Primera ració de carnassa arran d'una lipotímia sospitosa: els apunts en calent del Mallorca-Barça

BarcelonaVictòria còmoda del Barça en el primer partit de Lliga. Els blaugranes en van tenir prou amb un bon començament per imposar-se al Mallorca en un partit marcat per un gol polèmic i dues expulsions locals (0-3). A continuació, uns apunts en calent.

Gasolina que no cal subministrar. El Barça ja tenia encarat el duel quan Raíllo, un gat vell de la Lliga, va caure estabornit després de rebutjar un xut potent de Lamine Yamal. Els seus companys van demanar que s'aturés el joc i l'àrbitre es va emportar el xiulet a la boca, però no el va fer sonar. Ferran Torres, centrat en continuar la jugada, va recollir la pilota i la va enviar a la xarxa d'un Leo Román que ni es va estirar. 0-2 i polèmica servida. Mentre els mallorquinistes denunciaven falta d'esportivitat, els barcelonistes s'escudaven en què Munuera no havia detingut el partit, cosa que hauria d'haver fet seguint el que diu el reglament sobre els cops al cap (si bé és cert que Raíllo es va alçar ràpidament per protestar). Sigui com sigui, però, un Barça que és tan superior no necessita veure's al mig de la carnassa que tant agrada a Madrid.

Llàgrimes contra encerts. Contrariat per aquest desenllaç desafortunat –ni l'àrbitre ni el VAR podien anul·lar un gol que va arribar amb la pilota en joc–, el Mallorca va acabar de perdre les seves opcions en dues jugades (ara sí) ben resoltes per l'equip arbitral. Res a dir sobre la primera expulsió, la de Morlanes, que estava amonestat per una protesta prèvia i es va merèixer la segona groga per caçar Lamine Yamal a l'altura de la canyella. I també justa la vermella directa per a Muriqi, que va estar a punt d'enviar Joan Garcia a l'hospital amb una puntada voladora. Son Moix va canalitzar la ràbia amb llàgrimes i crits poc edificants que van semblar exagerats per a una primera jornada de Lliga.

El millor, els tres primers punts. Polèmiques a banda, el partit no va tenir gaire més història. Poques lectures es poden fer a mitjans d'agost, amb la pretemporada encara recent i mitja Lliga fent malabarismes financers per inscriure els fitxatges. De la visita del Barça a Mallorca s'extreu continuisme en línies generals, amb especial atenció a una pressió alta que donarà moltes alegries, i un progrés lògic de Lamine Yamal, que amb el 10 a l'esquena no farà una altra cosa que ampliar el seu repertori d'entremaliadures. Va regalar el 0-1 de Raphinha amb una centrada que hauria signat Messi, es va estrenar amb el llançament de faltes i va fer un golàs per reaccionar a les provocacions dels rivals. És gairebé mig Barça, però això ja ho sabíem.

Incoherències tèxtils. Mereixen un apunt a banda dues curiositats relacionades amb la indumentària que va lluir el Barça a Palma. D'entrada, els blaugranes van haver de competir a Son Moix amb la tercera equipació de la temporada passada. Té nassos que no servissin cap de les tres flamants samarretes que Nike ha dissenyat per al curs present. Però encara més estrany va ser veure els de Flick vestint una dessuadora en els prolegòmens del partit. Al túnel de vestidors, Lamine Yamal va esperar fins al final per posar-se-la, mentre que Raphinha ho va fer sense la cremallera cordada. En plena onada de calor, potser no calia complicar més les coses.