17/01/2016

Bartra, la constància de l’aneguet lleig

Barcelona“A Marc Bartra li ha costat deu vegades més que a la resta arribar a dalt”, confessa a l’ARA un dels històrics observadors del futbol base del Barça. Per això s’aferra als despenjats minuts que va acumulant amb una fe que el Camp Nou li aplaudeix, i que ahir Luis Enrique li demanava que aprofités. “Ara li toca esperar -va afirmar-. Estic content de com s’entrena i com es prepara per competir, però ara té altres companys que estan per davant. Ell ja sap què ha de millorar i què necessita un central del Barça. No tinc res a retreure-li”.

Passen les temporades, canvien els entrenadors i Bartra continua sent l’últim dels candidats a ocupar l’eix de la defensa. Per davant, perpètuament, hi ha Gerard Piqué -especialment si el rendiment del barceloní s’acosta al seu millor nivell, com ara- i Javier Mascherano, habituals titulars, i ni tan sols els adéus progressius de Carles Puyol, Éric Abidal o Gaby Milito li han deixat gaire més que els minuts residuals de l’etern jove del filial que ha d’anar fent-se un lloc a poc a poc. Ara rivalitza amb Jérémy Mathieu (1.378) -que avui estarà fora de combat per unes molèsties al soli- o Thomas Vermaelen (995), que acumulen un centenar de minuts més que ell (902) en partits lleugerament més transcendents.

Cargando
No hay anuncios

La pregunta que es repeteix quan es parla de Bartra és què li falta per consolidar-se si, aparentment, és prou ràpid per a una defensa avançada, té bona sortida de pilota i és intens al tall i en situacions d’inferioritat numèrica. El que es filtra en el cos tècnic és que és massa impulsiu i es desordena en situacions defensives per voler anticipar quan toca ser més prudent. No és tan fiable com altres companys que són menys fàcilment desbordats, sobretot Vermaelen, l’actual tercera opció. I no és una qüestió de continuïtat o confiança, com al·leguen els seus defensors. És un problema de perfil. “És finet, poc musculat, poc contundent -el descriuen a l’àrea de scouting-. A Luis Enrique no li agradava per això, per falta de cos. Ell defensa sense xoc, et posa el peu, anticipa i treu la pilota. No canviarà”.

Aquest estigma de ser poc dur l’ha perseguit durant la seva formació. “Li guanyaven terreny altres companys que estaven físicament més fets, com Marc Hernández”, recorda Jaume Marcet, especialista en el planter del Barça a la televisió del club. De fet, Bartra, que en l’etapa infantil i cadet va haver d’adaptar-se a la posició de lateral o pivot per anar entrant a l’equip, no va ser titular fins al juvenil i, com admet Marcet, “va passar quatre o cinc anys fotuts, amb l’aigua al coll pensant que potser el feien fora del club”. Però va resistir “perquè se li veia talent” i perquè “té una capacitat de sobreviure immensa”.

Cargando
No hay anuncios

Bartra és un lluitador, un culer convençut. “Era l’aneguet lleig d’una generació brillant del 91, era l’únic que no anava a la selecció”, recorda l’scouter. La majoria de tècnics que hi han tractat tenen clar que la fortalesa mental és una de les virtuts de Bartra, que accepta que potser no és el millor i sap esperar el seu torn en un segon terme, a l’ombra, compensant menys qualitat amb esforç i compromís. “No té un caràcter atropellador com Ramos o Piqué, per exemple. Ell és més temperat, més discret. És un nen Masia, més educat i tranquil”, diuen.

Girar aquest caràcter senzill i assenyat per fer-lo encaixar en la crueltat de l’alta competició ha sigut difícil i Bartra ha reconegut en més d’una ocasió que, des que va fer el salt al primer equip, ha necessitat l’ajuda d’un coach personal. Va ser un consell del seu representant, Màgic Díaz, que va orientar-lo amb un conegut argentí. “Vaig adquirir una sèrie d’eines d’autoconeixement que m’ajuden a gestionar la pressió de jugar al Barça”, admetia el mateix protagonista fa dos anys, quan amb Tito Vilanova va viure la seva etapa més protagonista a l’entitat blaugrana (2.303 minuts).

Cargando
No hay anuncios

Ser pare ha arrodonit la seva maduresa amb paciència i ha frenat l’impuls que va portar-lo a estudiar la sortida del club, quan van trucar a la seva porta el Porto de Julen Lopetegi o el Tottenham de Mauricio Pochettino. Veus pròximes a ell reconeixen que l’experiència del seu amic Marc Muniesa també el condiciona a no marxar, perquè ha entès que en altres països el seu futbol potser no acabaria de quallar. A més, el Barça continua sent “un lloc segur” per a ell, “el millor aparador” mentre es mantingui en segona fila. Té la confiança de Vicente del Bosque, que l’ha prioritzat a altres centrals amb més presència a Primera quan ha tingut baixes. “Sóc aquí, com al Barça, per al que es necessiti de mi: donar la talla, i igualar o superar el nivell si és possible”, deia després de tancar a Luxemburg, com a titular, la classificació per a l’Eurocopa de França.

Amb el campionat continental a l’horitzó, la selecció espanyola és un motor paral·lel que anima Bartra en les ratxes de menys partits al Barça. La Copa del Rei és ara, també, el gran al·licient per al central, que continuarà buscant aquella actuació brillant que torni a engrescar el seu altaveu més fidel: un Camp Nou àvid de gent de la casa que triomfa. Ell, mentrestant, continuarà sobrevivint com va anar fent cada estiu a La Masia, fins que sigui l’hora d’esclatar.

Cargando
No hay anuncios

Dos cops desconvocat i quinze a la banqueta

Quan avui a mig matí el Barça faci oficial la convocatòria per rebre l’Athletic, Marc Bartra confia veure-hi el seu nom escrit. Contra el Granada va quedar-ne fora, i era el segon cop que no apareixia a la llista. A més, el central blaugrana ha vist íntegrament des de la banqueta 15 partits aquesta temporada. És a dir, que només ha participat en el 45% dels casos, en la meitat dels quals ho ha fet com a suplent. L’any passat, sense Vermaelen, Luis Enrique el va implicar en el 51% dels partits.