I a sobre tenen Joan Garcia!

La frase del titular me la va dir un soci madridista acompanyant-la d’un renec, una barreja de fàstic i resignació: "I a sobre, ara, el Barça té Joan Garcia!" El porter català va tenir una actuació excel·lent contra el Vila-real i va sostenir el seu equip en moments complicats davant d'un rival que, tot i jugar amb deu, no es va descavalcar mai del partit, ajudat a més per errors a la defensa blaugrana i pèrdues ximplíssimes al mig del camp. El Barça té porter i, a més, per a estona, una cosa clau per ser un equip exitós, tal com ha demostrat, sense anar més lluny, el Reial Madrid.

Thibaut Courtois i Kylian Mbappé són els únics que estan evitant que l’equip de Xabi Alonso s’estimbi definitivament barranc avall; un equip que contra el Sevilla va jugar, i mira que era difícil, pitjor que mai. La involució és tan evident com el clima tòxic, l’ambient enrarit, l’apatia al camp i la desesperació a la graderia. Un còctel Molotov que sembla estar sempre a punt d’explotar i les primeres espurnes del qual ja han arribat a Vinícius, que se’n va anar a la banqueta amb una sonora xiulada. La seva resposta immediata va ser treure’s de les xarxes socials la imatge amb la samarreta blanca per posar-s’hi la del Brasil. Una altra criaturada, vaja. No són només els 17 partits (14 amb el Madrid) sense marcar, que també, sinó gestos com riure a Talavera —i plou sobre mullat perquè és impossible oblidar la que va organitzar quan va ser substituït al clàssic— els que l’han marcat.

Hi va haver un abans i un després d’aquell desaire: el club —és a dir, Florentino— va mirar cap a una altra banda, va deixar sol i aïllat Xabi Alonso, que va quedar desautoritzat davant l’afició i, sobretot, davant un vestidor que va percebre perfectament que ell no és qui mana. Des d’aleshores, el conjunt de Hansi Flick ha guanyat els vuit partits posteriors. Va marxar del Bernabéu cinc punts per sota i se n’ha anat de vacances com a campió d’hivern virtual, amb quatre d’avantatge sobre els blancs, mentre Alonso continua arrossegant-se, sense trobar la tecla, amb jugadors com Jude Bellingham enfurrunyats que s’han tornat transparents i amb Vinícius en plena guerra amb la graderia. Tots els senyals són pèssims. I ara, a sobre, el Barça també té porter de present i de futur. Aquest Nadal, definitivament, és blaugrana i no blanc.