La creu del Barça pesa cada vegada més (1-1)

BarcelonaEl regnat de Sergi Barjuan I, el Breu, no va començar amb bon peu. Malgrat insinuar una voluntat de posar-se en mans dels jugadors que cuiden la pilota, en lloc de buscar les centrades, el Barça segueix caminant com una ànima en pena a la Lliga. Un malson propi d’aquests dies de nits amb morts, castanyes i ensurts. Llàstima que al Barça, fa anys que dura, la broma. L’Alabès, sense fer res de l’altre món, es va endur un empat del Camp Nou (1-1), i va enfonsar una mica més el Barça en la classificació. Res li surt, al Barça, que perd el Kun i Piqué per al partit vital de dimarts vinent a Kíev, a la Champions. La segona final de Sergi.

Una decepció per començar el seu breu regnat, que en el fons és una regència, perquè el barcelonisme espera l’arribada de Xavi Hernández amb la mateixa il·lusió amb què els menuts esperen els Reis d’Orient. El terrassenc també vindrà d’Orient per intentar aixecar la moral d’un equip massa fràgil. L’estrena de Sergi per moments va ser tan previsible que semblava veure's l’ombra de Ronald Koeman a la banqueta: molta possessió blaugrana, però un munt de patiments. Una sensació de frustració ja ben familiar, darrerament. Sergi per moments va semblar que feia seu el discurs de Koeman, assumint que hi ha el pa que s’hi dona. Com durant el regnat del neerlandès, Riqui Puig segueix castigat al racó de pensar sense jugar gaire. El de Matadepera va tenir 20 minuts, només. Com a mínim, Sergi va ordenar acabar amb les centrades laterals a l'àrea sense sentit, intentant atacar pel mig, tocant més la pilota. Memphis, amb moltes ganes de fer-se perdonar els pecats, i especialment Nico van engrescar prou la graderia amb el seu joc. El jove gallec és d’aquells que té una relació sentimental molt sòlida amb la pilota. S’entenen. Sempre la cuida i quan s’acomiada d’ella, l’entrega a un company amablement. Però l’Alabès és un dels equips més defensius de la Lliga, i de mica en mica les ganes dels jugadors van acabar davant dels murs bascos. Com sol passar just després de veure com fan fora el seu entrenador, els jugadors intenten evitar rebre també ells les crítiques dels aficionats posant-hi una mica més de ganes. Però ni així va saber generar perill en un primer temps en què la més clara va ser un cop de cap d’Eric Garcia. El Barça de Sergi volia preparar el terreny a Xavi, però semblava atrapat per la maledicció i els vicis dolents d’aquell de Koeman. Si el duel contra els vitorians arribava sense Pedri, Sergi Roberto, Frenkie de Jong, Ansu Fati i Dembélé, Sergi va perdre ja a la primera part del matx el Sergio Kun Agüero, que es va quedar sense respiració després d’un cop. A la segona part, qui va caure just abans de la final de Kíev va ser Gerard Piqué.

Tal com anava el partit, calia una individualitat perquè es fes la llum. La va oferir Memphis just a l’inici de la segona part. Un xut a l’escaire preciós que li permetia recuperar part del crèdit perdut amb el penal fallat fa pocs dies a Vallecas. En lloc de celebrar-ho rialler, va fer un esforç per contenir la ràbia que porta dins després del comiat de Koeman. La ràbia per les derrotes i les crítiques que li han fet xiular les orelles. Un bon reflex de la realitat d’un Barça que no engresca. A la graderia, tot just 37.278 espectadors van veure el seu gol. Sí, molts socis s’han agafat una excedència i altres van preferir marxar de pont. Però quan les graderies estan buides, mala peça al teler. Al soci no se’l pot enganyar i sap que aquest Barça té peus de fang. Tant, que l’Alabés va trigar tres minuts a empatar, en una jugada individual excelsa de Luis Rioja, que va entrar pel mig de la defensa blaugrana amb massa facilitat. Fa temps que el Barça no imposa respecte als rivals. Tot al contrari, aquests juguen pensant que la poden fer ben grossa, contra un gegant en hores baixes.

Debut d’Abde

Ferit un cop darrere l’altre, el Barça va reaccionar gràcies a Gavi i Nico, dos joves amb tant de futur que no tenen temps per pensar en les decepcions del passat. I l’Alabès va tancar-se de nou, però les dues ocasions més clares del partit, en les botes d’un Memphis incansable, van acabar al pal o al cos de Sivera. Atacant pel mig, sense recórrer a Luuk de Jong per evitar quedar condemnat a ser un equip trist que només sap centrar, el Barça va insinuar haver començat a canviar de rumb; posant-se en mans dels jugadors que cuiden la pilota. I dels joves, més per necessitat que per convicció, amb tantes baixes. Sergi, que comença a entendre que el seu regnat no serà bufar i fer ampolles, va haver de fer debutar el jove marroquí Abde mentre el Camp Nou perdia la paciència amb un Coutinho desdibuixat.

La ferida del Barça no deixa de sagnar. La creu que porta l’equip sobre les espatlles cada cop pesa més, entre baixes i mals resultats. I Sergi, hereu d’un llegat que haurà de cuidar uns dies, afrontarà dimarts una final clau amb més baixes que mai. El partit de Kiev arriba amb el Barça contra les cordes, sense marge de maniobra. Quan arribi, Xavi es trobarà un equip que serà ben fàcil fer millorar a nivell de joc.