Barça

La prèvia del Barça-Liverpool en 3 claus: vertigen, Mané i la tecla per la dreta

El trident de dalt, el dinamisme dels de dins i la solvència de Van Dijk donen força als 'reds'

El Liverpool és un equip que es mou al ritme vertiginós del seu tècnic, un Jürgen Klopp que ha edificat un onze prou versàtil, profund i temible per sentir-se el més fort en totes les competicions. A la Premier està fent números de campió, però ha topat amb un City tossut, aferrat a la regularitat per aixecar el títol. I la Champions sembla la seva competició ideal, sensible a les dinàmiques més esclafadores i penalitzadores de qui li té por. No és senzill no tenir-n'hi, a aquest Liverpool, sobretot amb la tornada a Anfield.

Davant del dubte, joc directe

En molts contextos, el Liverpool vol portar el pes del partit. Circula la pilota, espera a posicionar-se i prepara l'acció més beneficiosa amb un punt d'aparent tranquil·litat. És Van Dijk qui, des d'una ubicació molt centrada, busca la complicitat d'un tercer per progressar, ja sigui el lateral baix o un dels migcampistes venint per atraure.

Però no sempre té l'escenari controlat. Contra pressions altes agressives, pateix. El Porto el va arraconar i el va fer trontollar.

Davant del dubte, però, tenen un recurs que se'ls gira en ocasió: juguen directe i posen a córrer les seves feres a dalt. Ho fan, a més, després d'haver atret mig equip rival i l'ataquen esquerdat, mig desfet. Acumulen tanta gent a dalt que acostumen a controlar bé les segones jugades. Al Barça voldrà fer-li mal sobretot així.

L'ascensor Mané

La temporada de Sadio Mané està sent espectacular. L'extrem esquerre del Liverpool és l'atacant més en forma i qui més responsabilitats té. Alliberats Salah i Firmino en la majoria de tasques defensives, previnguts per a la transició ofensiva, ell recorre la banda perseguint al lateral rival, si puja. Si cal, es fusiona amb línia defensiva endarrere, una tendència que podria animar Valverde a alinear Sergi Roberto, per exigir-lo més en el camí cap a baix.

El problema és que, si l'adversari falla en el seu atac, arrenca a córrer i irromp al contraatac amb una velocitat difícilment controlable.

Piqué haurà d'estar molt atent a la cobertura, sobretot quan Firmino iniciï alguna conducció verinosa.

Dues invitacions per a Messi

Si se sent bé, el Liverpool prefereix pressionar a dalt. Tendeix a fer-ho amb un dels extrems saltant sobre el central rival i qui més ho fa és Mané.

Aquest gest allibera el lateral dret rival, a qui no arriben a temps a pressionar Keïta o Robertson, una situació que torna a beneficiar Sergi Roberto en l'equació per un lloc a l'onze. El reusenc, amb Rakitic, és una de les vies principals per arribar a Messi i avançar de manera còmoda.

L'instint pressionant del Liverpool sovint el porta a alçades que l'exposen darrere i si el Barça troba Messi en situacions espaioses, a punt per enfilar el mur de contenció que és Fabinho, l'atac blaugrana pot ser prometedor. L'altre avantatge per a Messi pot ser l'activació del carril esquerre, potser la zona defensiva més dèbil del Liverpool per la poca implicació de Salah, a qui Jordi Alba pot fer suar si s'atreveix a encarar-lo.