BARÇA

Els 890 fulls de Laporta, un any d'un triomf amarg

Aquest dimecres es compleix el primer aniversari de la sentència sobre l'acció de responsabilitat contra 17 exdirectius

Aquest dimecres, 28 d'octubre, fa un any que el jutge José Manuel Martínez Borrego va fer  pública la sentència de l' acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més. Una resolució que va arribar quatre anys més tard que la junta de Sandro Rosell emprengués el procés contra l'anterior directiva. D'acord amb la reformulació dels comptes de la temporada 2009-10 que va fer Rosell, la junta de Laporta va tenir unes pèrdues de 47,6 milions durant el seu mandat. Es van emprendre accions legals i, finalment, el jutjat de primera instància número 39 de Barcelona va desestimar la demanda del Barça.

El procés, però, no ha acabat. Un mes més tard de la sentència, el dia 25 de novembre, el club va presentar un recurs d' apel·lació. Tampoc a l'altre costat es va rebre amb entusiasme la sentència. Sí entre els 17 directius afectats, per descomptat, perquè havien guanyat la demanda. No pas entre algun dels advocats de la defensa, que esperaven una resolució millor, que el jutge tanqués la porta a la responsabilitat objectiva: Martínez Borrego, però, va acceptar aquesta responsabilitat, els directius d'un club esportiu com el Barça poden ser responsables de les pèrdues que derivin del seu mandat. Els demandats van guanyar perquè el magistrat va tombar quatre de les reformulacions que va fer la junta de Rosell i, per tant, no es podien considerar com a "resultat econòmic negatiu". Per aquest motiu, al final, fets els comptes del jutge, la junta de Laporta va tancar el seu mandat amb 4 milions de benefici i no amb pèrdues.

Per aquest motiu, el 16 de desembre de l'any passat, els exdirectius demandats van presentar les seves impugnacions a la sentència. En total, 890 pàgines entre els escrits dels 17 afectats, que van arribar a la secció 19 de l'Audiència Provincial de Barcelona, l'òrgan que haurà de decidir ara quin és el nou pas que viu aquest llarg procés. El primer que se sabrà, segurament abans d'acabar l'any, és què passa amb la petició del Barça perquè s'accepti una prova documental sobre Sogecable. Es tracta d'un dels quatre punts que va tombar Martínez Borrego, i que representa 37,7 milions. L'Audiència Provincial ha de resoldre sobre aquesta prova acreditativa, que ja havia demanat el club en primera instància. El jutge la va denegar perquè el Barça ho va presentar fora de termini, quan començava la vista oral i no durant l'audiència prèvia, el moment en el qual s'han de presentar totes les proves documentals que hi ha sobre el cas. Per això, el magistrat ho va considerar extemporani. 

37,7 milions

El primer que ha de resoldre l'Audiència Provincial és si s'accepta la prova documental de Sogecable

L'admissió d'aquesta prova pot ser determinant a l'hora de la sentència de l'Audiència Provincial. Si no hi ha un canvi de criteri i s'accepta la responsabilitat objectiva pura, la qüestió serà purament de números, i la junta de Laporta només té un marge de 4 milions de benefici, tal com va resoldre el magistrat Martínez Borrego en primera instància. El  maldecap per als 17 exdirectius segueix, per tant.

"Quan el directiu Emili Rousaud va dir en una entrevista que Bartomeu ha acabat amb els 'ismes', no sé a què es referia", lamenta un dels exdirectius demandats, Jacint Borràs, que considera que després de la primera derrota als jutjats, l'actual president podria haver portat el tema a l' assemblea i acabar amb l'acció de responsabilitat. Llavors, des del poder –remarca Borràs–, sí que s'haurien acabat els 'ismes'. Borràs és un dels directius que pitjor ho ha passat durant aquest procés, com Maria Elena Fort, una de les 17 figures que va patir la demanda del club que havia intentat fer créixer. "No comencem de zero, però es torna a discutir tot", admet. El següent pas de l' Audiència Provincial reobrirà la caixa dels trons. Per això, el sentiment que la persegueix és de "ràbia i impotència".

"No comencem de zero, però es torna a discutir tot. Sento ràbia i impotència"

Maria Elena Fort exdirectiva

"El dia que Faus, a l'estiu del 2010, va sortir a explicar les pèrdues, i va canviar els números, vaig saber que tot això acabaria amb una acció de responsabilitat", reconeix quan tira la mirada enrere. Durant aquell estiu del 2010 hi va haver molt debat a les oficines del Camp Nou. El nucli dur tenia clar que s'havia de tirar endavant el procés contra l'anterior equip de govern, però hi va haver directius, i algun vicepresident, que va aixecar la veu i s'hi van oposar. La directiva va decidir, però, de manera col·legiada, emprendre l'acció de responsabilitat.

En una junta a principis de tardor van decidir que votarien tots en bloc a l'assemblea. No va ser així. Dos dies abans d'aquella cita crucial per a la història del Barça, Sandro Rosell va cridar el seu primer director de comunicació, Pere Jansà, per fer-li una petició. Volia que li escrivís un text en què s'expliquessin arguments a favor i en contra de l'acció de responsabilitat. Jansà va anar a casa del llavors president per presentar-li la proposta i només ells dos van saber fins a l'últim moment el que passaria a l'assemblea. Rosell va demanar al seu director de comunicació que hi hagués emotivitat, elements personals, i que la votació no estigués marcada únicament pels números.

Dos minuts abans de l'inici d'aquella assemblea del 16 d'octubre del 2010, el dia que va començar tot, Rosell ho va anunciar als seus companys de junta. No es respectaria el que es va acordar en junta, hi hauria llibertat de vot. Aquella decisió de votar en blanc i no votar en bloc, recorda algun directiu actual de pes, va explicar "molts dels problemes" que la junta de Rosell va tenir durant els següents anys. El 'sí' es va imposar per 29 vots: 468 a favor, 439 en contra i 113 en blanc. La meitat de la junta va alçar la mà amb el cartell del 'sí', entre ells Josep Maria Bartomeu; l'altra meitat, Rosell inclòs, va votar en blanc. Cinc anys més tard d'aquella decisió, el procés segueix obert, i Laporta i els seus 16 directius saben que hauran de suar per defensar la victòria, amarga per a alguns, de fa un any.