La recuperació en tres trams del Barça de Flick

BarcelonaEl Barça va viatjar a Vila-real, una plaça sempre complicada, amb el cor encongit per culpa d'una mala notícia. Andreas Christensen, l'heroi inesperat del costerut partit de Copa del Rei de dimarts a Guadalajara, tornava a baixar als inferns. Aquesta vegada, el defensa danès, a qui els tècnics consideren el central més complet de la plantilla quan està en plenitud, haurà d'estar uns quatre mesos de baixa per culpa d'un trencament parcial al lligament encreuat del genoll esquerre. Driblarà el quiròfan, però molt probablement es perdrà el tram decisiu del curs, en què a més havia d'aportar mèrits per renovar el seu contracte, que expira el 30 de juny. A banda de la de Christensen, Hansi Flick també va tenir a La Ceràmica l'absència de Pedri González, en aquest cas per sobrecàrrega muscular, el mateix motiu que va adduir Jules Kounde per ser substituït al final del duel contra els groguets.

El calendari de partits és intens, la plantilla blaugrana és força curta d'efectius i és molt normal que els músculs se'n ressentin. Amb tot, a banda d'una clara millora pel que fa sobretot als resultats, el Barça pot celebrar que des del clàssic de finals d'octubre al Bernabéu, del qual va sortir a cinc punts de distància del Reial Madrid a la classificació de la Lliga, ha gestionat millor les càrregues i ha previngut de forma més eficient les lesions musculars, que en el primer terç de la campanya s'havien acumulat de manera alarmant.

Les dades són palmàries. En les últimes setmanes, l'equip ha passat de lamentar trencaments fibril·lars d'homes importants com Raphinha, Alejandro Balde, Fermín López, Robert Lewandowski o el mateix Pedri a comptar principalment lesions traumàtiques com les de Dani Olmo, afectat per una luxació a l'espatlla, o la citada de Christensen. Ronald Araujo, de baixa per problemes de salut mental, va a banda. En aquest temps, és veritat que les molèsties musculars no han remès, però l'staff les ha pogut detectar a temps perquè no derivessin en estrips més greus. En aquest context es recullen absències puntuals com les de Pedri a Vila-real, la de Lewandowski contra l'Osasuna o la de Raphinha davant del Betis. La prevenció evita maldecaps, si bé no és infal·lible, com demostra el fet que Fermín es perdés tres partits entre finals de novembre i principis de desembre per un trencament al soli.

Cal emmarcar aquest canvi de dinàmica en la reestructuració de rols que hi ha hagut al cos tècnic de Flick a partir de l'aturada internacional del mes d'octubre. El detonant va ser la recaiguda de Raphinha abans del clàssic al Bernabéu. El brasiler va forçar per reaparèixer contra el Madrid, es va tornar a trencar i això, sumat a altres males experiències, va provocar que el vestidor demanés retornar a vells consells. En altres paraules, el moviment intern va provocar que Julio Tous deixés de coordinar les readaptacions, una responsabilitat que havia agafat a l'estiu en connivència amb la comissió esportiva. Tous ha tornat a centrar-se només en la seva especialitat, la preparació física, i la readaptació ha tornat a mans del veterà doctor Ricard Pruna i alguns dels professionals que sobreviuen a l'staff des dels temps de Xavi Hernández.

Quan no córrer més del compte és un bon remei

Amb el canvi de rols consolidat, les primeres lesions recuperades amb el nou (o antic) mètode han sigut les de Pedri i Raphinha. L'ARA pot explicar algun detall de com s'han fet aquestes readaptacions a l'alta competició. Deixant de banda que les tornades als entrenaments s'han de fer de manera progressiva i amb entre cinc i set dies d'antelació a la signatura de l'alta, és important que els jugadors sàpiguen controlar impulsos i no subestimin el risc de recaiguda. En aquest sentit, reben una indicació orientativa de com s'han de comportar quan comencen a sotmetre's a càrregues més exigents. La readaptació és en tres trams que es mesuren en quilòmetres per hora de velocitat punta. En el primer pas, els futbolistes saben que l'indicat és que els seus esprints es moguin entre els 25 i els 28 km/h; en el segon, poden moure's en una forquilla d'entre 28 i 32 km/h, i en el tercer, quan es considera que el rendiment ja pot ser màxim, els esforços poden superar els 32 km/h. Val a dir que els jugadors més ràpids de la Lliga, el madridista Vinícius, el català Víctor Muñoz (Osasuna) o Javi Rueda (Celta), poden arribar fins als 35 km/h en un esprint puntual.

Aquesta recuperació en tres trams del Barça de Flick és un altre dels aspectes que l'alemany i el seu cos tècnic han sabut corregir a temps. Hi haurà més lesions abans d'acabar la temporada, però probablement hi haurà menys recaigudes causades per una mala selecció de les càrregues.