Adjudicacions, comissions i dimissions: com i amb qui fa tractes el Barça

BarcelonaEl del 2025 va ser un Cap d'Any mogut, a Can Barça. El 31 de desembre, l'activitat a les oficines d'Arístides Maillol va ser frenètica fins pràcticament el moment de prendre's el raïm. S'acabava el termini per inscriure Dani Olmo i Pau Víctor més enllà de la provisionalitat i calia tancar operacions a correcuita per evitar que els futbolistes quedessin lliures. Es repetia, per tant, l'estampa d'altres tancaments atropellats, la majoria amb final feliç per als interessos de Joan Laporta. Aquesta vegada, però, el president barcelonista va picar-se els dits. La documentació presentada a la Lliga per cobrar la venda de prop de 500 seients vip no va ser validada a temps i la RFEF no va renovar les llicències. Només una cautelaríssima concedida pel Consell Superior d'Esports (CSD) va salvar els mobles, cosa que Laporta va celebrar fent botifarres i cridant a la llotja de l'estadi de l'Aràbia Saudita en què l'equip de Hansi Flick acabaria aixecant la Supercopa.

Dies després, el president del Barça va continuar descarregant la tensió en una roda de premsa en què va disparar contra els crítics amb la seva gestió. En aquella compareixença, però, no va precisar a quines empreses havia traspassat part dels seients vip del futur Camp Nou per 100 milions. Tampoc va explicar per què va costar tant que la Lliga validés la lletra petita de dues operacions que injectaven 100 milions de cop a canvi de vendre un trosset de patrimoni durant 30 anys.

Empreses àrabs fundades recentment

En la línia de Laporta, fonts oficials del Barça s'escuden en la "confidencialitat" per evitar dir el nom dels inversors i les quantitats satisfetes. Tampoc el comunicat que es va posar a disposició dels socis va explicar gaire més sobre un producte, les personal seat licenses, que el club havia aprovat vendre a una empresa solvent com Legends, ja coneguda als despatxos nobles blaugranes.

A la tardor del 2024, la via Legends va quedar en punt mort en benefici de dues companyies amb socis o seus àrabs; d'aquí els viatges recents de Laporta a Dubai i Qatar per assumptes que, en el seu moment, van ser definits des del seu entorn com a "privats". Una operació es va tancar per 30 milions d'euros amb Forta Advisors Limited, una societat creada a Londres el maig del 2024 —és a dir, sense activitat provada prèvia a la compra dels seients vip— per dos qatarians, un d'ells de la família que governa l'emirat. Tot i que la Lliga demanava garanties sobre els diners abans del 31 de desembre, aquests no van entrar als comptes del Barça fins al 3 de gener, un retard que va contribuir als problemes amb Olmo i Víctor. Fonts pròximes a la junta de Laporta asseguren que d'aquesta operació amb Forta, Pini Zahavi, representant de Hansi Flick i de Robert Lewandowski, i amic del president blaugrana, ha comissionat un 5%.

Però per arribar als 100 milions necessaris per resoldre l'atzucac, encara en calien 70 més. Aquesta quantitat va procedir d'una altra companyia fundada recentment a Dubai, emirat del qual Laporta va obtenir fa uns mesos el visat d'or. Dels 70 milions, la Lliga en demanava un 40% als comptes de l'entitat per evitar impagaments com els de Barça Vision. 28 milions que, igual que els dels qatarians, no van arribar fins a principis del 2025, amb els terminis per reinscriure Olmo i Víctor ja vençuts.

Empresaris anònims i alemanys que no paguen

Poder fitxar jugadors ha sigut una de les prioritats de Laporta des que va tornar a la presidència del Barça. En aquest segon mandat, però, ha hagut de remar contra la restrictiva normativa de control econòmic de la Lliga. En una de les corredisses vinculades al famós fair play financer, amb Lewandowski fitxat però no inscrit, el club va vendre el que avui es coneix com a Barça Vision per 200 milions a inversors que mai van creure en el projecte i d'altres que directament no van pagar ni un euro. Actualment, els pagaments encara no estan al dia i, comptablement, el forat negre va provocar problemes amb l'auditor, al qual l'entitat ha acabat canviant.

Una empresa petita amb seu a Sant Andreu

A més de tractar amb empreses que volen una part del seu negoci, el Barça també conversa amb proveïdors de serveis que necessita per funcionar en el seu dia a dia. Companyies a les quals contracta perquè executin tasques específiques; des del càtering per als esportistes de La Masia fins a serveis vinculats al futur Camp Nou. Relacionat amb això últim, la institució va anunciar el 21 de novembre un acord amb New Era Visionary Group (NEVG) per ser el nou "operador de telecomunicacions blaugrana" fins al desembre del 2030, quan s'espera que el nou estadi funcioni a ple rendiment.

El Barça va definir aquest proveïdor estratègic com "un líder mundial en connectivitat i integracions d'infraestructures", però n'hi ha prou amb una simple cerca a internet per comprovar que l'activitat d'aquesta empresa és molt escassa i més aviat recent. De fet, va obrir la seva seu a l'estat espanyol a finals de febrer del 2024, fa menys d'un any, segons figura en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil. Està domiciliada en un bloc d'habitatges al costat del camp del Sant Andreu, té un capital social de menys de 3.000 euros i dos administradors únics: Francisco Maza i un empresari moldau que es diu Ruslan Birladeanu.

En la lletra petita de la comunicació d'aquest compromís, hi ha una col·laboració amb la multinacional Orange per "equipar el futur Camp Nou amb una infraestructura 5G d'última generació". El que no s'explica és que, abans de l'aparició de NEVG, el Barça havia estat negociant amb Cellnex, una companyia de l'Íbex-35 que serveix connectivitat neutra a estadis com l'Etihad de Manchester o el Metropolitano de Madrid per aquest mateix contracte. D'un dia per l'altre, el cap de compres del Barça, César Martínez, de la màxima confiança de Laporta, va deixar de contestar els correus electrònics a Cellnex.

Barna Porters, Nike i Limak

Hi ha com a mínim dues adjudicacions més que han suposat terratrèmols interns a les oficines. Una de petita i una altra de gegantina. La primera va provocar la renúncia del cap de seguretat que va començar mandat amb Laporta, Ferran López: Barna Porters va quedar-se el contracte dels accessos, les càmeres i els micròfons de l'estadi després d'una pugna amb Sabico que l'excap dels Mossos no va veure gens clara. I la segona va acabar amb les dimissions de Ramón Ramírez i Jordi Llauradó, els màxims responsables de l'Espai Barça, que no van compartir el canvi de condicions que va afavorir Limak en l'adjudicació de les obres de reforma del Camp Nou. La constructora turca no havia construït mai un estadi de futbol fora del seu país.

També va plegar Juli Guiu fa poques setmanes a causa d'un modus operandi que no va compartir a l'hora de negociar amb un altre soci clau del Barça: Nike. El que fins fa poc era vicepresident de màrqueting del club blaugrana va presentar la dimissió perquè no va entendre que Laporta imposés un intermediari extern com Darren Dein per tancar l'acord amb la multinacional tèxtil. L'agent anglès cobrarà uns 50 milions d'euros fins al 2038 si tots els variables del contracte es compleixen. Els pagarà el Barça.

--

Rèplica del Barça a l'ARA

En relació amb l’article publicat a l’ARA el 16 de febrer del 2025 amb el títol Com i amb qui fa tractes el Barça, el club blaugrana ha sol·licitat fer algunes rectificacions.

Respecte a l’operació que es va tancar per 30 milions d’euros amb Forta Advisors Limited, i als diners que no van entrar als comptes del Barça fins al 3 de gener, el club manifesta: “No és correcte. L’operació es va tancar amb una societat amb denominació diferent i registrada i amb domicili social no establert al Regne Unit. A més, l’import contractualment pactat va entrar al compte del club abans de les 23:59:59 hores del 31 de desembre del 2024, i així va ser degudament acreditat davant la Lliga”. L’ARA es ratifica en el fet que una de les dues empreses a les quals el Barça ha venut drets sobre 475 seients vip es diu Forta Advisors.

Respecte al fet que fonts pròximes a la junta culer diuen que d’aquesta operació el representant Pini Zahavi ha comissionat un 5%, el Barça desmenteix el percentatge: “El Sr. Pini Zahavi no ha comissionat un 5% per aquesta operació”.

Respecte al fet que en la lletra petita de la comunicació del Barça sobre el compromís amb New Era Visionary Group hi ha una col·laboració amb Orange, el club assegura: “L’anunci sobre l’acord amb NEVG porta per títol El FC Barcelona signa amb New Era Visionary Group, que, en col·laboració amb Orange, es converteix en official telecom operator del club i no conté lletra petita. Per tant, la col·laboració d’Orange en aquesta operació no només consta en el titular de la noticia sinó que apareix amb la mateixa preponderància que la resta de la informació de l’anunci”.

Respecte a la renúncia de l’excap de seguretat del club, Ferran López, el Barça manifesta: “El Sr. López no va renunciar al seu càrrec, sinó que va ser acomiadat”. Respecte a la dimissió de Ramón Ramírez, assegura: “El Sr. Ramón Ramírez no va dimitir, sinó que va ser acomiadat dins un procés de reestructuració del departament en el qual treballava [Espai Barça]”.

Respecte al fet que l’exvicepresident de màrqueting del Barça va presentar la dimissió perquè no va entendre que Laporta imposés un intermediari extern, el Barça rectifica: “Els motius de la renúncia del Sr. Guiu van ser personals, i així consta expressament a la comunicació enviada per ell mateix al club. En cap cas el motiu de la mateixa va ser l’exposat en aquest paràgraf [de l’article]”. L’ARA es ratifica en el fet que, independentment dels motius personals que Guiu esgrimís en el seu escrit de renúncia, l’exdirectiu també va plegar arran del seu desacord amb la intermediació de Darren Dein en l’acord amb Nike.