El Barça de Hansi Flick torna al ritme de Fermín

Sant Joan DespíAbans que s’acabi l’estiu el 22 de setembre –així ho marcarà l’inici de l’equinocci de tardor– Fermín López vol seguir acaparant portades. Si durant el tram final del mercat va ser el focus de les notícies per l’interès del Chelsea per endur-se’l, amb el Barça fregant-se les mans amb la possibilitat de fer un suculent traspàs i ell desfullant la margarida, contra el València ho va ser pel seu futbol. Fermín es va mantenir mut fins que es va tancar la finestra de fitxatges i va decidir seguir vestint de blaugrana, que sempre havia sigut el seu principal desig malgrat deixar-se estimar pels londinencs. Contra els valencians va parlar on més bé sol fer-ho: a la gespa. I, en concret, a la del Johan Cruyff, on ja va demostrar durant el Gamper per què Hansi Flick no tenia gens de ganes de prescindir d’ell. Davant el conjunt xe, va obrir la llauna i va signar un doblet en una golejada (6- 0) que va engrescar els 5.862 aficionats que no van omplir del tot el petit –i provisional– feu culer.

Fermín va guanyar la partida en l’onze a un Dani Olmo que no ha iniciat el curs amb estatus de titular, malgrat ser el gran fitxatge de la temporada passada. I la seva rauxa va ser encomanadissa durant uns primers 15 minuts en què el Barça va tornar a recordar aquell equip fresc, trepidant i exòtic del primer curs amb Hansi Flick a la banqueta. La mobilitat de Ferran Torres, que ha guanyat la partida a Robert Lewandowski aquest inici de temporada; les ganes d’un Marcus Rashford que sortia en l’equip inicial per segon cop des que vesteix de blaugrana, i la hiperactivitat de Fermín a la mitja punta van demostrar que l’equip havia saltat a la gespa amb ganes de mossegar i d’esvair els dubtes mostrats abans de l’aturada per seleccions. Sense Lamine Yamal, a la banda dreta va debutar en partit oficial un discret Roony Bardghji.

No hi era Raphinha, castigat per haver arribat tard a l’entrenament d’activació del matí. Flick va treure el fuet. Els principis de l’alemany no es qüestionen. La puntualitat n’és un. La pressió alta, que el Barça va recuperar davant el València, un altre. De fet, un dels més fonamentals. L’entrenador ja havia alertat els seus pupils que menys egos i més remar com un equip. I sense la principal estrella de l’equip, el Barça va treballar de valent i va volar damunt la gespa del Johan Cruyff –que té les mateixes dimensions que la del Camp Nou (105 metres de llarg per 68 d’ample), tot i que no ho sembli–. Els jugadors es van posar la granota de treball i en tot just 10 minuts Julen Agirrezabala ja va tenir feina de valent per desviar amb la punta dels dits una rematada picada d’un Ferran extramotivat contra el seu exequip.

El porter basc no va poder fer res quan Fermín, l’home de la nit amb permís d’un Raphinha que va entrar al descans i es va fer perdonar, va batre’l a la mitja hora de joc. Pau Cubarsí, tot i jugar al perfil esquerre, va filtrar una passada deliciosa, d’aquelles que el defineix com un central de peu i mirada privilegiada, que Ferran va atenuar al primer toc perquè Fermín obrís la llauna i deixés anar un crit d’alegria i ràbia. El gol era una recompensa justa per al que es veia damunt la gespa: un Barça impecable en defensa davant d’un València que en atac no trobava opcions i que en defensa es feia un fart de perseguir ombres. Malgrat tot, els de Carlos Corberán van aconseguir arribar al descans amb només un gol de desavantatge.

Doblets de Raphinha i Lewandowski

A la represa, el Barça va sortir disposat a seguir amb la rauxa davant un conjunt valencià que veia com els gols blaugranes queien com fruita madura. Als dos minuts, Ferran va enviar, tot sol, una rematada al pal. Una errada que quedaria oblidada ben aviat perquè Raphinha, que va rellevar Roony al descans, va enviar al fons de la xarxa una gran centrada de Rashford, que malgrat no marcar va signar els millors minuts com a blaugrana. El triomf va quedar segellat ben aviat, amb un cacau de Fermín que suposava el tercer del Barça i en què Agirrezabala va tenir una mica mans de mantega. La tercera diana permetia respirar a Flick, que sabia que la feina ja estava feta.

L’alemany va donar entrada a Lewandowski i Olmo, que se sumarien a la festa, i la golejada va acabar sent d’escàndol. El Barça li té presa la mesura a aquesta València, a qui el curs passat ja va endossar 7 gols a Montjuïc. El polonès, primer assistit per Olmo i després per un Marc Bernal que tornava a jugar després de gairebé 400 dies d’una llarga absència, també va fer un doblet per recordar a Ferran que la titularitat a la posició de davanter centre anirà cara. Abans que Lewandowski segellés la golejada amb el sisè, Raphinha també havia marcat la seva segona diana amb un xut ple de potència marca de la casa. Sense Lamine Yamal i amb diverses baixes, el Barça de Hansi Flick va tornar.