Allargar la vida dels jugadors del Barça (i qui sap si de tota la població)

BarcelonaL'allau de lesions que pateix el primer equip masculí del Barça tindrà cada vegada menys rèpliques. Perfeccionar el rendiment i evitar que els contratemps físics s'acumulin en un calendari infernal serà una mica més fàcil gràcies a una tecnologia que el club, a través del Barça Innovation Hub (BIHUB), està desenvolupant amb la companyia Omniscope des de fa uns mesos. A partir d'uns avatars cel·lulars de cada futbolista generats a partir de dades genètiques i mostres físiques, els metges, els fisioterapeutes i els entrenadors podran predir lesions, detectar malalties i optimitzar la salut dels atletes. El projecte ja s'està posant en pràctica, si bé des de l'entitat subratllen que "encara no s'utilitza per prendre decisions en el dia a dia dels equips", tal com reconeix el doctor Gil Rodas, responsable mèdic del BIHUB, en declaracions a aquest diari. Ara bé, té un objectiu claríssim: "Fer simulacions per adaptar i millorar els protocols mèdics existents per optimitzar la prevenció, el diagnòstic i la recuperació de lesions musculars".

Els ideòlegs d'aquest avenç no només donen per fet que canviarà la medicina esportiva, sinó que s'acabarà aplicant a la població general. "Volem allargar la vida de les persones. Hem portat la ciència a l'esport i ara el següent pas és que tothom se'n beneficiï". Així de contundent es mostra el CEO i cofundador d'Omniscope, Vijay Vaswani, que atén l'ARA a través d'una videotrucada. L'acompanya Holger Heyn, l'especialista en anàlisi genòmica que ha desenvolupat els avatars i intenta ser didàctic: "Llegim cèl·lules úniques, que són l'expressió física individual més petita que hi ha al cos. Veiem com reaccionen a impactes externs i interns i amb tota la informació fem un zoom del sistema immunitari de l'usuari". Rodes encara precisa més: "La càrrega externa és el treball físic al qual se sotmet l'esportista i es mesura amb GPS i patrons de moviment, mentre que la càrrega interna és la resposta del cos a l'exercici que fa, amb dades com la freqüència cardíaca, biomarcadors de fatiga, inflamació o percepció de benestar".

Cada avatar cel·lular integra informació sobre el son, l'alimentació, l’activitat física i la resposta immunitària, cosa que permet dissenyar plans d’entrenament i recuperació totalment a la carta. A més, el sistema incorpora intel·ligència artificial i automatismes per detectar canvis subtils que poden indicar inflamacions o davallades de rendiment abans que siguin evidents. Els metges controlen aquests paràmetres i els poden vehicular amb la resta del cos tècnic a tall de guia per recomanar determinades càrregues. En aquest sentit, Rodes insisteix: "Volem simular entorns que ens ajudin a generar coneixement i millorar la prevenció de lesions amb protocols personalitzats". De fet, en relació amb aquesta forma d'enfocar la medicina en l'esport, el club ha encarregat recentment estudis genètics per entendre millor per què jugadors com Pedri o Dani Olmo són tan proclius a lesionar-se muscularment. Els avatars cel·lulars pretenen estandarditzar aquest tipus de recursos.

Els avatars digitals a la sanitat pública

Però com d'invasius són per als jugadors els mètodes per generar els avatars? Segons els experts consultats, no gaire. "Qualsevol estudi biològic (sang, saliva o orina) s’obté sempre amb consentiment informat i sota la supervisió de comitès ètics. I les anàlisis genètiques es fan amb uns objectius investigadors, sense fer cribatges genètics de cap esportista per a decisions esportives", assegura Rodes. I pel que fa a la informació sobre càrregues internes, Heyn diu que es poden recollir dades fàcilment "amb un Apple Watch" per a després "contrastar-les amb les cèl·lules úniques" al laboratori. Per tant, l'esportista no hi ha d'estar a sobre, només ha de consentir que les seves dades es processin per crear models virtuals que poden predir lesions i també precisar l'"edat biològica" de cada cos. "Els esportistes d'elit la solen tenir per sota de la real, però jo, que pateixo una malaltia autoimmune, tinc 42 anys reals i una edat biològica de 59", lamenta Vaswani, a qui se li escapa certa admiració amb relació al mateix paràmetre de Robert Lewandowski, que el pròxim agost farà 38 anys. "Et puc assegurar que és increïble", sentencia sense donar més detalls.

Pel que fa a la democratització d'aquest mètode pioner, el CEO d'Omniscope en fa una reflexió interessant. Quin cost tindria aplicar-lo a la medicina pública? "Quan una persona té càncer, un any de teràpia pot costar entre 150.000 i 200.000 euros i no sempre tindrà una resposta positiva. La malaltia és molt cara i el seu impacte econòmic va més enllà de qui la pateix. Per tant, si es posa el focus en la prevenció, potser tothom hi surt guanyant", opina Vaswani, que assegura que hi ha "dos països no europeus" que volen utilitzar els seus avatars "per cuidar la seva gent gran". Per la seva banda, Rodes és més prudent: "Si optimitzem el rendiment físic, prevenim les lesions, millorem la seva recuperació i promovem una activitat física més segura, potser sí que allargarem la vida esportiva dels nostres jugadors".