Fer enfadar Lamine Yamal

Als genis, als elegits que a més són plenament conscients d’haver estat tocats per la vareta, el que els estimula és el repte de demostrar com en són, de superiors. A Lamine Yamal, amb només divuit anys, li passa. Ho vam tornar a comprovar en el debut de Lliga contra el Mallorca. Quan el partit s’anava apagant amb un còmode 0-2 al marcador, el rival amb nou jugadors des de la primera part, una calor intensa i els últims minuts de descompte, el mallorquinista Jan Salas es va encarar amb ell: una empenteta, un intercanvi de paraules. I a la jugada següent, Lamine va prendre la revenja futbolística amb un gol marca de la casa. El que ja saps que farà, que ja ha fet abans i que inevitablement acaba fent perquè no hi ha qui el pari. És un avís i, alhora, tota una declaració d’intencions: fer-lo enfadar és una pèssima idea, perquè el rei és ell.

Ell tot sol es va col·locar després una corona imaginària per celebrar-ho, conscient una altra vegada que tots els seus gestos es converteixen instantàniament en icònics, sabent –com sap– que és l'amo i senyor, que té el do i, a més, de moment, les ganes, la fam. Especular fins on pot arribar i quin és el seu límit és de bojos, i tot el que es digui o s’escrigui podrà ser (i serà) utilitzat en contra seva. Perquè el que el motiva és precisament això: evidenciar com n'és, d'extraordinari i que els límits els posa ell, i només ell.

Que un es reconegui tan excepcional a una edat tan primerenca, amb el seguici d’aduladors, aprofitats, fans i bufons rendits als seus peus, ha de ser complicadíssim de gestionar. La seva polèmica festa d’aniversari va ser una afirmació d’estatus, una exhibició de poder. Joan Laporta i Raphinha l'hi van aplaudir: mal assumpte. Que el president i un dels capitans considerin no només lògic, sinó fins i tot reivindicable una ostentació d'aquest tipus amb només divuit anys demostra també fins a quin punt a Lamine li manquen referents. Quan tothom et rendeix compliment estàs molt més a prop de perdre de vista el món. Fer-lo enfadar és molt mala idea dins del terreny de joc, però un entorn adult, madur i responsable que l’ajudi a créixer fora seria recomanable, no fos cas que el rei del mambo adolescent es convertís en un tirà d’època. Hansi Flick, per cert, no li regala elogis… per alguna cosa deu ser.