L'NBA aterra a Europa: una farsa o una oportunitat històrica?

BarcelonaEl bàsquet europeu viu un dels moments estratègics més importants de la seva història. L'NBA ultima el seu aterratge al Vell Continent amb una nova competició que espera posar en marxa l’octubre del 2027 amb 16 equips (12 fixos i 4 per mèrits esportius). El moviment, que té moltes arestes geopolítiques, redibuixarà l’escenari actual, però encara és aviat per saber el seu impacte real.

“El desembarcament de l'NBA és bo per moltíssims motius. Financers, competitius i de salut dels jugadors. El calendari es reduirà de 20 a 16 equips. D'altra banda, als clubs els costa molt quadrar els comptes i l'NBA és l'organització esportiva al món amb més capacitat per generar negoci. Crearem millors salaris, més entreteniment, i que aquests beneficis s'inverteixin en el desenvolupament dels joves. L'Eurolliga és una gran competició, però alguna cosa s'està fent malament quan els clubs pateixen tant econòmicament i aquest ecosistema té un 60% de pèrdues. Això no és sostenible. L'NBA ve a solucionar aquest problema. És una oportunitat històrica per rellançar el bàsquet europeu al futur”, diu Jorge Garbajosa, president de FIBA Europa en una entrevista a El País.

L’Eurolliga, en canvi, té una visió oposada i intenta fer valdre la feina feta durant 26 anys. “No cal una nova competició. Si segueix amb el seu pla, l'NBA només perjudicarà el bàsquet europeu. Estem millor que mai. L'Eurolliga ha augmentat els seus ingressos un 45% les dues darreres temporades. Tenim nous patrocinis. Les audiències televisives han pujat un 30% en cinc anys i el curs passat més de tres milions de seguidors van assistir als partits, un rècord de la competició. Ho estem fent increïblement bé. Esportivament, ha estat un pas enorme passar a 20 equips. Tothom pot guanyar tothom, no hi ha invictes. Aquesta competitivitat la volem protegir”, opina Paulius Motiejunas, director general de l’Eurolliga.

Si les dues parts no arriben a un acord, el risc de trencadissa és molt gran. L’exemple de la temporada 2000-01, quan van conviure dues competicions, l’Eurolliga i la Suprolliga, no convida a l’optimisme. El cas del golf, on els jugadors s’han dividit entre els que disputen els circuits tradicionals i els que juguen la lliga saudita, també alerta d’unes conseqüències difícilment previsibles.

Les 12 ciutats que tindran un equip amb plaça fixa a l'NBA europea són Barcelona, Madrid, Milà, Roma, Londres, Manchester, París, Lió, Berlín, Múnic, Atenes i Istanbul. El Barça i el Madrid, però, encara no s’han pronunciat. “Amb l’Eurolliga s’acaba la llicència el juny del 2026 i els clubs que no la renovin perden els seus drets com a fundadors. Hem fet la proposta de renovar però amb l’opció de tenir llibertat de moviments si prospera la proposta de l'NBA”, va reconèixer Joan Laporta en un col·loqui organitzat per La Vanguardia.

“L'NBA ens proposa reunir-nos per donar-nos més detalls. De moment, són trobades que sonen molt bé, però no tenim una proposta concreta”, alerta Laporta, que divendres va presenciar en directe la victòria èpica del Barça contra el Baskonia amb tres pròrrogues. Un dels grans reptes del club culer és el de construir un nou Palau Blaugrana, un objectiu que no podrà afrontar fins que no acabi la reconstrucció del Camp Nou.

Gener, data clau

"Crec que a finals de gener estarem en condicions de mantenir converses més serioses amb les parts interessades", assegura Adam Silver, el comissionat de l'NBA. El mandatari és conscient que encara queda molta feina per fer. "A l'oficina de la lliga seguim treballant en el model econòmic; ens volem assegurar que tot el projecte tingui sentit. Com he dit abans, moltes de les ciutats en les quals ens agradaria estar no compten amb una infraestructura d'estadis suficient. Per això haurem de treballar en termes d'inversió privada, potser també col·laborant amb aquests municipis. Hem avançat per un camí molt constructiu”, afegeix.

Els principals entrenadors del bàsquet europeu s’han posicionat a favor del model actual de l’Eurolliga i es mostren escèptics amb els cants de sirena de l'NBA. "La nostra postura sempre ha estat actuar junts. L'Eurolliga és una competició amb un nivell altíssim de bàsquet; diria que superior a l'NBA pel que fa a qualitat, almenys durant les temporades regulars. Per la seva banda, L'NBA té una força enorme en el terreny mercantil. L'NBA pot crear una situació ridícula al bàsquet europeu, semblant a la que es va donar fa vint anys amb l’Eurolliga i la Suprolliga. Per això crec que haurien d'actuar amb intel·ligència i mantenir el suport a la marca que ha construït l'Eurolliga. Crec que seria el més beneficiós per a tothom”, alerta Ergin Ataman, entrenador del Panathinaikos.

"Si l'NBA arriba trencant l'ecosistema que hi ha, no serà bo. Si arriba d'una manera col·laborativa, millor. Espero que es pugui arribar a un acord perquè els jugadors i els equips siguin els millors i els aficionats s’ho passin bé. L'NBA és un xou i aquí a Europa entenem l’esport d’una altra manera”, resumeix Àlex Mumbrú, l’entrenador català que dirigeix la selecció alemanya.