Això és el que hi ha

Quan a Sergi Barjuan li van preguntar després de l'empat contra l'Alabès com pensava preparar el partit contra el Dinamo de Kíev, tenint en compte que Gerard Piqué i el Kun Agüero acabaven d'unir-se a la llista de baixes, va respondre: “És el que hi ha”. I sí, efectivament, això és el que hi ha al Barça. Aquest dimarts l'equip es juga el pas a vuitens en la Champions amb un tècnic interí al qual no se li poden exigir miracles ni demanar explicacions. Ell farà el que bonament pugui perquè això és el que hi ha i ni tan sols sap durant quant de temps seguirà treballant perquè el seu cap, Joan Laporta, continua improvisant.

No s'ha complert ni un mes de la ratificació pública que va fer de Koeman a Madrid l'endemà d'afirmar en una trobada amb periodistes que estava sentenciat i que, a més, Xavi Hernández estava verd. I ara que ja ha acomiadat Koeman en un avió –i que no ha pogut encara tancar la contractació de Xavi– comença a dir que té altres opcions. Com si ho tingués tot pensat, planificat i organitzat, quan l'única constant des que va arribar a la presidència ha sigut la improvisació.

Va passar amb els avals de matinada. I quan li va demanar a Koeman 15 dies per trobar-li un substitut i més tard fins i tot va assegurar que volia renovar-lo. També quan estava convençut que Leo Messi es quedaria. I quan no veia necessari un referèndum per a l'Espai Barça. I quan va suspendre l'assemblea de compromissaris perquè començava el partit. I quan volia anar a jugar al Johan Cruyff mentre es fessin les obres al Camp Nou. I fins i tot quan els compromissaris van votar que s'inclogués específicament el respecte als drets humans en els estatuts del club i tres dies després el Barça va anunciar un partit amistós a l'Aràbia Saudita. I així tot.

No, a Sergi no se li poden demanar explicacions, però a Joan Laporta sí. I el seu mandat fins ara és un caos mentre ell es continua obstinant a proclamar que ho té tot controlat, quan, és evident, és mentida. Té mèrit vendre que tens un pla quan t'estàs jugant seguir a la Champions, en un moment crucial de la temporada, amb un tècnic interí i sense un substitut lligat. Hi haurà qui s'ho continuarà creient i arronsarà les espatlles mentre murmura un resignat "Això és el que hi ha", però contra l'Alabès l'estadi estava mig buit, símptoma que les excuses ja no colen.