El gat amagat al darrere de les últimes renovacions del Barça

BarcelonaLa regla de l'1/1 del límit salarial, que és la que permet als clubs de futbol professionals operar amb normalitat pel que fa a fitxatges i renovacions, va ser motiu de celebració a Can Barça a principis d'any. El president executiu blaugrana, Joan Laporta, amb l'aigua al coll per les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor, va trobar una solució financera amb la venda de 475 seients vip a dues empreses àrabs a canvi de 100 milions d'euros.

L'operació, validada per un auditor provisional, va completar-se fora de termini, de forma que el registre dels dos jugadors blaugranes només es va poder confirmar de manera temporal en virtut d'una mesura cautelaríssima concedida pel Consell Superior d'Esports (CSD). Tanmateix, com que el club va acreditar els pagaments (58 dels 100 milions comunicats) i va aportar un informe auditor favorable, la Lliga va concedir-li la famosa 1/1.

D'aquesta manera, a mitjans de gener i per primer cop en molts mesos, el Barça per fi va poder operar sense haver de trobar excepcions a la norma. El marge aconseguit amb la venda dels seients vip no només va convertir-se en un argument poderós per consolidar les inscripcions d'Olmo i Víctor, sinó que també va servir d'argument per arribar a plantejar-se el fitxatge de Marcus Rashford, una bona oportunitat de mercat que llavors tenia un peu fora del Manchester United.

Finalment, però, la pressió d'un vestidor que venia de guanyar la Supercopa amb una golejada al Reial Madrid va fer que Laporta prioritzés premiar peces importants com Ronald Araujo, Pedri González, Pablo Gavi i Pau Cubarsí amb millores i ampliacions de contracte. Així, en aquest ordre, i amb només tres setmanes de diferència, l'entitat va comunicar quatre renovacions molt aplaudides per l'afició. Poc més tard, i gràcies a la venda de Vitor Roque al Palmeiras, també va fer efectiva l'extensió d'Iñigo Martínez.

Tota aquesta alegria va coincidir, cosa molt important, amb els 100 milions dels seients vip inclosos en l'exercici 2024-25 i la norma 1/1 reconeguda a favor del Barça per part de la Lliga. La situació, però, ha canviat sensiblement després que la nova empresa auditora dels comptes del club, Crowe, no hagi validat aquesta quantitat com un ingrés extraordinari computable a curt termini, que és el que pretenen als despatxos nobles del Camp Nou.

La multinacional que fiscalitza els números blaugranes considera que l'actiu traspassat (475 seients vip) encara no existeix perquè l'estadi està en obres i, per tant, no pot generar ingressos. Tot i que 58 dels 100 milions ja estiguin a la caixa, el pla general de compatibilitat (PGC) diu que si s'han cobrat per anticipat per l'explotació d'un actiu futur, s'han de reflectir als comptes com a bestreta fins que el citat actiu es pugui traspassar de forma efectiva als clients que l'han adquirit.

Més pressió per al CSD abans del 7 d'abril

Sense aquests 100 milions d'euros inclosos en els "estats intermedis" que la Lliga demana als clubs professionals cada 31 de març, i després de les renovacions anunciades, la fotografia del Barça en el pròxim càlcul del fair play podria rebre una bufetada considerable. Si això passa, la planificació esportiva de cara a la pròxima temporada quedarà condicionada de nou a revertir l'excés salarial i tornar a la més que famosa regla de l'1/1. Amb tot, no s'ha d'oblidar que, en tant que és part interessada en la salut d'un negoci en què el Barça és capital, la institució reguladora que presideix Javier Tebas guiarà Laporta i companyia perquè compleixin la norma, com ja ha fet en altres ocasions.

En paral·lel a tot plegat, el CSD ha d'emetre un judici definitiu pel que fa a les inscripcions d'Olmo i Víctor. L'anunci serà aquesta setmana, sempre abans del 7 d'abril, que és quan expira el termini de la cautelaríssima. Amb el límit salarial altre cop compromès en contra del Barça, l'ens governamental ho tindrà una mica més difícil per argumentar una resolució favorable als interessos blaugranes.