La derrota menys preocupant de la història: els apunts en calent del Reial Societat - Barça

BarcelonaEl Barça va perdre el primer partit a la Lliga des de la derrota en el clàssic de finals d'octubre de l'any passat. Tot i ser superiors a la Reial Societat, els homes de Hansi Flick no van saber aprofitar les oportunitats (2-1). Tampoc en un tram final contra deu per l'expulsió de Carlos Soler. A continuació, uns apunts en calent.

Zero drames. El Barça va ser infinitament millor que la Reial Societat, però va perdre tres punts que donen vida al Reial Madrid a la Lliga. Tant de bo caure sempre així. Dominant el joc. Generant desenes de situació de perill. Silenciant el públic contrari amb futbol i intimidació basada en passades ben dirigides i dríblings diabòlics. Xutant fins a la sacietat i convertint el porter rival en un heroi. Difícil trobar una derrota més honesta i menys preocupant per a un equip que no s'ha de moure ni un mil·límetre del que està fent per no tenir rival a la Lliga. No hi haurà cagómetro ni canguelo que puguin amb la proposta de Flick. I Gil Manzano, per sort, només n'hi ha un.

Indetectable. Unes molèsties a la cuixa dreta van baixar Raphinha de l'avió del Barça. Davant del contratemps, Flick tenia l'opció d'obrir Rashford a l'esquerra o d'escorar Ferran Torres i alinear Lewandowski de referència ofensiva. Però l'alemany va sorprendre d'entrada amb una doble mitjapunta que, malgrat el marcador desfavorable, per moments va ser indetectable per la defensa de la Reial. Olmo es va estrenar de fals extrem esquerre i va rondar el gol amb dues rematades al pal esquerre de Remiro. L'egarenc no va tenir sort de cara a porteria, però va exhibir habilitats molt interessants en una posició que Iniesta, a les ordres de Guardiola, va sublimar.

El perill de sempre. Ja és mala sort visitar Anoeta en el millor moment de la temporada de la Reial Societat i que et toquin Gil Manzano al xiulet i Del Cerro Grande al VAR. Mitja part va ser més que suficient per comprovar que el partit a Donostia tindria un plus de dificultat per la tasca arbitral. Amb 0-0, els col·legiats van anul·lar un gol a Lamine Yamal per un fora de joc imperceptible per l'ull humà. I poc després, van permetre Oyarzabal avançar els locals després d'una falta no assenyalada en la jugada prèvia, mateix argument que minuts enrere els havia dut a invalidar una altra diana de Fermín. Amb aquesta parella, cal guanyar per golejada. No convenen els escenaris igualats. En pots sortir escaldat.

La defensa, massa tova. Lamine Yamal es va posar l'equip a l'esquena i el Barça va empatar gràcies a ell –exce·lent assistència per a Rashford– un partit amb molts elements en contra. Quan tot apuntava a una nova remuntada a favor, la Reial va fer el 2-1 a la següent jugada. A la foto de la diana en qüestió, tres retratats. El primer, Cubarsí, que dos anys després del seu debut al primer equip no va estar afortunat en l'inici de l'acció. El segon, Kounde, que té massa tendència a fondre's quan l'exigeixen a la banda. I el tercer, un clàssic: la falta de fonaments defensius de Cancelo, que va deixar Guedes, l'autor del gol, massa sol per a la rematada.