Futbol

Per què Ter Stegen ja no vola com abans?

El porter del Barça condiciona el seu joc a l'estat del seu genoll dret

Jordi Cardero
4 min
Ter Stegen atacant una pilota a la seva esquerra al Nuevo Los Cármenes (Granada).

BarcelonaLeo Messi i Marc-André ter Stegen van intentar durant anys dissimular la inevitable caiguda a la mediocritat del Barça. L’adeu de l’argentí, enmig d’una profunda crisi econòmica, va obligar a construir noves jerarquies. D’entre les runes, el Barça va tenir la sort de trobar joves capaços de fer un salt qualitatiu i il·luminar el futur. En temps d’incertesa es buscaven pilars. I, entre ells, els encarregats d’encapçalar la forçada renaixença, sempre es repetia un nom: Ter Stegen. Però, després de la doble intervenció al tendó rotulià del genoll dret, l'alemany no ha rendit a l'altura del context d’emergència que viu el club. Aquest diumenge (16.15 h, Movistar LaLiga), s’enfrontarà a un altre gegant que està en hores baixes, Jan Oblak, porter de l'Atlètic de Madrid.

“Els porters, com els davanters, també passem per ratxes. Estan vinculades al que t’ofereix l’equip. Si el conjunt funciona, només t’has de centrar a salvar les ocasions que van entre pals. Però ara mateix a Ter Stegen l’equip li genera inseguretat”, argumenta Andrés Palop, exporter del València i el Sevilla. Més enllà de l’aturada a Jaume Costa a principis de gener contra el Mallorca, resulta difícil trobar més intervencions així de decisives. Al porter del Barça no se li demana només que aturi, sinó també que sigui un salvador. “Quan més es nota la falta de confiança és en la lectura d’anticipació del joc. Quan en tens i tot funciona, la teva reacció és immediata. Quan tens dubtes, el segon de més que tardes a sortir o a intentar arribar a la pilota és el que marca la diferència”, comenta Palop. D’altra banda, la psicòloga esportiva Marcela Herrera explica que Ter Stegen “té un sentit de l’autoexigència molt elevat i això li pot afectar la confiança”.

L'alemany s’enfrontarà diumenge a Oblak, que també està vivint la seva pitjor temporada dels últims anys. A la Lliga, un de cada dos xuts que va entre els pals de la porteria matalassera acaba al fons de la xarxa. Ter Stegen, en canvi, supera la barrera del 60% d’aturades, però la seva marca ha anat descendint al llarg del temps. L’estadística de gols esperats calcula la probabilitat que un xut acabi en gol en funció de la posició corporal, la zona de la rematada i la posició de la defensa, entre altres factors. Si fem la comparativa entre els gols que s’esperava que encaixessin i els que han rebut, tant Oblak com Ter Stegen tenen registres negatius. Tenint en compte aquest barem, l'eslovè és el tercer pitjor porter d’Europa: li han marcat vuit gols més dels esperats. Per la seva banda, el meta del Barça, amb xifres similars a Manuel Neuer i Ederson Moraes, n'ha rebut dos més, cosa que el col·loca a la mitja taula del continent. El millor porter d'aquest rànquing particular és David de Gea, amb 9,8 aturades salvadores. Són dades de Stats Bomb.

“A Oblak li hem vist algun error més de l’habitual, tot i que no el veig dubitatiu. Encaixa més gols, però és un problema estructural. La manera de defensar de l’Atlètic ha canviat, estan tenint problemes a pilota aturada i ell ho nota”, explica Palop, que creu que el serbi i l’alemany es troben en situacions diferents. “Veig més sobri a Oblak, a Ter Stegen se’l veu dubtar”, argumenta. En aquest sentit, s'ha de recordar que l'alemany s’ha sotmès a dues intervencions al genoll dret en els últims dos anys. Palop, analista de porters a AC Talent, creu que “no té tant d’impuls, força ni reacció com abans". "Ha encaixat molts gols per cama dreta, la majoria d’ells ancorant el peu aterra i no impulsant-se en el salt”, afegeix.

Sense comptar penals i rebots, l’alemany ha rebut enguany 11 gols més pel costat dret que per l'esquerre (d'un total de 35). Tendeix a iniciar el salt lateral amb la cama esquerra, la sana, més enllà de la direcció que agafi la bola. Hi ha evidències que el genoll limita el seu rendiment fins al punt que podria plantejar-se un tractament amb cèl·lules mare per tornar a reconstruir el tendó afectat, cosa que ja va fer dos anys enrere. De moment, però, va fent treball específic al gimnàs i no té la intenció a curt termini de repetir la infiltració de plasma enriquit, tot i que és una opció possible. Tampoc contempla un pas per quiròfan per tercer estiu seguit. El 2020 el va operar el doctor Cugat. El 2021, l'especialista suec Alfredson. A la vista està que no ha fet net.

A Pamplona Ter Stegen va donar mostres de la seva inseguretat quan li xuten pel cantó dret.

Bona sintonia amb De la Fuente

Quan Xavi va aterrar al Camp Nou, Ter Stegen li va demanar continuar treballant amb José Ramón de la Fuente, l’entrenador de porters. El de Terrassa sempre l’ha defensat, tot i emfatitzar que ha de millorar. “És un jugador fonamental. La seva dedicació, el seu compromís i la seva professionalitat són extraordinaris. Lògicament, hi ha moments en què comet errors puntuals, individuals. Vol millorar”, va comentar en una roda de premsa. Palop creu el porter del Barça té el marge de millora en l’entrenament: “Em fa la sensació que hi ha situacions en concret, puntuals, que no les treballa. I si no les entrena, no surten. No perquè no vulgui, sinó perquè ja té un tipus d’entrenament que li va bé”, esmenta.

La millor versió del Barça passa perquè Ter Stegen recuperi el braç farcit de formigó i els vols infinits cap a l’escaire. Malgrat que en moltes ocasions va escriure el relat de l’heroi amb Messi, el pes d’aparèixer a la fotografia de la generació traumatitzada en les grans cites encara és una llosa. “Ha d’anar buscant dia a dia senyals que li alimentin la confiança i que el reconeixement del vestuari sigui la base per a la seva millora. És un gran moment per activar la resiliència personal”, diu la psicòloga Marcela Herrera. Diumenge, una nova oportunitat per recuperar les ales.

stats