Bàsquet - Eurolliga
Esports 27/04/2021

Brandon Davies i una motxilla d'arguments per no rendir-se

El Barça s'encomana al pivot, que no ha tingut una vida fàcil, per no badar contra el Zenit de Sant Petersburg

5 min
Brandon Davies
Disponible en:

BarcelonaQuan el Barça era a Tel Aviv per jugar contra el Maccabi, Brandon Davies va rebre una notícia que el va deixar glaçat. El seu millor amic, el Tui, havia mort. Impactat pel decés, el jugador del Barça es va refugiar en el bàsquet durant alguns dels dies més durs de la seva vida. Unes setmanes més tard, el pivot va ser pare i va decidir batejar el seu fill amb un nom que significa molt per a ell: Enzo Tui Davies. El seu rendiment no només no s'ha vist afectat des d'aleshores sinó que s'ha convertit en essencial per a un Barça que aquest dimecres (19 h, DAZN) juga el tercer partit dels quarts de final de l'Eurolliga contra el Zenit de Sant Petersburg (1-1).

Davies fa 2,08 metres d'alçada i és afroamericà. La seva mare, en canvi, és baixeta i blanca. L'actual jugador del Barça va ser adoptat quan tan sols tenia dos dies de vida. La seva mare, Linda Kathleen, va viatjar des de Utah fins a Filadèlfia per formalitzar els tràmits. Després va tornar a Utah, a Provo, on va criar el nen. "La meva mare biològica, que aleshores tenia 16 anys i de la qual no he sabut mai més res, em va donar en adopció a la meva mare. De la meva mare biològica només en conec el nom, però al cap i a la fi ella va fer el millor per a la meva vida", assegura. Brandon té dos germans que van néixer a l'Índia i també són adoptats. "La Linda és una superdona, ho ha donat tot per mi i pels meus dos germans. Ella va viatjar de Utah a Filadèlfia per formalitzar l’adopció i després vam tornar a Provo, a uns 80 quilòmetres al sud de Salt Lake City, on vaig passar la meva infància i adolescència. Un any abans de venir-me a buscar, la Linda havia adoptat un altre nen, l’Stephen, que es va morir. Ella va pensar que la família no estava completa i em va adoptar a mi. Mai es rendeix", relata.

"Les fotos de família són gracioses perquè soc molt més alt que la resta. Quan anem pel carrer de vegades la gent ens mira, però m’encanta la meva família. Ens veiem sovint, ja que la meva mare sol venir amb la meva germana per vacances o quan s’ho poden combinar a la feina. M’encanta compartir estones plegats parlant, encara que no fem res en especial. A més, després de cada partit ens solem trucar amb la mare si no és gaire tard. A ella li agrada sobretot sentir els seus nets", reconeix Davies.

Fora de la pista és un tipus coherent que intenta mantenir les seves creences religioses. "Practico la religió mormona. Aquí a Barcelona hi ha un bon espai per practicar-la quan no em coincideix amb els partits", destaca. Un dia al mes fa dejú, i els diners que s'hauria gastat en el menjar els destina a algú que els necessita. Sobre el parquet es transforma i té una capacitat de lluita que recorda la d'Audie Norris. A més, els aficionats valoren la proximitat que el jugador exhibeix a les xarxes socials, on tan aviat mostra imatges del vestidor com de les seves compres a Ikea o dels seus balls imitant el Príncep de Bel-Air.

Quan dubtava entre fitxar pel Barça o fer-ho pel Reial Madrid, Sarunas Jasikevicius li va parlar del club blaugrana i de Barcelona, i això va decantar la balança. El rival blanc és, de fet, una de les seves víctimes predilectes. "Feia temps que no veia un jugador així. Pot jugar a totes les posicions i ho fa tot bé: ataca, defensa i fa de tot”, va opinar Svetislav Pesic quan el va tenir a les seves ordres. Un membre del cos tècnic el va batejar com a Rambo per la cinta de cabells que utilitza i el sobrenom ha fet fortuna. "És un nom que m’agrada i em fa gràcia", confessa. En defensa, aporta una gran versatilitat. En atac, és capaç de convertir-se en un generador de joc des del centre de l'atac.

Les vambes de Brandon Davies

Davies té una bona sintonia amb Jasikevicius, que ja va ser el seu tècnic al Zalgiris. "M’agrada parlar amb l’entrenador per millorar i no perdre l’ètica de treball i em quedo després dels entrenaments fent tirs a cistella. Tenim grans jugadors, però el que més valoro: enormes persones que sempre hi són per ajudar-te. Sabem que amb noms no es guanyen títols, hem d’anar tots a l’una. Amb qui més comparteixo sensacions i comentaris sobre moviments, jugades i accions dels partits és amb Nikola Mirotic, quin tros de persona... Sempre té temps per a tothom", explica.

"M'avorria com a porter"

Abans d'apostar pel bàsquet, Davies va començar jugant a futbol al Provo. "Teníem molt bon equip i jo era bastant més alt que els meus companys, però era bastant ràpid. Després de fer proves per accedir-hi vaig passar a jugar al Utah Rangers FC. Però al final vaig haver de deixar el futbol perquè era molt més alt que la resta de l’equip i vaig perdre rapidesa. A més, estava cansat del futbol, perquè vaig passar de davanter a porter i m’avorria molt sota els pals. Tots els amics jugaven a bàsquet i vaig entrar a l’equip, on jugaven els meus amics, però em van treure del primer equip. Més enllà de rendir-me o de deixar el bàsquet, des de llavors em dedico a treballar intensament i cada estiu intentava assolir el nivell de la resta", argumenta en una carta publicada a la web del Barça.

Brandon Davies

Després de provar sort a la NBA amb els Clippers, els Philadelphia 76ers i els Brooklyn Nets, el gener del 2015 va aterrar a Europa per primer cop. Va ser a França, al Chalon-sur-Saône, on va disputar vuit partits. El curs 2015-16 va marxar al Varese italià per tornar a França, al Mònaco, el curs 2016-17. La seva gran feina el va portar al Zalgiris Kaunas l’estiu del 2017, on s’hi va estar dues temporades. Davies, que té 29 anys, vol evitar les comparacions amb altres jugadors. "Intento ser la millor versió de mi mateix", diu.

El nord-americà és un home de rutines. "Abans de cada partit m’agrada seguir una rutina. En els partits de casa menjo pancakes, ous i bacó per esmorzar. Sempre arribo aviat al Palau per estirar bé i poder fer un bon escalfament amb els auriculars posats. Escolto hip-hop o rap, com ara Drake, reggae com Bob Marley i també una barreja de diferents estils. Això em fa sentir com si fos l’únic del pavelló", confessa el jugador, que a poc a poc va aprenent idiomes. "Tinc ganes d’aprendre català quan tingui el castellà més o menys fluid", avança.

stats