Els apunts en calent del Rayo-Barça: la 'millor lliga del món' torna a fer el ridícul

BarcelonaUn Rayo Vallecano lluitador va curtcircuitar el joc del Barça, que va ser incapaç de passar de l'empat (1-1) a Vallecas i va cedir els primers dos punts a la Lliga. A continuació, els apunts en calent del partit:

Sense VAR. El duel va començar sense aquesta eina útil que està convertint la Lliga espanyola en un ecosistema caòtic pel seu mal ús. El servidor va caure i el Rayo-Barça va donar el tret de sortida com en els vells temps, amb el criteri de l'àrbitre com a Déu únic. En aquest tram, els 12 primers minuts de partit, el contratemps va quedar en una curiositat perquè no va haver-hi cap acció digna de ser intervinguda. Però el servidor va tornar a caure en el moment més inoportú: quan l'àrbitre, Mateo Busquets, va assenyalar penal per una caiguda de Lamine Yamal poc abans del descans. Tot i que el penal va ser dubtós, va haver-hi contacte de Pep Chavarría amb el 10 del Barça. Potser el VAR no hauria intervingut de totes maneres, però que l'àrbitre no tingués ni l'opció d'anar a mirar-ho és un nou ridícul de l'ens presidit per Javier Tebas.

La primera exhibició de Joan Garcia. Contra el Mallorca va provocar una expulsió i després va ser un espectador més, i contra el Llevant va rebre dos gols que hauria encaixat qualsevol porter. Poques conclusions es van poder extreure del nou guardià del Barça. En canvi, a Vallecas el Rayo va esprémer els reflexos de l'ex de l'Espanyol, que va evitar quatre gols cantats i, en conseqüència, la derrota d'un conjunt català que va anar de més a menys. Tothom ja sabia que Joan Garcia és una assegurança amb la defensa tancada, però des d'aquest diumenge també hi ha la constància que cada vegada que un futbolista contrari guanyi l'esquena a la defensa avançada del Barça hi haurà algú preparat per salvar els mobles.

Hansi Flick renova el crèdit. L'inici de Lliga del Barça abans de l'aturada, malgrat l'empat a Vallecas, és robust com per pensar en nits regades de cava quan arribi la primavera. El rendiment mostrat (si s'obvia la reducció d'intensitat davant el Rayo) esvaeix els temors sobre que el curs passat del Barça de Flick només fos cosa d'un any en què es van ajuntar els astres. Hi ha continuïtat en l'assumpte. Això provoca (i provocarà mentre la pilota entri) que potencials incendis com els continus retards i la incertesa sobre el retorn al Camp Nou, la necessitat de tornar a avalar per a inscriure jugadors i el patrocini amb la República Democràtica del Congo quedin, de moment, com a anècdotes.

Una plantilla per creure, malgrat tot. Encara que sigui mitjançant formes de fer impròpies d'un club com el Barça, la realitat és que Laporta acabarà aquest dilluns el mercat de fitxatges havent confeccionat una altra plantilla aspirant a tot, sobretot si Fermín es queda a casa (va jugar mitja hora a Vallecas). Joan Garcia aporta present i futur a la porteria i Rashford fons d'armari en una davantera que era curta d'efectius. El problema viu a la defensa, amb la incertesa que deixa la marxa d'Iñigo Martínez. Flick, de moment, va fent proves. A Vallecas no van ser titulars cap dels dos centrals destinats a ser-ho en els partits importants. L'estranya parella va ser Eric Garcia-Christensen.