03/11/2022

Què amaga la dicotomia entre Dembélé i Raphinha?

En aquest món dividit en trinxeres, s’ha posat de moda vestir-se amb la samarreta de Dembélé o de Raphinha per atacar o defensar indirectament uns interessos concrets. Si apostes per la del francès, és perquè ets un creient aferrissat de Xavi i desconfies d’un fitxatge qüestionable per preu i context; i, si prefereixes la del brasiler, és perquè dubtes del potencial de l’entrenador igual com feia públicament Laporta poc abans de contractar-lo –i ja estàs pensant noms de substituts per al de Terrassa–. La tercera via és complicada: si no t’agrada que Dembélé sigui intocable i, alhora, no acabes d’entendre per què el Barça va gastar-se 58 milions d’euros fixos i 12 en variables per Raphinha, ets un incomprès sense colors ni exèrcit. Benvingut a la terra de ningú: els matisos no estan ben vistos en aquesta societat que tot ho vol simplificat.

Cargando
No hay anuncios

Dembélé és la gran aposta personal de Xavi, i, en alguns moments, la seva tossuderia amb el francès com si fos tan diferencial com Messi, ha fet perdre els estreps a mig Camp Nou. L’extrem que va costar 105 milions d’euros fixos i 40 en variables el 2017 és Dr Jekyll i Mr Hyde: el seu rendiment bipolar ha arribat a condicionar el joc fins a límits difícils de suportar. Tot i així, Xavi és qui n’està traient la millor versió, i l’avalen arguments com que el francès és el màxim assistent de la Lliga. A l’altra banda del mirall, hi ha Raphinha, que insisteix a jugar a la mateixa banda que el protegit Dembélé i ofereix més regularitat però menys imaginació. La bogeria dembeliana s’imposa en el cap de Xavi perquè, en el fons, en els seus plans no hi va ser mai, el brasiler, una incorporació prefabricada als despatxos per l’amistat de Laporta amb Deco.

Sorprenentment, l’arribada de Raphinha i la continuïtat de Dembélé es van segellar pràcticament alhora a principis de juliol. Vist amb la perspectiva del temps, encara crida més l’atenció que el brasiler fos el primer gran fitxatge de l’era de les palanques, que sortís més car que Lewandowski o Kounde i que bloquegés espai salarial fins al punt que s’acabés frustrant l’aterratge d’Azpilicueta al lateral dret, tan anhelat per Xavi. Després de ploure fins i tot una eliminació a la Champions, potser acabarem arribant a la conclusió que ni l’un ni l’altre estan a l'altura de les necessitats del Barça. Ara per ara, a les trinxeres ningú té raó: ni Dembélé és tan bo com el pinta Xavi ni Raphinha val tants milions com va pagar Laporta. Al final, tot això no hauria d’anar d’equilibris de poder, sinó de futbol.

Cargando
No hay anuncios