol, que la converteix en una jugadora diferencial i molt important per a Romeu. Me l'imaginava més com una extrem o una lateral amb carril llarg. M'ha sorprès gratament la seva evolució", conclou l'entrenadora i analista.