Barça
Esports  /  Barça 30/09/2022

Escletxes legals per esquivar el 'fair play' de la Lliga

Les renovacions d'Araujo i Umtiti, les "palanques" i un aval han sigut les vies d'escapament del Barça davant la rigidesa de la patronal

5 min
Joan Laporta i Ronald Araujo

MadridEl límit salarial de la Lliga era un perfecte desconegut per al gran públic fins a la pandèmia. La normativa es va establir fa una dècada, davant l’amenaça del govern espanyol d’intervenir el negoci del futbol pels reiterats impagaments a la Seguretat Social. Això i la desaparició d’alguns clubs com el Salamanca o l’Extremadura van fer que la patronal posés fil a l’agulla i redactés un document sobre el control econòmic d’obligat compliment.

Aquí va néixer el concepte "límit salarial", i es van començar a publicar uns rànquings que sempre lideraven o bé el Barça o bé el Reial Madrid. De fet, més que una normativa de control, durant moltes temporades semblava una competició per veure quin dels dos grans clubs tenia més diners per invertir en futbolistes. Fins que, amb la pandèmia i la davallada d’ingressos, van arribar els problemes. Mentre el Madrid, gràcies a l’habilitat financera del president Florentino Pérez, esquivava el cop i tancava l’any amb números verds, el Barça, que havia estat jugant amb foc per la política esportiva de l’expresident Josep Maria Bartomeu, es va enganxar els dits. El límit salarial acabava de fer-se famós de cop. I més que se’n faria l’estiu del 2021, quan el Barça va haver de renunciar a Leo Messi perquè, en estar excedit, no podia inscriure el seu nou contracte.

Ajudes insuficients de la Lliga als clubs excedits

La Lliga, presidida per Javier Tebas, va adaptar algunes mesures per "incentivar el mercat" i ajudar que els clubs que s’havien quedat sense marge poguessin fitxar, ni que fos a preu baix. La norma del 4/1 o del 2/1 –quan venies un jugador podies destinar, en funció de la seva importància, una part del que t’estalviaves en massa salarial a fitxar un recanvi– n’era un exemple. De cara al curs 22/23, la idea de la patronal era retirar aquestes ajudes, però va canviar de parer, ja que continuava tenint molts equips excedits. Un 25%, aproximadament, segons fonts de la Lliga. El Barça, esclar, n'era un.

Els clubs van insistir per aconseguir més rebaixes, però la Lliga s’hi va negar. "Si obrim l’aixeta, pot passar que molts equips estirin més el braç que la màniga i que tornem als impagaments del 2010", apunta un dels executius que vetllen pel control econòmic. Altres fonts de la patronal també admetien que els clubs que tenien un saldo positiu –entre els quals el Reial Madrid– van vetllar perquè no es fes cap tracte de favor "a ningú".

En aquest sentit, a l’estiu es va produir un malentès que va fer encendre totes les alarmes . El València, un dels excedits, va posar-se en contacte amb la Lliga per buscar una solució i la patronal els va remetre a llegir la lletra petita del control financer per veure si podien trobar alguna escletxa. El club xe, que estava de pretemporada, va dir-ho a un grup reduït de periodistes que seguien l’actualitat. Però la informació "es va malinterpretar", diuen a la Lliga, publicant-se que estaven negociant amb la patronal una flexibilització del fair play. Ràpidament, Tebas va sortir-hi al pas per aclarir que no es tocaria res de res, instant "el València i tothom" a "buscar una solució dins la normativa".

L'enginy del Barça per esquivar el control econòmic

El Barça va ser un dels més enginyosos a l’hora de trobar fórmules per poder fitxar. Les "palanques", la venda d’actius per generar ingressos extraordinaris, no deixaven de ser una via per guanyar marge salarial, de la mateixa manera que la renovació d’Umtiti renegociant el seu salari, el gener del 2022, va servir perquè el Barça pogués augmentar el marge per fitxar l’hivern passat. Però com que l’economia blaugrana estava tan malmesa, i com que alguns dels jugadors més ben pagats –Frenkie de Jong, Jordi Alba...– no van voler marxar, amb tot això no n’hi va haver prou. Laporta va trobar una altra escletxa i va presentar un aval personal –amb el tresorer Ferran Olivé– per augmentar el límit i poder inscriure la majoria de fitxatges de l’estiu just abans de l’inici de la Lliga. Un cop s'havia complert amb el pressupost i generats els ingressos, el president ja el podia retirar. Una altra trampa, vigent fins al 30 de juny del 2023, per esquivar la normativa.

Però el forat era tan gros que encara no n’hi havia prou. L’última fórmula imaginativa servia per abordar renovacions com les d’Araujo i Gavi: contractes privats que no es validaven a la Lliga immediatament. És un recurs relativament senzill i que només es pot fer amb futbolistes que tenen almenys un any addicional de contracte. En el cas concret d’Araujo, el Barça sabia que el central uruguaià tenia diverses ofertes sobre la taula, i per això tenia pressa per blindar-lo. Ara bé, si li augmentava el sou, també augmentava el límit salarial i això disminuïa la seva capacitat de fitxar. La solució va passar per renovar-lo, a l’abril, i guardar la documentació al calaix.

Araujo, renovat amb el Barça, però no inscrit

Araujo tenia, antigament, contracte amb el Barça fins al 2023. Per tant, ja estava inscrit per al curs 22/23. El club va signar la renovació i es va garantir que pogués seguir al Camp Nou fins al 2026, tot i que a ulls de la Lliga seguia tenint només un any de contracte i un salari de 900.000 euros. Consultada per l’ARA, la patronal admetia que no era obligatori notificar una renovació al moment, de la mateixa manera que qualsevol club pot fitxar un futbolista i esperar un temps a inscriure’l. Ha de constar, això sí, als pressupostos. Però amb aquesta dilació, renovant Araujo però sense inscriure'l , el Barça tenia una mica més d’oxigen en el mercat d’estiu. Amb Gavi es produiria un fet similar, però un cop pactada la renovació el Barça va esperar fins al setembre, un cop tancat el mercat, per signar la paperassa.

Preguntat sobre aquesta qüestió, el Barça no ha aclarit si els nous contractes d’Araujo i Gavi ja estan inscrits. En qualsevol cas, sí que consten al pressupost aprovat de la Lliga. I, com que ja tenien fitxa per a aquesta temporada, poden esperar fins i tot fins que s’hagi tancat el mercat d’hivern per si calgués fer algun moviment d'entrada al gener. Davant la negativa de Tebas de flexibilitzar els límits, al Camp Nou van recórrer a l’enginy per fer i desfer un equip gran. Per això Mateu Alemany pot jugar amb els nous compromisos de l'uruguaià i l'andalús per tenir més marge a curt termini. Ara bé, a partir de l'estiu que ve, el comodí decau perquè els contractes antics –de filial en el cas d'Araujo i juvenil en el de Gavi– ja hauran caducat.

stats