“La gent del carrer té problemes per dir-te dos jugadors actuals”

BarcelonaLa conversa entre Rafa Jofresa i Roger Esteller flueix sense necessitat d’anar llançant preguntes. Han sigut rivals, però també companys de vestidor. Es coneixen bé i han acceptat la proposta de l’ARA d’analitzar el derbi que avui (12.30 h, Movistar Deportes 2) disputen el Barça Lassa i el Divina Seguros Joventut al Palau Blaugrana. Tots dos equips tenen, en aquests moments de la temporada, més dificultats de les que havien imaginat a l’inici de la competició, però l’espectacle està assegurat. “Si només mires la classificació està tot dit pel que fa al potencial d’un equip i de l’altre. El Barça té un equip molt superior, però la Penya sap que sempre té l’oportunitat de fer servir el derbi per reivindicar-se i sorprendre. A més, l’equip blaugrana no està tenint una temporada gens regular i va competir divendres a Istanbul”, avisa Jofresa. Esteller assenteix i s’atreveix fins i tot a imaginar dos escenaris possibles. “La diferència pressupostària et condiciona moltes coses, però no tenir ni 48 hores per descansar pot ser un factor important. Jo m’imagino dues possibilitats: que la Penya pagui els plats trencats o que hi hagi un partit igualat”.

Els dos exjugadors, que analitzen com pot afectar l’arribada de Niclás Laprovittola a l’equip verd-i-negre, parlen amb un gran respecte dels professionals actuals, però tenen clar que l’inici de temporada no ha sigut positiu. “Tots dos equips arriben amb molta pressió de la negativa. Tot i que queda molta competició, les expectatives que els dos conjunts tenien quan va començar la temporada han quedat molt per sota”, opina Jofresa. El Barça Lassa acumula 19 derrotes en 37 partits i el Divina Seguros Joventut ocupa posicions de descens. “Veure dos equips amb urgències al mes de gener és preocupant. Estem veient actuacions del Barça Lassa que no són normals. L’equip està patint una muntanya russa i necessita més ordre. Potser quan hagi passat la Copa del Rei el podran tenir”, intueix Esteller.

La falta d’identificació que divendres denunciava Adela Marco a l’ARA és motiu de debat entre aquests dos il·lustres del bàsquet català. Jofresa té clar que és un aspecte que afecta negativament l’espectacle. “Abans hi havia més jugadors que estàvem al primer equip i veníem del planter, tant al Barça com a la Penya. La rivalitat, per tant, s’anava cuinant a les categories inferiors, on ja t’anaves enfrontant. Els jugadors s’identificaven més amb els seus equips i els aficionats coneixien perfectament els rivals perquè els jugadors es mantenien molts anys al mateix equip. Ara tot això s’ha perdut. A més, en la nostra època els dos equips competien a un nivell molt similar. Tots els partits eren oberts, no com ara”. Esteller té clares les conseqüències d’aquesta desafecció. “Això no és bo ni per als jugadors ni per a la Lliga Endesa. El de la nostra època era un producte que es venia molt bé, ja que els aficionats identificaven els jugadors. La gent coneixia els jugadors d’aquí, però també els de fora, que passaven molts anys al mateix equip. És el cas d’Audie Norris o de Corny Thompson, per exemple. Ara això s’ha perdut, la falta d’identificació és una gran amenaça i la gent del carrer té problemes per dir-te dos jugadors de les plantilles actuals”.

“No passava de mig camp”

“Quan jo defensava el Rafa, no passava ni de mig camp”, bromeja Esteller. I tots dos riuen. “És broma. La posició de base és la més difícil. Quan era juvenil, Manel Comas em volia fer jugar de base i em vaig espantar molt. És una posició molt complicada i el Rafa la va entendre a la perfecció; dominava el joc i, a més, s’adaptava a les necessitats de cada equip. Aquesta és una virtut dels jugadors que no s’acostuma a veure”, apunta el Tigre de Sants.

“Quan va pujar al primer equip, el Roger va demostrar maduresa i caràcter. Era determinant i tenia molta influència en el vestidor. Sent jove, tenia més galons que jugadors veterans. Era molt complet, molt bo en defensa i en la transició ofensiva”, confessa Jofresa, que aquests dies està negociant el nou conveni col·lectiu amb l’ACB. El seu telèfon sona per tercera vegada, així que potser és el moment d’anar acabant.