Beneïda temeritat: els apunts en calent del Barça-Celta

BarcelonaRemuntada èpica del Barça contra el Celta de Vigo a la Lliga (4-3). A continuació, uns apunts en calent.

L'olor dels campions. No, el Barça no està en el seu millor moment. Els blaugranes van perdre amb claredat a Dortmund i han suat la cansalada per resoldre la visita d'un rival de mitja taula. El valor dels tres punts sumats davant dels gallecs s'ha vist en els gestos de ràbia de Flick i els futbolistes, conscients que la Lliga és una mica més a prop després d'esforços nobles com aquests. De l'1-3 s'ha passat al 4-3 gràcies a l'habitual vendaval en atac, a l'amenaça de Lamine Yamal i Olmo com a revulsius i a un meridià penal al descompte forçat per l'egarenc. Victòria èpica amb defectes a millorar i un avís: tot costarà molt. Però una cosa ja està clara: aquest Barça fa l'olor dels campions.

Un porter que para. Com que el Barça és un equip tan ofensiu que per moments és temerari i només té permès jugar amb onze homes, és lògic que els rivals li generin ocasions de gol. El Celta, que és un conjunt que la toca bastant, ha aprofitat aquesta circumstància no només perquè Borja Iglesias fes el seu primer hat trick a Primera, sinó per xutar un total de vuit vegades entre els pals de Szczesny. El porter polonès, que nota l'alè d'un Ter Stegen que no es vol perdre el tram bonic de la temporada, ha sortit a la foto de l'1-1, però ha firmat fins a quatre aturades meritòries per sostenir el col·lectiu. La remuntada també és seva. Que no passi desapercebut, perquè el Barça, tot i guanyar, va exigir menys cops a Guaita.

Segons com, no és tan mala notícia. Amb el 3-3 al marcador, Lewandowski va demanar el canvi per molèsties a la cuixa. El polonès, que amb gairebé 37 anys ho està jugant pràcticament tot, s'exposa ara a unes setmanes de baixa en cas que les proves corroborin que té un trencament de fibres. Si es confirma un diagnòstic d'aquesta mena, no podrà jugar la final de Copa, que és dissabte que ve. Sobre el paper, l'absència del pitxitxi mai no és una notícia a celebrar, però veient el que vindrà –semis de Champions, un final ajustat de Lliga i el somni humit del triplet– potser convé que Lewy no faci bogeries i es recuperi en condicions. A més, quan no juga, el Barça tampoc el troba tant a faltar. Sense ell hi ha menys olfacte, però més pressió i mobilitat.

És una miqueta el que hi ha. En la seva última roda de premsa, i molest perquè la Lliga ha posat el Valladolid-Barça el 3 de maig a les 21 h –amb poc marge abans d'anar a Milà per jugar les semis de la Champions–, Flick va posar el crit al cel. L'alemany ve d'un futbol en què el negoci és menys important. A la Bundesliga, es primen el descans a la gespa i la fidelització a les graderies. En canvi, a Espanya, money talks: manen les operadores de tele, i l'afició és només una porció del pastís. Els seguidors són vistos com a consumidors, com bé es pot comprovar cada cap de setmana a Montjuïc. Abracem les queixes de l'entrenador. Tenen tot el sentit. Però el comunicat del Barça és un pèl postís, incoherent amb com explota la mamella del futbol.