"Luis Suárez viu la síndrome del golejador que no veu porteria", el recull dels articles d'opinió de la premsa esportiva
La majoria d'articulistes d'aquest dilluns parlen del davanter uruguaià i de la seva falta de gol
BarcelonaLuis Suárez i la seva falta de gol centren el debat dels articulistes esportius d'aquest dilluns, que també destaquen el bon paper de Neymar i Messi en els últims partits.
Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo'
"El Barça necessita ajustar la defensa, el sistema defensiu que és immillorable quan la pressió a dalt és potent però que decau quan es relaxa. Aquest és un equip parit per robar la pilota a camp contrari. S'ha avançat la defensa i queden molts metres al darrere, per la qual cosa és bàsic tallar les contres al centre del camp i la pressió dels puntes".
Lluís Canut, a 'Mundo Deportivo'
"Quan competeixes en un món de taurons com és el futbol i amb personatges com Florentino, no has d'anar amb miraments, i això és el que va fer Rosell, utilitzar tots els mitjans per robar Neymar al Madrid. Seixanta anys més tard, el Barça va tornar la del cas Di Stéfano, i alguns encara ho criminalitzen. Gràcies, Sandro!".
Julio Salinas, a 'Mundo Deportivo'
"De traca ha estat el debat d'aquesta setmana sobre què és provocació i què és espectacle. Posar en el punt de mira Neymar per jugar a futbol fent túnels o regats és l'últim. Què va a fer la gent als estadis?".
"Fins ara, a Luis Suárez se'l pot aplaudir per la seva actitud, però comença a preocupar la falta d'encert de cara a gol. Tot i això, com que ara no paren de guanyar, potser és bona la teoria dels seus companys de vestidor. De qualsevol manera, tots tranquils. El més important és guanyar, marqui qui marqui".
Josep Maria Casanovas, a 'Sport'
"Luis Suárez viu la síndrome del golejador que no veu porteria [...]. L'ambició per marcar el traeix i el fa caure en molts fores de joc. La sort que té és que l'equip de moment no necessita els seus gols i els seus companys estan convençuts que aviat superarà aquesta ratxa negativa".
"El rendiment de Messi i Neymar està sent, també, decisiu en aquests triomfs. Els gols dels dos cracs blaugranes són una garantia. Anit, davant un Vila-real que va plantejar moltíssims problemes amb la seva intensitat, l'argentí i el brasiler van tornar a marcar les diferències".
Josep Maria Solé i Sabaté, a 'L'Esportiu'
"El Reial Madrid és l'equip del món més engrandit per una dictadura sanguinària i els governs corruptes posteriors, però bé farà l'Atlètic de no seguir ni acceptar fer de bufó ni comparsa seu. Tots els seus seguidors honestos, fora de feixistes i violents, saben que no castigar una acció tal [la d'Arda Turan] és una barbaritat que els omple de sospites".
"Torno a tenir la sensació reconfortant que per guanyar els partits més importants depenem exclusivament de nosaltres mateixos. Que duri".
"Iniesta s'entona, Suárez pica, Rafinha arriba i Messi, com sempre que es complica un partit, diu la seva perquè en un parell de minuts bons donin la volta a un marcador advers. Després, apagada intencionada. Anar enrere per jugar a la contra al més estil Mourinho. El rondo ja no tanca partits. El camí és un altre".
"El Barça va sumar esforç i inspiració. Al final es va quedar amb els punts i de passada va vestir de llarg un jugador, Rafinha, a qui des d'anit veurem d'una altra manera".
Màrius Serra, a 'La Vanguardia'
"Neymar juga a futbol amb minifaldilla i els companys de Juanfran, herois del futbol gonadal, se senten provocats per la seva sinuositat. Els treu de polleguera que els faci sotanes, que regategi més que un subhaster i, sobretot, que els somrigui amb cara de murri, tal com diuen que va passar al túnel de vestidors".
Sergi Pàmies, a 'La Vanguardia'
"En circumstàncies climatològiques adverses, la capacitat d'analitzar el joc s'arronsa. Conseqüència: no et refies del teu criteri i caus en la temptació de preguntar-te per què ets més indulgent amb Luis Suárez que no ho eres amb Alexis".
Ernest Folch, a 'El Periódico'
[Sobre Luis Suárez] "No és la primera vegada, ni serà l'última, en què a una estrella mundial li costa adaptar-se a aquest club tan estrany que és el Barça, que juga a una cosa gairebé indesxifrable. Cert, Ibrahimovic hi va sucumbir, i aquest Neymar que està en un moment pletòric ha necessitat un any per començar a descodificar el joc".
