Les raons (no arbitrals) que han tornat a fer líder el Barça

BarcelonaEl Barça torna a ser líder del campionat de Lliga. La victòria contra el Rayo, per la mínima i farcida de polèmica arbitral, no amaga que el conjunt de Flick ha recuperat certs elements del joc que va enlluernar a tothom en les primeres setmanes de la temporada. És cert que el Barça va perdre el fil en determinats partits, però la sensació actual és que la idea ha anat madurant i que ara l'equip que entrena el tècnic alemany té les coses molt clares.

La pressió alta i després de perdre la pilota, sense ser tan asfixiant per al rival com en l'inici de la competició, ha millorat en relació amb els moments més delicats de la temporada. Això permet a l'equip seguir insistint en la línia defensiva molt amunt, magníficament calibrada per Iñigo i Cubarsí. Els centrals titulars del Barça, malgrat no tenir les virtuts condicionals d'Araujo, tenen un ventall de registres tàctics molt més ampli. Ells, entre altres coses, entenen perfectament qui ha de marcar la línia del fora de joc en funció d'on té la pilota el rival.

La importància de la parella de centrals Iñigo i Cubarsí

Justament amb pilota, el Barça també construeix molt millor quan els centrals són Iñigo i Cubarsí. Fins i tot quan ha jugat Eric davant d'equips que no pressionaven a dalt i que tampoc comptaven amb davanters ràpids i potents a l'espai. Al mig del camp la dinàmica ha canviat amb l'entrada de De Jong per Casadó i amb la notable presència de Gavi en el lloc d'un Dani Olmo a qui no convé forçar la carrosseria. És una nova combinació de perfils que no necessàriament ha fet del Barça un equip més harmoniós i dominant en aquesta zona, tot i que Gavi ha demostrat amb escreix que té futbol per ser un jugador important en els esquemes de Flick.

El cas de Frenkie de Jong és més controvertit perquè té un exèrcit d'aduladors disposat a celebrar amb focs artificials cada passada mínimament bona que faci i totes les seves intervencions que no entorpeixin excessivament la circulació de pilota del seu equip. Són els mateixos que porten més d'un lustre considerant-lo un top 3 de centrecampistes d'Europa, quan tranquil·lament, durant aquest mateix període, hem vist pel cap baix tres desenes de migcampistes de més nivell o més importants als seus respectius equips.

A l'altra banda de la trinxera també hi ha moltíssima gent que considera el neerlandès un dels jugadors més insubstancials que han passat pel Barça. Realment fins ara ha sigut així, però també és cert que els últims partits, sense comptar el del Rayo, havien servit per veure una versió més continguda, i per tant més bona, del futbolista que va brillar a l'Ajax. De Jong pot arribar a ser un recurs valuós en el Barça de Flick, però ara el Barça de Flick no pot ni vol jugar de la manera que De Jong sent el futbol. Per exemple, l'equip no necessita que el neerlandès s'apropi tota l'estona a Iñigo i Cubarsí per tocar-la, amassar-la i treure-la. No cal, i en la majoria d'escenaris no caldrà perquè els centrals del Barça en són absolutament capaços. Normalment aquest migcampista el necessitaràs en una altra altura del camp.

La temporada formidable de Pedri

El denominador comú a la zona de mitjos es diu Pedri. La seva temporada és formidable. Pedri és la pausa, però també l'acceleració quan cal. Porta la batuta, marca el ritme i ordena l'equip amb les seves passades. Té un talent extraordinari per cuidar la pilota, sortir de pressió, jugar-la com i quan toca i facilitar la vida als seus companys. Les passades de Pedri ja indiquen a qui la rep com ha de ser la següent acció. El Barça de Flick, més enllà d'una idea col·lectiva potent i atractiva, també viu del magnífic estat de forma i del nivell de molts dels seus futbolistes, i Pedri n'és l'exemple més evident.