Afortunadament es pot enamorar sense Lamine Yamal: els apunts en calent del Barça-València

BarcelonaFesta grossa al Johan Cruyff. Un estadi de Primera RFEF va veure una segona part de Champions en què tot li va sortir bé, a l'equip de Flick. Exceptuant els problemes amb el gol de Ferran, tot van ser bones notícies, com el retorn de Marc Bernal, que va tenir temps de donar una assistència en els pocs minuts que va tenir. Va ser bonic.

Fermín, gols i petons

Sort que no vas marxar. Sort que et vas quedar, Fermín. Tal com va fer al Gamper contra el Como, va marcar el camí a l’Estadi Johan Cruyff. L’estadi per on passen els noms que han de triomfar en el futur, a l’ombra de la Masia. Fermín s’estima aquest club i representa una forma de ser. No sempre trobes jugadors com ell, amb aquest compromís. Un home que es besa l’escut de forma sincera, que ha après català, que ho dona tot. Però també un jugador diferent: pocs jugadors de la plantilla tenen aquest domini del xut llunyà com ell. Quina sort que s’hagi quedat entre nosaltres.

Lewandowski pressiona Ferran

Una de les millors notícies del partit és veure com es pot golejar i gaudir sense Lamine. Que ningú ho interpreti malament, la vida sempre és millor amb el geni de Rocafonda sobre el terreny de joc. Però el Barça necessita saber que té alternatives. Que al voltant del millor jugador del món tens futbolistes que poden decidir partits. Lewandowski va demostrar que segueix sent el de sempre, endollat amb dos gols. Raphinha tampoc va fallar. L’únic que no va tenir el dia va ser Ferran. I el polonès truca a les portes de la titularitat a Newcastle.

Raphinha mereixia ser perdonat

Està bé que Flick sigui com un mestre alemany del segle XIX, estricte. D’aquells que posa normes i cal complir-les. Si Raphinha va arribar tard, i per aquest motiu va ser suplent, li tocava una estirada d’orelles. Ara, el context també importa. El pobre venia de jugar dos partits molt durs amb la selecció brasilera a l’altra banda del Pacífic. El segon a l’estadi de futbol més alt del planeta amb futbol de seleccions, El Alto de Bolívia, a més de 4000 metres. Després d’aquest esforç, potser se'l podia perdonar. Per sort, va entrar i va marcar dos gols. S’ho mereixia, després d’aquesta setmana.

Una mala gestió

L’estadi Johan Cruyff va passar a formar part de la llista d’estadis on s’ha jugat un partit de Primera. Un dels més petits, per cert. I per primer cop el Barça jugava com a local fora del terme municipal de Barcelona. Petites anècdotes dins d’aquest serial que no sembla acabar mai en referència al retorn a l’Spotify Camp Nou. No va ser un desastre, jugar aquí. Però la gestió, sí. Problemes de comunicació, no saber on es juga fins al final, socis que no poden entrar... El Barça mereix una gestió més seriosa. Però Laporta sap que si la pilota entra, tot queda en segon pla. I per sort, entra.