"El problema del Barça són les sancions futures": el risc de dependre de les palanques

BarcelonaUn estiu més el Barça s'ha trobat amb dubtes i incerteses pocs dies abans de debutar a la Lliga. I ja van quatre estius. Hansi Flick ja no va poder alinear Dani Olmo en les dues primeres jornades l’any passat. Una situació que s’accentua als despatxos d’Aristides Maillol, però que també comparteixen altres equips de la lliga espanyola. Sevilla, Getafe o Llevant són alguns dels altres clubs que tampoc han pogut inscriure les seves cares noves. “El problema, sobretot per al Barça, és com està feta la normativa”, assegura Rubén Mancera, advocat de Salas Miralles & Mancera.

El límit salarial és un control econòmic tan restrictiu com necessari per a molts equips. El principal objectiu és evitar que els clubs gastin més diners del que poden assumir i bloqueja les inscripcions de les entitats amb deutes amb la Seguretat Social o amb Hisenda. Tot i això, l’advocat creu que la majoria dels clubs podran inscriure els seus jugadors abans de debutar a la Lliga: “Molts estan esperant veure com queda la seva massa salarial per si necessiten fer un moviment en alguna línia concreta”.

El risc de les palanques

No hi ha la mateixa certesa amb el Barça. A l’espera de l’auditoria, que està trigant més del que és habitual, i de la baixa de llarga durada de Ter Stegen, la junta directiva ha aprovat per unanimitat un aval de 7 milions d’euros per ajudar a desencallar la situació. Des dels despatxos s’han aconseguit ingressos extraordinaris a través de vies alternatives com el patrocini amb la República Democràtica del Congo o la venda d’Iñigo Martínez, però no n'hi ha hagut prou. De moment només estarà inscrit Joan Garcia per al debut a Mallorca.

En qualsevol cas, aquestes palanques que s’han utilitzat en els últims anys són un risc a llarg termini. “El problema del Barça són les sancions que pot tenir a futur si aquestes operacions no es comptabilitzen bé o si alguna pogués arribar a ser fictícia”, reconeix Mancera. De fet, l’entitat catalana ja ha estat multada per la UEFA aquest estiu amb un mínim de 15 milions d’euros per la forma en què va computar la venda dels drets audiovisuals. “Ara amb el Congo ho han fet bé i ho han diferit en diferents anys”, apunten des del bufet, i admeten que podria passar el mateix amb la inscripció aconseguida als jutjats de Dani Olmo i Pau Víctor. “En un futur poden venir sancions econòmiques per no haver fet bé els balanços o les auditories. Hi ha el risc que després surtin negatives o aparegui alguna trampa que s'hagi fet”, afirmen.

Sense problemes per renovar Lamine

On no ha tingut problemes el Barça ha estat en la inscripció del nou contracte de Lamine Yamal. Segons expliquen des del bufet d’advocats, això es deu a un canvi en la normativa de la Lliga. La patronal permet renovar jugadors menors de 24 anys que s’hagin format al planter i amb un mínim de tres temporades al club encara que el límit salarial estigui al màxim. A més, com passa amb l’extrem de Rocafonda, hi ha d’haver una justificació de necessitat esportiva i econòmica, és a dir, cal renovar-lo per evitar una sortida per un valor inferior al del mercat.

Però, com tot, té el seu risc. En cas que el club no regularitzi aquest augment salarial i quadri els comptes abans d’acabar la temporada, es descomptaria del límit del curs vinent. En números ficticis. Posem per cas que el cost salarial de Lamine Yamal augmenta en cinc milions d’euros i el Barça té una massa salarial per gastar de 100 milions. En cas de no regularitzar-ho, l’any que ve el club blaugrana començaria amb 95 milions d’euros de massa i no amb 100 milions. A més, s’hauria de descomptar el salari d’aquell any de l’extrem.

L’entitat catalana també s’ha beneficiat d’un altre canvi. El Barça actua com un sol club, té un únic pressupost i totes les seccions compten per a la massa salarial del primer equip masculí. Malgrat això, des d’aquest any hi ha una part de l’equip femení que no comptabilitza pel fair play. De la massa salarial del conjunt de Pere Romeu, hi ha dos milions d’euros que no es comptabilitzen per a les inscripcions a la Lliga, remarca Mancera.

Signar amb el CVC hauria beneficiat el Barça a curt termini

Una de les solucions que haurien beneficiat, a curt termini, l’entitat presidida per Joan Laporta hagués estat acceptar el CVC. El desembre del 2021 la Lliga va signar un acord de col·laboració amb l’empresa britànica pel qual els clubs rebien un total de 1.994 milions d’euros. Barça, Reial Madrid i Athletic Club no van acceptar l’operació. Per a Rubén Mancera aquesta decisió és un problema avui en dia per als blaugranes, ja que era una injecció de diners molt important que no van rebre, tot i que els podia beneficiar en un futur. “La qüestió és saber què passarà d'aquí tres o quatre anys si els drets audiovisuals d'aquests equips ja no són tan alts perquè els està gestionant una altra empresa”, diu.

La Premier League, un control més favorable per al Barça

A la Premier League, en canvi, el control financer, profit and sustainability rules (PSR), es fa cada tres anys. Els equips tenen una limitació de pèrdues on, durant aquest període, no poden superar els 105 milions de lliures de pèrdues. Això permet que entitats com el Chelsea puguin fer grans inversions i després compensar-ho, sigui amb èxits esportius –més ingressos– o a través de la venda futura de jugadors, exemplifiquen a Salas Miralles & Mancera. En cas de no complir amb la normativa, hi ha sancions econòmiques, però també esportives, tal com ha passat amb l’Everton i el Nottingham Forest, als quals van treure punts la temporada 2023-24.