Vicky López, el fenomen que el Barça va reclutar gràcies a unes vacances a Benidorm
La futbolista madrilenya s'ha fet seva la titularitat amb només 19 anys
BarcelonaLa realitat a vegades supera la ficció i la història de Vicky López podria ser el guió d’una pel·lícula digna d’un Gaudí. A banda de tenir el talent –i la jugadora madrilenya el té– també cal aquell factor de sort, de saber estar en el moment i en el lloc adequats, i, gairebé de casualitat, Vicky el va tenir. Més de deu anys després, s’ha convertit en una de les futbolistes més prometedores del futbol femení i la vigent guanyadora del trofeu Kopa, que premia la millor jugadora sub-21. Quan va recollir el premi, la blaugrana va voler tenir unes paraules cap a Alba Mellado, la seva descobridora, a qui va descriure com la seva “mentora i mestra”. L’exfutbolista explica a l’ARA que va ser una de les nits més especials per a ella. “Estic molt agraïda i orgullosa de la Vicky, moltes persones no es recorden dels que hi van ser a l’inici”.
D’extrem o d’interior, Vicky López ha agafat molt protagonisme aquesta temporada. La seva polivalència li ha permès ser titular en quinze dels vint-i-un partits disputats fins ara. Però la cosa no queda aquí, la futbolista de dinou anys ha contribuït amb vuit gols i set assistències. “No és fàcil moure gent de l'interior a la banda perquè el grau de participació és inferior, però en els nostres partits necessitem jugadores a la banda amb energia, i la Vicky la té”, destacava Pere Romeu en roda de premsa, quan se li va preguntar pel canvi de posició de la futbolista madrilenya cap a l’extrem dret.
Una posició nova a l’elit, però que Vicky ja havia provat de petita, tot i que a la banda esquerra. “Si el Pere m’ha posat allà és perquè creu que puc ajudar l’equip en aquesta posició. No ha estat fàcil l’adaptació, però estic orgullosa de com em desenvolupo. Li demano molts consells a la Graham Hansen”, deia la jugadora, que amb només dinou anys ja ha superat els cent partits amb la samarreta blaugrana. “S'ha entrenat durant molts anys a les posicions exteriors, on pot fer aquella última passada o acabar ella mateixa la jugada. Si algun dia juga per l’esquerra, segur que s’atreveix encara més”, analitza Mellado.
De Benidorm a Madrid i de Madrid a Barcelona
A l’exfutbolista i entrenadora de les categories inferiors del Madrid CFF li va cridar l’atenció només veure-la. “Érem a Vallecas. Ella jugava en un equip de nois i se la veia diferencial, era molt ràpida i entenia el joc a la perfecció. Aleshores la posaven més de central perquè tenia bona sortida de pilota. Li vaig explicar el projecte que teníem al Madrid CFF a la seva àvia, que era qui estava amb ella, però mai es van posar en contacte amb nosaltres”, recorda Mellado.
Però la vida li va regalar una segona oportunitat; un talent com el de Vicky no es podia deixar escapar. Aquell estiu totes dues coincidirien de casualitat a Benidorm. En un inici va pensar que era impossible que fos ella, però el tercer dia que van coincidir s'hi va apropar per preguntar-li si era la Vicky de Vallecas. I, efectivament, sí que ho era. Després de ser refusada en un primer moment, Mellado va decidir convèncer-la fent-li passar una bona estona. “Vaig comprar una barca per als dies que quedaven a Benidorm i vam estar jugant amb les onades fins que va dir que s’ho havia passat tan bé que va acceptar venir al Madrid CFF”.
En aquell moment Vicky era una nena d’uns vuit anys que mai s’hauria imaginat arribar tan ràpidament al cim. L’estiu del 2022, amb només setze anys, ja va fitxar pel Barça i, tot i tenir dorsal del filial, aquell curs ja debutaria al primer equip sota les ordres de Jonatan Giráldez. Malgrat la seva joventut, Mellado assegura que sempre ha tingut un caràcter que la feia ser més adulta que les seves companyes: “És una persona molt humil, treballadora, que sempre està amb un somriure i sap molt bé el que vol”. La seva família –que sempre ha estat allà amb ella i ha fet esforços perquè pogués complir el somni de ser futbolista– ha estat clau en tot aquest procés. A Vicky la fama no l'ha agafat per sorpresa. “Des de petita sempre ha cridat l’atenció. Tothom s'hi fixava i parlava d'ella, sempre ho ha viscut, i això ho acabes normalitzant. Ella ho porta amb molta normalitat, continua treballant i no es creu res fora del que és”, conclou Mellado.