Més derbi que mai (o el derbi d'abans)

Barcelona"Ha tornat el derbi". Amb tota la seva rivalitat i tota la seva polèmica. Aquesta era la sensació que descrivia Xavier Fina en aquest diari, i que s'estenia fora de l'Estadi RCDE després que l'Espanyol i el Barça empatessin a zero dissabte. Havia tornat el derbi, amb totes les seves lletres. Un 1-1 l'any 2012 i un altre 0-0 en l'estrena de Cornellà-el Prat el 2010 eren les altres gestes de les últimes temporades que havien omplert d'orgull el pit periquito i frustrat les expectatives blaugranes, després d'altres enfrontaments molt menys competits, amb golejades o victòries còmodes sense pràcticament cap opció de rèplica.

La novetat d'ara és, justament, que al camp s'hauria viscut un partit d'igualtat com feia anys que no es vivia. Que, a més, el de dissabte fos el primer dels tres derbis que es jugaran en cadena en els pròxims dies (amb l'única interrupció del duel davant del Granada del dia 9), ha multiplicat la transcendència d'un 0-0 celebrat i discutit en funció de qui el valori. En el bàndol periquito, el resultat és la conseqüència de la bona execució d'un pla intens i disciplinat de l'equip de Galca, mentre que en el bàndol blaugrana, l'empat s'intenta justificar a través de criticar un excés d'agressivitat dels blanc-i-blaus que l'àrbitre va permetre. I aquí és on s'ha fet gran la sensació de derbi recuperat. I és que ja ho avisava Luis Enrique fa uns dies, quan va admetre que no li agradava haver de jugar tres cops seguits contra l'Espanyol. Aquest nou Espanyol, que transmet més energia, més vitalitat des que hi ha el romanès a la banqueta.

Tothom hi ha dit la seva sobre el 0-0. "L'Espanyol ha jugat a la seva manera. Ha corregut, ha pressionat i ha pegat", va analitzar Claudio Bravo dissabte. Va ser l'únic jugador que textualment va referir-se a la duresa local. Cap altre futbolista, i tampoc Luis Enrique, va entrar-hi. De fet, el tècnic retreia al seu equip que no hagués sigut capaç de respondre al joc rival amb més ocasions, amb més futbol (la millora en la segona meitat demostra que aquestes, a més, van ser les principals correccions al descans).

Al plató de TV3, Constantin Galca es quedava també en això i es va limitar a elogiar l'ús de la "intensitat" dels seus jugadors, eina imprescindible per derrotar un equip com el Barça, com també repetien, un per un, els seus jugadors. L'Espanyol va fer dissabte 22 faltes, només 3 més que en la mitjana que acumula en Lliga (19,7) i que va fer contra el Madrid. Van ser sis més que les que habitualment rep el Barça (16,1). Res, doncs, extremadament allunyat de l'actuació d'altres jornades.

Tot i així, no hi ha consens, i sí moltes mirades sobre un mateix partit que sobre el terreny de joc només va saber expressar igualtat. Pilotes que Piqué i Busquets van treure de sota pals en l'estratègia i que haurien pogut premiar l'esforç periquito. Un escaire de Messi i un pal de Suárez que haurien pogut tombar la resistència local en favor del Barça. Però la proximitat del següent derbi ha desviat la mirada cap a altres temes no esportius. L'ambient s'ha escalfat i les reaccions s'han exagerat en les hores posteriors al partit.

En acabar el matx, la polèmica era si s'havien produït crits racistes a Neymar per part d'alguns aficionats locals. L'excandidat a la presidència del Barça, Toni Freixa, va ser un dels més explícits en recriminar-ho a les xarxes socials i el club blaugrana fins i tot va contactar amb la Lliga per denunciar el cas, que no va quedar reflectit a l'acta arbitral. Ni tan sols Piqué, preguntat per això a la zona mixta, va atrevir-se a fer-ho gran i va demanar que no es generalitzés a tota l'afició i, en tot cas, als únics responsables.

Va ser l'inici d'una cadena de reaccions que de seguida van trobar rèplica periquita. Diumenge també es van expressar el president de l'Espanyol Joan Collet i la Federació de Penyes, sensibilitzats amb aquestes acusacions que consideren "mentida". "És una vergonya que comencin a engegar la maquinària 'nacionalbarcelonista'", va comentar el dirigent blanc-i-blau. Va ser igual de contundent la FCPE, "farta de la persecució i atac sistèmic que pateix l'Espanyol". I va ser especialment dura per desfer una de les crítiques que més indigna l'espanyolisme, que l'afició blaugrana posi en dubte la professionalitat dels jugadors quan s'enfronten al Barça o al Madrid. Són, diuen, "acusacions ridícules", mecanismes i "excuses per despistar".

Les declaracions de Collet van aixecar polseguera i aquest dilluns s'ha viscut un nou capítol. El president considera que les crítiques que rep l'Espanyol són "una manera de condicionar l'àrbitre per al partit de Copa" d'aquest dimecres, i afegia que quan el "nacionalbarcelonisme" al qual va fer referència, "no té cap connotació política". "Em refereixo al fet que recorren a la violència per justificar que el Barcelona no va guanyar el derbi, sense cap mèrit nostre", destacava. Per últim, i sobre els crits racistes cap a Neymar, ha respost: "Aquests crits del 'uh, uh, uh' els sento cada diumenge, sobretot amb Cristiano Ronaldo, i no els interpreto en cap cas com la imitació d'un mico".

I aquest és un dels punts més sucosos ara que, en dos dies, blaugranes i blanc-i-blaus tornaran a veure's les cares en l'anada dels vuitens de final de la Copa del Rei. Com pot afectar tant d'enrenou en el pròxim partit? "No ens desestabilitzarà", deia Joan Jordán l'endemà del derbi. Certs sectors periquitos han manifestat la seva preocupació per com poden alterar l'arbitratge de Copa, les crítiques a l'actuació de González González. En qualsevol cas, que es jugui al Camp Nou i que sigui una altra competició, amb sistema d'eliminatòria i no partit de tres punts, ja serà un element de canvi que modificarà el context del derbi. A més, la possible presència d'Aleix Vidal i Arda Turan, que ja poden jugar dijous si Luis Enrique els dóna l'oportunitat de debutar, també afegirà arguments esportius perquè el 0-0 no es torni a repetir.

A l'espera de veure com avancen els dos pròxims derbis, la situació ha recuperat les sensacions que es van viure quan es van ajuntar quatre Barça-Madrid en menys de dues setmanes en l'etapa de Guardiola i Mourinho a les banquetes. El prepartit i el postpartit també eren moments del joc, eren la manera d'intentar guanyar o condicionar el següent duel, i la coincidència en el calendari no va fer més que apujar els nivells de tensió de cada clàssic. La rivalitat mai va semblar tan alta com llavors. Com torna a passar ara en els derbis.