"Em van fer una mastectomia i em van extirpar 32 ganglis, però l'esport m'ajuda a recuperar la força"
El projecte 'Bota per la vida' utilitza el bàsquet com a eina terapèutica per a malalts oncològics
L'Hospitalet de Llobregat"Pateixo un càncer de mama des de fa quatre mesos i estic fent un tractament hormonal i radioteràpia". Daniela Rodríguez mai havia tocat una pilota de bàsquet, però dilluns va participar en un entrenament supervisat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO). "No sabia ni les normes ni des d'on llançar a cistella, però m'ho he passat molt bé. M'he sentit com una nena petita a la qual li donen una llaminadura. A la meva parella li agrada molt i sovint es queda a veure partits de la NBA de matinada, però jo no havia jugat mai", reconeix.
"Compartir experiència amb persones que estan passant pel mateix que tu és una bona idea. Els tractaments hormonals contra el càncer provoquen molts dolors i fer esport és una bona manera per combatre'ls. A més, també és útil contra l'insomni i ajuda a millorar l'estat d'ànim. Els canvis d'humor són habituals. Passem de ser Heidi a la nena de El exorcista. Tan aviat plorem com riem. En cinc minuts passem per tots els estats d'ànim i fer coses que ens ajudin a sentir-nos millor és molt útil", confessa Rodríguez.
La sessió forma part del projecte Bota per la vida, un nou programa impulsat per la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) que aposta per l'activitat física com a complement terapèutic per a joves diagnosticats de càncer. "Bota per la vida és una intervenció que utilitza el bàsquet com a eina terapèutica amb malalts oncològics. L'objectiu és millorar la qualitat de vida dels pacients, tant durant els tractaments com després. Cada dues setmanes fem un entrenament de bàsquet perquè, mentre van aprenent les normes, treballin altres aspectes", diu Mireia Daura, l'entrenadora que coordina les sessions.
"El bàsquet ens permet treballar components de la condició física com la força, la resistència, la coordinació, l'equilibri o l'agilitat, d'una manera lúdica, motivadora i amb un fort component social, aspectes clau per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional dels joves amb càncer", assegura Daura, que també és fisioterapeuta.
"L'entrenament grupal sempre ajuda a treballar altres aspectes, com l'autoestima o les relacions socials", recorda Daura. Les sessions es realitzen cada 15 dies. "L'esport ajuda tant a la prevenció com al tractament, però sobretot quan acaba el tractament. L'activitat serveix per controlar el risc cardiovascular i ajuda a fer que els pacients se sentin millor psicològicament. Hi ha molts estudis que així ho certifiquen. A més, és una manera de potenciar un grup relacional, ja que sovint els pacients se senten sols durant el tractament. L'impacte és molt positiu", explica Eva Domingo, coordinadora d'hematologia de l'Institut Català d'Oncologia.
"Cada tumor és diferent"
"Cada tumor és diferent, però la pràctica de l'esport millora la supervivència dels pacients d'alguns tipus de càncers. Si es fa esport de manera regular, les dades són més positives, sobretot en els càncers de còlon", avança Domingo. El programa s'adreça a joves a partir de 18 anys que han patit una cirurgia o un tractament oncològic i necessiten reprendre l'activitat física de manera segura, controlada i guiada.
"Jo no practico habitualment el bàsquet, però qualsevol activitat física pot ser útil per portar millor els tractaments. A mi em van fer una mastectomia i em van extirpar 32 ganglis, que són molts, però l'esport m'ajuda a recuperar la força", reconeix Lola Mulero, una altra de les participants del Bota per la vida, una iniciativa segura, adaptada i, sobretot, alineada amb les recomanacions actuals d'activitat física. Aquest projecte, que neix a l'ICO L'Hospitalet, té una clara vocació de continuïtat i creixement, i no es descarta que en el futur es pugui ampliar a altres centres de l'Institut Català d'Oncologia, com els de Badalona i Girona.