De dormir al terra de l'autobús a ser campió del món a 8.000 quilòmetres de casa

Torelló"Ha sigut com quan ets un nen petit i no ets conscient del que fas. Has fet és una gamberrada i de cop algú t'agafa i et diu: «Ei, mira què acabes de fer». I dius: «Hòstia, què he fet». Parla Guim Expósito (Cerdanyola del Vallès, 1994), que fa alguns dies es va proclamar campió del món de 3x3 amb la selecció espanyola de bàsquet a Mongòlia. I, per si no n'hi hagués prou, va arrodonir una de les millors setmanes de la seva vida amb l'MVP del torneig. "Són dies de tenir una allau de missatges i respondre-hi una mica amb el pilot automàtic i perdre una mica el context i el control de la vida, l'oremus", reconeix. Està "una mica desbordat, però molt feliç". La selecció femenina tenia una plata olímpica i dos ors i dues plates europees i era entre les favorites, però l'equip masculí només havia disputat dos cops el Mundial d'aquesta disciplina emergent (2012, el primer, i 2016). L'or era directament "inimaginable" per a un equip que va viatjar a Mongòlia sense res a perdre-hi.

Viure un Mundial ja era "un autèntic somni" per a aquell nen i aquell base que es va criar admirant Raúl López, José Manuel Calderón, Sergio Rodríguez i Ricky Rubio, enganxat a la pantalla del televisor o de l'ordinador. Mirava vídeos de highlights a YouTube i sortia corrents a imitar els seus ídols. A casa no hi havia cistella. "Vist en perspectiva, va ser una decisió encertada dels meus pares perquè no haguessin pogut dormir, perquè el soroll de la pilota botant els hauria trencat -sobretot els estius i les vacances- moltíssims moments de tranquil·litat, però en aquell moment a mi em van causar moltes ploreres i moltes enrabiades. Sabia que era un no rotund, però la cistella de bàsquet era cada any el regal número 1 de la llista dels Reis i del meu aniversari", afirma. Sí que tenia pilota. Per poder jugar dins de casa sense que el renyessin la posava dins d'una bossa de plàstic o una màrfega, per esmorteir-ne el soroll: com un silenciador.

Va fer carrera a les categories de plata i de bronze del bàsquet espanyol, però el 2021 es va fer viral per un tuit on explicava que deixava el bàsquet professional, tip de "sobreviure" amb contractes de mil euros i vuit mesos i "desencantat". Molt sovint anaven i tornaven amb autobús el mateix dia del partit i dormien a terra: sobre un aïllant de càmping o un matalàs petit. "És un món molt sacrificat perquè deixes de banda moltes coses, com la conciliació amb la família i els amics. Ets fora de casa molt de temps i et perds moltes coses: Nadal, Cap d'Any, aniversaris, potser els últims moments d'algú estimat, potser el naixement d'algú pròxim. Arriba un punt que veus que no gaudeixes com hauries de gaudir per tots els sacrificis que fas i que a més econòmicament tampoc et compensa. No és que sigui un peatge a pagar que et solucioni la vida", reflexiona. Gràcies al 3x3 ha recuperat "el gaudi de jugar i de ser feliç a la pista".

Treballa en una 'start-up' i gaudeix del bàsquet

Juga amb l'equip Barcelona 3x3. Fa alguns dies es van convertir en el primer equip espanyol que va arribar a les semis d'una prova del circuit mundial. Són al número 24 del rànquing i el repte és conquerir el top10. Ell és el tresorer: el 3x3, tan dinàmic, tan adaptat als temps de Netflix i TikTok, està creixent molt a nivell amateur a Catalunya i a Espanya, però ha de fer "un pas endavant" professionalment. Aquesta explosió ha d'anar acompanyada de més suport en l'àmbit institucional i en matèria de patrocinadors. El Barcelona 3x3, a diferència de la majoria dels rivals, no té espònsors i beu dels premis que obté i dels diners dels mateixos jugadors.

Expósito treballa en l'estratègia de negoci d'una empresa emergent que li dona la "llibertat" que necessita per viatjar per tot el món per gaudir de l'elit del 3x3. "Les condicions econòmiques són bastant més humils que a la feina on era abans, més convencional, però em permet gaudir del que més m'agrada. Va ser la meva aposta a nivell de vida: prioritzar aquests últims anys que veig que puc gaudir molt del 3x3 i ja tindré temps de treballar i de guanyar-me millor la vida econòmicament. Però ara no seria tan feliç". Aquests dies més d'un client li ha preguntat si és el Guim Expósito que surt als diaris i a la tele.

"Després de guanyar la final i recollir l'MVP vaig fer alguna entrevista de ràdio. De cop sents que donen pas a un campió del món i la primera reacció que tens mentre esperes és: «Hòstia, a veure qui surt ara». Si Marc Márquez, Rafa Nadal, algú així. No ets conscient que t'estan presentant a tu", admet rient. Ni s'esperava l'or ni l'MVP. Diu que estava com en "xoc" i que no s'ho creia mentre observa la medalla d'or i el trofeu de MVP, que reposen sobre la taula. "La medalla brilla molt, tot i que ja té algunes rascades de la celebració. De saltar amunt i avall i abraçar-nos amb les medalles posades i que xoquin entre si".