Motius per estar en xoc
El Camp Nou va acollir un derbi que va acabar amb golejada blaugrana i mitja Lliga al sarró. Estava justificada la celebració a sobre de la gespa per més que a Pol Lozano i altres jugadors de l'Espanyol no els semblés bé. Els futbolistes culers van cantar i saltar a prop de la grada d'animació, que ha tornat a amenitzar els duels a l'estadi després de molts mesos castigada.
D'aquest reducte sorollós surten gran part dels càntics que sonen al Camp Nou. Des de l'encomanadísUn dia de partit fins al Cant del Barça passant pel Virolai. La majoria són en català, que és la llengua oficial de l'entitat. Amb tot, també n'hi ha que són en castellà, com la que va animar la plantilla a remuntar aquest dimarts una eliminatòria de Lliga de Campions al Metropolitano. "Sí se puede, sí se puede", van corejar dissabte milers de persones amb aquest esperit. El lema es va popularitzar als anys 70 en una protesta camperola a Arizona i va ser adoptat pel moviment 15-M a l'estat espanyol fa tres lustres. És veritat que podria catalanitzar-se –"sí que es pot, sí que es pot" sonaria igual de bé– de la mateixa manera que Barack Obama el va traduir en el seu icònic Yes, we can. Però de moment manté la forma original, la qual cosa no el fa menys vàlid ni menys barcelonista.
Ho dic perquè aquest fet ha despertat crítiques com la de la vicepresidenta electa del Barça, Maria Elena Fort, que va declarar-se "en shock" per l'arenga. No se sap si li molesta més que sigui en castellà o que neixi de la iniciativa d'un grup de socis i sòcies que la van excloure de les negociacions per retornar al Camp Nou. El que sí que és evident és que la posició de Fort dialoga malament amb el no-sectarisme que va propugnar Joan Laporta en campanya per defensar la tasca "imprescindible" del seu excunyat al club. En tot cas, si del que es tracta és de reforçar el compromís amb el país, esperem la mateixa determinació per recuperar la indumentària de la senyera en els partits oficials (fa massa que no es fa servir) o per rescabalar la memòria del president Josep Suñol, esborrada de la llotja de l'estadi per motius tipogràfics (sic).
Per cert, en català no s'escriu shock, sinó xoc. I sí, esclar que es pot remuntar!