Tothom a Canaletes!

Tothom a Canaletes! Que la vida són només dos dies i no s'ha d'escatimar en celebracions! La temporada oficial és a les beceroles i no sabem si Lamine Yamal i companyia donaran continuïtat al triplet estatal de fa uns mesos. Però veure que Joan Garcia i Marcus Rashford podran participar en el primer partit de Lliga ja és un motiu de pes per desafiar la canícula, les munions de guiris i les obres de la Rambla de Barcelona. Amb Dani Olmo es va haver d'esperar fins a la jornada 3, així que canteu, salteu i aplaudiu encara més fort! Feina feta sense improvisar.

Joan Laporta ho ha tornat a fer. No hi ha qui pugui amb ell. És el millor representant que pot tenir el Barça per salvar la fèrria i arbitrària normativa de la Lliga del molt madridista Javier Tebas. Quina fantàstica gestió acabar inscrivint Joan Garcia a despit dels atacs de la caverna d'allà i de les teories apocalíptiques de l'entorn d'aquí. Quina jugada mestra fer servir una lesió d'esquena de Ter Stegen per fer els deures amb l'exporter de l'Espanyol. Surt reforçat de la pugna amb l'alemany, que ja sap que amb el president no es juga. Què és això de voler rebre l'alta en tres mesos quan amb quatre o cinc podia facilitar la inscripció de la seva competència? Quina poca empatia amb els companys! Merescudíssimes les hores que va estar sense braçal de capità. I gens feridor, tot plegat, per al vestidor i per a la imatge del club.

I amb Rashford, què? Pur heroisme, la seva inscripció. Encara sense la 1:1 per culpa de l'enverinada herència de Bartomeu, l'anglès ha entrat en nòmina gràcies a una concatenació de pessics en forma d'estalvis i petites plusvàlues. ¿Ha marxat Iñigo Martínez gratis a l'Aràbia Saudita després de ser el millor defensa en el primer any de Flick? És igual, ja era molt vell. ¿S'ha hagut de vendre a correcuita per 11 milions la meitat de Trincao quan el seu valor de mercat és alcista? Bah, era una aposta de la junta anterior. ¿L'actual directiva blaugrana ha hagut d'avalar set milions per compensar les pèrdues de les seccions? És el que té estimar el Barça, com deia l'eslògan. Amb el papa Laporta tot està sota control, com les obres del Camp Nou i el seu calendari viu i dinàmic.

Ara, que la pilota rodi i entri. És això l'únic que importa, oi?