El Barça ensopega contra tot a Anoeta

Sant SebastiàContra una Reial Societat renascuda des de l'arribada de Pellegrino Matarazzo a la banqueta. Contra Gil Manzano i Del Cerro Grande. Contra el desencert i la mala sort: fins a cinc rematades al pal. El Barça va batallar el triomf a Anoeta contra totes les adversitats, però el seu rival va estar més encertat a les àrees (2-1). Fent molt menys, el conjunt basc va treure molta més recompensa gràcies a les dianes d'Oyzarbal i Guedes, que van neutralitzar el gol de Rashford que només va valer un empat ben breu. Derrota d'un equip blaugrana desesperat amb l'actuació arbitral i que tanca la jornada amb només un punt de marge respecte del Reial Madrid. Els de Hansi Flick van lluitar contra les deu plagues d'Egipte en la seva visita a Anoeta i res els va acompanyar.

Els blaugranes ho van intentar tot, però no se'n van sortir. Van ser millors que el seu rival, però no van culminar a les àrees, on es decideixen els partits. El duel va començar engrescat, amb un primer gol anul·lat per fora de joc a Oyazarbal i un altre a Fermín per una falta prèvia d'Olmo. El capità basc havia rematat amb el cap al fons de la xarxa una centrada de Guedes i el migcampista blaugrana havia connectat un bon cacau des de la frontal, però la revisió del VAR - la dupla Gil Manzano, amb Del Cerro Grande a la sala de videoarbitratge feia tremolar el Barça- va invalidar la jugada perquè Olmo havia pispat la pilota a Kubo fent-li falta. Abans, Pedri havia topat amb una bona aturada de Remiro. Tot això va passar en menys de 10 minuts, sota la pluja que no cessava en el cel de Sant Sebastià.

Encara no s'havia arribat a la mitja hora que hi van haver fins a dos gols més anul·lats al Barça. El primer es va resoldre de pressa: De Jong va veure porteria en un clar fora de joc. El següent va portar més cua. En una acció llarga, una combinació entre Koundé i Lamine va acabar amb el francès assistint el català, que estava en un fora de joc d'aquells que demostren que el futbol modern també està carregat d'absurditats. Si és que de debò ho estava, el 10 blaugrana només estava més endavant que el seu marcador per un pèl de bigoti de gamba. Com la temporada passada, aquell cop la víctima va ser Lewandowski, del Cerro Grande tornava a negar un gol als catalans per un fora de joc d'aquells que ni fregant-se els ulls una vegada i una altra es pot acabar mai de confirmar.

Lamine Yamal, qui més ho intenta

Gairebé tota la producció ofensiva d'un bon Barça passava pels peus de Lamine Yamal. L'extrem de Rocafonda, poc sacrificat en les ajudes en defensa, estava molt endollat en atac, signant passades perilloses i protagonitzant un parell d'accions en què superava rivals un rere l'altre. Seva va ser una passada clau al cor de l'àrea que Olmo va rematar desastrosament. Els locals, animats en tot moment per una afició que feia patxoca i que estava embolcallada d'un clima festiu -aquest dimarts se celebra la Tamborrada a Donosti-, serien els primers a trobar una recompensa que els blaugranes es mereixen més.

La defensa va rebutjar un desplaçament de Joan, la pilota va caure al centre del camp als peus de Guedes, que davant una tímida pressió de Kounde i Pedri va poder girar-se per enviar un desplaçament a Kubo. El japonès va contemporitzar bé l'atac, tornant la pilota a Guedes perquè el portuguès enviés una centrada tensa i precisa al segon pal que Oyzabal va embocar a gol. Res hi va poder fer Joan. El gol va ser una bufetada, però els blaugranes no es van arronsar i van seguir atacant. Lamine seria objecte de penal, però seria l'enèsima acció invalidada pel VAR abans del descans. La falta de Zubeldia era meridiana i Gil Manzano va assenyalar la pena màxima, però va quedar anul·lada perquè l'extrem estava en fora de joc.

Remiro i els pals fan la guitza

A la represa, no serien les correccions arbitrals només les que negarien l'empat als blaugranes, sinó la fusta, primer, i Remiro, tot seguit. El Barça va començar endolladíssim. Olmo va ser qui va picar amb el pal, després d'una passada llarga de Fermín a la qual Ferran no va arribar per ben poc i el terrassenc no va saber ajustar prou quan el porter local ja estava venut. Tot seguit tornaria a topar amb la fusta, confirmant que la malastrugança acompanyaria el Barça tota la nit. Tot i que els de Flick generaven perill, faltava rematar la feina. I aquí els blaugranes van trobar a faltar el punch de Raphinha. Olmo, l'encarregat per substituir-lo, no va estar encertat i, en la darrera acció abans de ser rellevat, va equivocar-se en una contra que havia activat bé Ferran.

Seria també de les darreres accions de Ferran, perquè Flick va donar entrada a Lewandowski, Rashford i va fer (re)debutar Cancelo al lateral esquerre. Cares noves, però Remiro i el travesser continuarien fent la guitza. Una centrada de Lamine, que estava en totes, la va rematar Lewandowski, però el porter va treure una mà brutal per desviar una pilota que acabaria picant al travesser. Els blaugranes no se'n sabien avenir. A base d'insistència, Rashorfd signaria l'empat després d'un caramel de Lamine. Ni un minut duraria l'alegria perquè la Reial va contestar tot seguit, deixant els de Flick amb un pam de nas. Centrada des de l'esquerra que Carlos Soler remata duríssim entre Cubarsí i Eric, Joan aconsegueix aturar-la, però el mateix Soler recull el rebot per servir l'empat en safata a Guedes.

Amb el Barça desconcertat, la Reial hauria pogut fer sang, però Oyarzabal va rematar fora i Cubarsí va treure una pilota sota pals. Mantenir el marcador de 2-1 i l'expulsió a les acaballes de Soler permetia als blaugranes tenir fe fins al final, però el travesser negaria l'empat a Kounde i Rashford. No va ser la nit dels de Flick, a qui no se'ls pot recriminar intentar-ho fins al darrer minut.