Les claus del Sevilla-Barça

BarcelonaTrepidant. Intens. Desfermat. El Sevilla de Sampaoli s'ha acostumat tan ràpidament a l'àrea a àrea del seu tècnic, que ha dinamitat el partit contra el Barça des del primer segon, conscient que amb un ritme alt de joc podia tenir les de guanyar. Fins i tot contra aquest Barça del trident, aquest Barça que, a estones, també accepta aquesta anada i vinguda.

Però els blaugranes s'han adonat a temps que un partit obert no els convenia al Pizjuán i han intentat reduir una marxa, abaixar una mica el ritme per acostar el joc a la velocitat més adequada per no prendre mal. En el cos a cos, el Sevilla semblava més fort.

Només ho semblava. No ho ha pogut ser durant els 90 minuts. I el Barça ha aprofitat la lògica pèrdua d'energia andalusa per imposar el seu futbol i capgirar el marcador per endur-se tres punts d'or (1-2).

Inici sense fre

El Barça ja s'esperava un Sevilla agressiu en la pressió i ha sortit al Pizjuán amb un pla per evitar la possible trampa de Sampaoli sobre Sergio Busquets. En la sortida de Ter Stegen, eren Rakitic i Denis Suárez els encarregats de baixar per rebre la passada interior i Busquets esperava una línia més amunt.

Per si de cas, el porter alemany ha discriminat bé les accions en què calia arriscar i no s'ha estalviat el joc directe en determinats moments.

Tot i així, els primers compassos s'han jugat al ritme que ha imposat el Sevilla. L'estructura andalusa manava i el Barça ha patit per controlar les embestides locals. Amb Vietto i el Mudo Vázquez per dins, més Vitolo i Sarabia a les bandes, el Sevilla ha provocat sempre un quatre contra quatre que ha portat al límit la defensa blaugrana. Una errada era una ocasió i ho ha pagat el Barça amb l'1-0.

Buscant el control

El Barça ha detectat que el partit se li estava descontrolant perillosament i, sobretot Messi i Neymar, han intentat aturar la sagnia baixant a rebre en posicions de migcampistes. L'argentí, més madur que el brasiler en aquesta lectura de partits, ha triat millor les seves aparicions a la base, però la bona voluntat de l'ex del Santos ha acabat sent un problema per al Barça, perquè les seves pèrdues han alimentat l'ànima de contracop del Sevilla.

Busquets és, de fet, qui més ha patit en aquest escenari trencat, quan l'equip no podia evitar les transicions del Sevilla. Amb els duels individuals al darrere, a més, la carrera enrere era urgent, dramàtica.

De mica en mica, però, l'equip ha anat trobant el ritme de partit que més li interessava, gràcies a pausar-se amb la possessió. Ha fet recular el Sevilla i l'ha portat a viure ratxes llargues al propi camp. Busquets, més còmode amb més companys pròxims, ha recuperat la seva versió de tercer central en la sortida de pilota i el Barça ha pogut consolidar el seu domini.

En aquest context ha arribat l'1-1, a les portes d'un descans que ha sentat bé a l'autoestima blaugrana. Com si fos el City a l'Etihad Stadium, ha capgirat el partit com un mitjó i ha frenat l'ímpetu del Sevilla.

Autoritària segona meitat

A la represa, el Barça ha modificat algunes coses per seguir madurant el partit contra un Sevilla cada cop més fatigat però orgullosament competitiu fins al final.

En la sortida de pilota, els de Luis Enrique han seguit buscant seguretat amb una línia de tres, però no han buscat que fos Busquets qui la configurés, sinó Sergi Roberto. La posició del lateral dret del Barça ha sigut molt més baixa en l'inici i això ha permès connectar amb el Badia en el carril central. A través d'ell, l'equip ha fet recular el Sevilla i ha donat continuïtat als bons minuts finals del segon temps.

La dinàmica era tan bona que l'equip s'ha sentit més protegit, més capacitat per anar a buscar a dalt un Sevilla amb menys aire, més trencat. La pressió de Suárez, Messi i Neymar s'ha fet més agressiva i, sobretot, més efectiva. I li han fet pagar al Sevilla una errada en la sortida per fer l'1-2.

A partir d'aquí, només la falta de punteria ha evitat que el partit quedés sentenciat abans del xiulet final de l'àrbitre.