Araujo desferma la bogeria d'un Barça descosit

BarcelonaUn Barça descosit, fracturat, feble en defensa i sense idees en atac ha salvat els mobles davant el Girona gràcies a una rematada amb el peu, però que hauria pogut ser amb el cor, de Ronald Araujo en el temps afegit (2-1). L'allau de baixes sacseja un equip que té molts deures per fer, però que aconsegueix tornar al camí del triomf a la Lliga després d'haver sigut despullat a Sevilla abans de l'aturada de seleccions. La versió gris del Barça de Flick continua, però la remuntada contra el Girona permet agafar una mica d'aire abans de rebre l'Olympiacos dimarts i visitar el Santiago Bernabéu diumenge vinent. El marcador l'havia encetat Pedri i Witsel l'havia empatat. Hansi Flick ha acabat expulsat per un Gil Manzano que ha tret de polleguera els blaugranes.

En contrast amb un inici tímid i silenciós de l'afició a Montjuïc, el Barça començaria endollat. Els primers aplaudiments els esgarraparia Rashford, amb un xut de falta tant potent com centrat que no posaria amb problemes Gazzinaga, i Lamine Yamal, superant amb una picadeta al primer toc el seu defensor i fent una diagonal que acabaria amb un xut desviat. De mica en mica semblava que l'afició s'anava desvetllant, com si despertés de la migdiada, mentre el Barça tenia un domini aclaparador. Marc Casadó, que tornava a l'onze, s'encarregava d'inscturstar-se entre els centrals, permutant la seva posició amb Pedri. El canari era, com de costum, la brúixola dels blaugranes, mentre que sense Dani Olmo i amb Fermín sortint d'una lesió, el migcampista que més s'aproximava a la mitjapunta era De Jong.

El Barça anava tancant a la seva àrea un Girona superat i els blaugranes no tardarien ni un quart d'hora en encetar el marcador. Una pressió alta d'un Kounde que aniria preocupament de més a menys va acabar amb el francès associant-se amb Pedri, aquest amb Lamine Yamal, que li tornaria la pilota al 8 perquè conduís per l'àrea del Girona com si fos casa seva i enviés un xut tou, però ajustat, que lleparia el pal abans de convertir-se en el primer gol. Els de Flick semblaven disposats a deixar endarrere les crítiques amb un gran inici de partit, però tot es giraria com un mitjó per als blaugranes. El Girona va passar de ser un rival que semblava que sortiria escaldat de Montjuïc per convertir-se en un dur rival davant d'un Barça que cada cop s'aniria desdibuixant més i més. Sobretot a partir de l'empat dels gironins.

Els de Míchel van començar a treure el cap de la cova gràcies a un parell d'excursions del jove Joel Roca, amb passat al planter blaugrana i l'únic gironí de la plantilla blanc-i-vermella. Un córner provocat per ell-tot i que Kounde va reclamar mans perquè la pilota va impactar en el braç de Roca, però Gil Manzano no ho va considerar prou- va acabar amb Witsel fent un golàs mig de xilena mig de tisora. L'empat va desorientar els blaugranes, que acumularien un parell de pèrdues compromeses en els minuts següents que desembocarien en contres. En la primera, incomodat per Cubarsí, Vanat -segurament en posició de fora de joc- va topar amb una bona aturada de Szczesny. En la següent, gairebé seguida, és Eric que persegueix un Portu que acaba rematant al pal després que el porter blaugrana aconseguís desviar de forma crucial el xut. El Barça reaccionaria amb una rematada de De Jong que toparia amb una gran aturada d'un Gazzaniga.

Amb la igualtat al marcador, el partit es convertiria en un intercanvi de cops. Rasfhord enviaria un cacau -novament de falta- al travesser. Dels tres del davant, només li faltava buscar porteria a Toni Fernández, ubicat de nou davant les baixes de Ferran i Lewandowski. L'esforçat jugador del filial, de fet, havia assistit De Jong en l'ocasió més clara del neerlandès, i es mostrava voluntariós en les desmarcades i jugant de pressa els companys, però li faltava mossegar de cara a barraca. Com contra el PSG, el Barça es va anar desfent des d'uns bons primers minuts inicials, i els atacants del Girona trobaven amb molta facilitat l'esquena de la defensa. La gran diferència era que la davantera dels parisencs té més talent que la gironina i Bryan Gil, primer, i Witsel, després, van enviar fora dues rematades franques abans del descans i que comencés a ploure de valent a Montjuïc.

El Barça va tancar la primera meitat exhibint una feblesa que preocupa especialment a només una setmana de visitar el Bernabéu. A la represa, Fermín va sortir al rescat i la seva electricitat no tardaria a aparèixer, amb un parell de rematades, la segona al pal, per endollar els seus companys. De Jong també tindria una oportunitat clara, però va rematar de forma molt defectuosa des del cor de l'àrea. Els de Flick, sense cap mena de control, amenaçaven i la sensació és que acabarien guanyant per insistència, però continuaven sent un equip feble a la que el Girona podia activar les sortides al contraatac. Gairebé troba porteria Roca, després d'un descuit de Kounde, però Szczesny va tornar a ser providencial.

Cubarsí, per fi, trobaria el gol, però Gil Manazo -sospitós habitual contra els blaugranes i escridassat a Montjuïc- l'anul·laria en considerar que hi havia una falta prèvia d'Eric. Els de Flick lluitaven contra la seva pròpia inoperància i contra les decisions arbitrals. Gazzaniga seguiria fent impossible el gol a Rashford, que faria de 9 des de l'entrada de Fermín. L'ocasió del britànic arribaria ja sense els pesos pesats al camp: a l'hora de partit Flick -per una gestió de càrregues- va donar descans a Pedri a Lamine Yamal i van entrar Christensen i Roony. L'anglès tornaria a ser protagonista, perquè va reclamar un penal, però el contacte va ser fora de l'àrea i Gil Manzano no va voler xiular ni falta a favor del Barça. El temps passava i el Barça s'apagava, tou al darrere i sense idees al davant, amb Araujo com a davanter d'emergència als darrers minuts. Entre els nervis que disparaven les pulsacions de l'afició, l'invent acabaria funcionant. Araujo desfermaria l'eufòria, però queda molta feina per fer.