Barça

La pissarra del Barça-Celta

Els blaugranes s'exhibeixen amb una actuació riquíssima en recursos ofensius i molt agressiva en el moment de la pèrdua de pilota 

Del minut 1 al 90, el Barça ha jugat un partit excel·lent que ha acabat amb una golejada per a la il·lusió: 5-0. Els gols exactes que farien entrar el Barça als quarts de final de la Champions si el marcador es repetís dimecres contra el PSG. Més enllà del resultat, però, el cop de moral ha sigut futbolístic, tenia a veure amb l'actuació, que ha sigut impecable i contundent. No hi ha hagut  cap fissura, i s'ha vist fluïdesa tant en els moviments col·lectius com en el ritme de joc i, en general, un punt de concentració altíssim, que ha permès a l'equip deixar el Celta sense transicions, sense opció de rèplica. Si tant la primera com la segona meitat han tingut clarament domini blaugrana, sense parèntesi, ha sigut per la bona gestió dels atacs i, sobretot, per la pressió agressiva sobre la pèrdua. La pilota ha sigut sempre del Barça i l'ha tinguda principalment en territori rival, ben lluny de Ter Stegen. Solvent i convincent. La millor notícia abans de rebre un París Saint-Germain que no arriba amb sensació d'exuberància.

L'esquema era el que ja s'està consolidant: el 3-4-3, amb la versió que envia Sergi Roberto a l'interior dret en fase ofensiva i el fa tancar com a lateral quan es perd la pilota i toca defensar.

El de Reus tenia un duel compromès contra Bongonda, però gairebé no ha hagut de patir en l'un contra un perquè el Barça ha estat sobretot atacant.

El que l'equip ha demostrat que té cada cop més interioritzat és com treure profit de la naturalesa de les peces que executen el pla, perquè tot rutlli, perquè no hi hagi esquerdes, perquè tots els espais estiguin perfectament equilibrats.

Rafinha, a cama canviada, ha explotat les conduccions cap a dins, especialment quan havia d'ajudar a sortir jugant. És a dir, a la zona central o a camp propi.

Més endavant, si rebia la pilota a tres quarts de camp, ha trobat la ruptura de Sergi Roberto o de Luis Suárez en diagonal per generar una línia de passada profunda. L'equip tenia un automatisme que el Celta no ha sabut frenar en els primers compassos.

L'altre mecanisme era més habitual, les accions individuals de Neymar, que s'ha escapat constantment del seu lateral per guanyar línia de fons. Veient, però, que l'equip no estava traient gaire rendiment de les centrades del brasiler i que Berizzo ha mogut fitxa per protegir-se més bé  amb Hugo Mallo, ha canviat d'estratègia. I Suárez, que d'entrada només queia pel sector dret (arribant a estar en algunes ocasions de fals extrem), ha començat a oferir solucions a Neymar. Com abans havia fet amb Rafinha.

El perill constant que generava el Barça pels carrils exteriors ha atret l'atenció del Celta cap a les bandes i ha facilitat que Piqué o Busquets comencessin a trobar (o atrevir-se a fer) passades interiors. I en aquest context d'un adversari estirat i exigit, Leo Messi ha fet el que ha volgut a la frontal de l'àrea. La valentia defensiva del Celta, que assumia molts marcatges individuals i no s'ha replegat, era una invitació per a l'argentí: habilitat per arribar i xutar, per filtrar passades, per buscar parets en mig pam.

Gairebé no ha tocat patir, malgrat que la posició indetectable de Iago Aspas per darrere de Guidetti semblava que podria ser un factor diferencial per als gallecs, sobretot quan Radoja expulsava de zona Busquets i el feia sortir a pressionar. El to defensiu de l'equip, però, ha sigut impecable, rotund. El Celta no ha trobat cap espai per respirar i només podia rifar la pilota i, per tant, tornar-la a perdre.

Al descans, el marcador estava encarrilat, però el Celta ha sortit amb intenció de fer el 2-1 que el fes entrar al partit i afegís nerviosisme al Camp Nou. El seu pas endavant, però, ha acabat sent una crida a la versió més vertical del Barça. Han aparegut les conduccions interiors de Sergi Roberto, les arrencades de Neymar i els contraatacs accelerats per Messi. 

El Barça, però, ha sabut acceptar el nou pla (que implicava alguna amenaça d'un Aspas despenjat a dalt) sense perdre el control ni l'actitud. Ni el 5-0 l'ha relaxat, conscient que, d'alguna manera, era un marcador simbòlic per començar a remuntar l'eliminatòria de Champions.

L'entrada de Mascherano per Busquets, primer, i Iniesta per Sergi Roberto, després, ha modificat lleugerament l'esquema col·lectiu. Seguia sent el 3-4-3 inicial, però era l'argentí qui s'incrustava a l'eix de la defensa i enviava així Umtiti al lateral dret. Podria ser una alternativa defensiva per enfrontar-se al PSG dimecres.

Més continguts de