11/11/2021

Renéixer a partir de Xavi

2 min
Xavi Hernández torna al Barça

BarcelonaAra sí que poden començar a créixer flors a Hiroshima. Després del desastre nuclear, s’està obrint una escletxa per on entra una llum particular, d’esperança i il·lusió. Ha estat més d'un any d’espera, d’encadenar decepcions i assumir disgustos. Amb la dimissió de Bartomeu, el cava i el confeti van córrer justificadament perquè s’havia aconseguit posar fre a una gestió ruïnosa del Barça, però l’ombra del seu llegat era -i és- tan allargada que la depressió col·lectiva no va aturar-se ni amb l’entrada d’un nou president. L’optimisme venut en campanya per Joan Laporta no havia pogut traduir-se encara en fets, superat com ha estat per la situació del club. L’adeu de Messi ja va ser l’estocada final al cor ple de traumes del barcelonisme, a qui li està costant Déu i ajuda fer les paus amb el Camp Nou. Amb l’arribada de Xavi, encara que sigui tard, s’inicia un relat verge ple de possibilitats. 

Ho admet el mateix president Laporta en cercles reduïts: per primer cop en el que porta de mandat, nota una sensació nova, diferent. És a partir del discurs de Xavi que la sang li circula a un altre ritme. És com si el club hagués començat a bategar d’una altra manera. La pàgina en blanc és a les mans del nou entrenador, que connecta amb la tradició futbolística dels que, abans que ell, van definir la identitat única del Barça amb la pilota als peus. A cada bugada s’han perdut tants llençols que ara no hi queden ni els mitjons desaparellats més tristos i foradats. El repte és majúscul i ple d’obstacles, incomparable, per exemple, al de Pep Guardiola el 2008. Per això la paciència amb Xavi, que ha arribat a contrapeu i a correcuita perquè no hi havia manera que Laporta hi apostés, ha de ser de marge ample i mirada llarga. 

És inevitable pensar què hauria passat si això s’hagués produït a l’estiu. Ara, sense pretemporades, ni amistosos per fer coixí, ni anestèsies, això va de debò. Per això és un encert que Laporta li doni plens poders per decidir malgrat que fa uns dies encara deia que no el veia com a mànager general. Deixar-lo treballar i imaginar. Xavi ja pot posar fil a l’agulla amb inventiva, amb la llosa dels números i el potencial del planter. No s’han d’exigir títols ni obrir portes que ens traslladin a temps nostàlgics. Aquí ningú no sap si “ho tornarem a fer”, però amb Xavi a la banqueta hi ha algú al timó que, per fi, podrà empènyer el Barça a renéixer de les seves cendres i ser reconeixible davant del mirall. Allò que feia tant temps que el club necessitava.

stats