Ni una passa enrere: el retrat del defensa que busca el Barça per acabar la temporada

BarcelonaAl contrari del que molts van pensar, quan Hansi Flick va sorprendre posant Gerard Martín de central a l'última gira asiàtica encara no sabia que es quedaria sense Iñigo Martínez, el millor defensa del Barça la temporada passada. L'entrenador alemany va improvisar aquesta solució perquè el basc tenia molèsties i l'únic perfil esquerrà adaptable a l'eix central era el jugador barceloní, que fins llavors només havia complert com a alternativa a Alejandro Balde. Flick comptava amb Iñigo com a primera opció, però en l'avió de tornada des de Corea del Sud va rebre la informació que marxava a l'Aràbia Saudita. La seva reacció va ser una barreja de comprensió, decepció i preocupació.

Com que perdia un puntal imprescindible a la gespa i al vestidor, el tècnic va demanar a la direcció esportiva que explorés el mercat de fitxatges per tapar el forat. Tanmateix, amb el serial de Marc-André ter Stegen –i les inscripcions de Joan Garcia, Marcus Rashford i Roony Bardghji– encara per resoldre, la resposta en aquell moment va ser que se les arreglés amb Andreas Christensen, que passava d'estar a la rampa de sortida a figurar com a quart central natural de la plantilla. Ara, però, el futbolista danès s'ha trencat parcialment el lligament creuat del genoll i no podrà jugar com a mínim durant els pròxims quatre mesos. Si bé no estava participant gaire, garantia fiabilitat a l'eix de la defensa i una amenaça a l'àrea contrària gràcies al seu joc aeri, com bé va demostrar al camp del Guadalajara.

Amb Christensen descartat fins ben entrada la primavera i Ronald Araujo encara de baixa per salut mental, Flick i la direcció esportiva que lidera Deco han retornat a la necessitat de l'estiu. És veritat que pel camí han constatat que Eric Garcia ha fet dues passes endavant i que Gerard Martín pot rendir a un nivell notable també com a central, però tant a la banqueta com als despatxos coincideixen que cal ampliar la profunditat de la plantilla en l'aspecte defensiu. La temporada és molt llarga, les lesions no desapareixeran malgrat que ara es previnguin millor i, a més, ara mateix, dels tres centrals naturals que hi ha disponibles, només un està jugant a la seva posició: Pau Cubarsí. Els altres dos, Eric i Jules Kounde, en aquests moments són titulars al pivot defensiu i lateral dret, respectivament.

Tot plegat fa que el Barça estigui explorant oportunitats de mercat per corregir aquesta manca de profunditat de plantilla. La primera condició que s'imposa a les oficines blaugranes és que l'operació en qüestió sigui sense cap cost, és a dir, una cessió en què només s'hagi de pagar el salari del jugador en qüestió fins al mes de juny. La segona té a veure més amb el perfil tècnic de la necessitat. "S'hauria d'adaptar a la nostra manera de defensar amb la línia avançada i tenir una bona sortida de pilota", apunten a l'ARA des del club, on se subratlla també la dificultat de trobar bons candidats a mig exercici i facilitats negociadores per part dels seus equips d'origen.

Els avals pendents de cobrar, una crossa per a Laporta

Tot i això, es valoren tant perfils veterans –per incorporar-los amb una cessió simple– com futbolistes amb més projecció –cedits amb opció de compra–. En el primer grup hi ha Nicolás Otamendi (37 anys) i Stefan de Vrij (33). Tots dos acaben contracte a l'estiu amb el Benfica i l'Inter de Milà, respectivament. Ara mateix és impensable aspirar a fitxar Nico Schlotterbeck, un central esquerre que agrada molt a Flick i que acaba contracte el 2027 amb el Borussia Dortmund. Les pretensions, ara mateix, són més modestes.

De fet, la tercera condició és que el nou fitxatge s'hauria de tenir segellat abans no passin vint dies des de la lesió de Christensen. Aquest és el termini que té el Barça per enviar un informe mèdic a la Lliga per fer servir el 80% de l'espai salarial del futbolista danès. És el mateix que es va fer també amb Christensen per inscriure Dani Olmo o amb Ter Stegen per registrar Joan Garcia. Un remei dins de la norma per facilitar la vida als clubs de futbol amb el fair play excedit, que és on viu l'entitat culer des del 2021 i on viurà quan es tanqui el mercat a finals de gener si no hi ha cap operació extraordinària. La solució que planteja la patronal també es pot utilitzar per recuperar avals personals per inscriure jugadors, que és precisament el que s'ha fet amb la baixa de llarga durada de Pablo Gavi. Per tant, no és descartable que la junta de Joan Laporta aprofiti també la de Christensen per acabar de cancel·lar les garanties dipositades fa uns mesos per registrar Rashford i Bardghji.