El futbolista que va evitar la buidor estudiant als avions

BarcelonaA dins d'un avió que el podia portar, per exemple, a Barcelona per enfrontar-se al Barça de Leo Messi, Marc Bertran (la Pobla de Segur, 1982) es posava a estudiar. "Tinc algun amic client que em recorda que era l'únic que estava a l'avió amb els llibres. En els viatges perdíem moltes hores i jo les volia aprofitar. Vaig estar cinc anys al Tenerife, on cada 15 dies havíem de fer desplaçaments força llargs", recorda Bertran en una conversa amb l'ARA. "Mendilibar, el meu entrenador quan jugava a l'Osasuna, a vegades em preguntava: «Estàs d'exàmens, oi?». Algun dia em quedava fins a la una o les dues de la matinada estudiant i ell deia que se'm notava perquè l'endemà estava més cansat, més dispers. Però mai m'ho va recriminar. Ho respectava al 100%."

Quan es va retirar com a futbolista professional, l'estiu del 2016, després d'una última temporada al Saragossa, Bertran no va trigar a canviar-se la roba esportiva per la d'oficina. Aleshores ja tenia al sac les carreres d'INEFC i economia. "No vaig sentir gens el buit després de retirar-me. Vaig estar un mes exacte sense treballar. En un mes ja estava donat d'alta en una empresa. Estava molt mentalitzat respecte al que volia fer en un futur; estava format i tenia una idea molt clara", assegura. Des de fa uns anys és gestor de grans patrimonis especialitzat en futbolistes. Alguns dels seus clients són amics, antics companys d'equip que l'havien vist estudiar als avions.

"La figura de l'assessor patrimonial en el món del futbol ha evolucionat molt amb el temps. Quan jo jugava amb 20 anys no recordo que em presentessin ningú o que hi hagués interès per aquestes coses. En canvi, a la part final de la meva carrera esportiva ja va aparèixer gent que es va presentar per oferir un servei d'aquest tipus", explica Bertran, que es va formar al planter de l'Espanyol, equip en el qual va debutar a la Primera Divisió. "També ha evolucionat bastant la consciència del jugador en relació amb la importància que té aquesta figura. Considero que és essencial perquè t'ajuda a seguir un camí i a tenir una estabilitat en les finances. Ara mateix és difícil trobar jugadors de Primera Divisió que no tinguin un assessor patrimonial".

Bertran té clients a Barcelona, Madrid, Granada, Amsterdam, Londres o Doha i ara forma part d'A&G, una banca privada. Precisament, a la seu d'aquesta empresa a Barcelona, en plena avinguda Diagonal, és on té lloc l'entrevista. "Un 50% del temps me'l passo a l'oficina i l'altra 50%, viatjant. És important estar amb els clients cada tres o quatre mesos". Haver de viatjar tant no li ve de nou perquè també ho havia de fer com a futbolista, però ara té fills i valora més el temps que passa a casa. "Amb 30 anys ja tenia força clar que el món de les finances podia ser el meu futur. És bo –i ho intento parlar amb els meus clients i amics– que l'esportista pensi en el seu futur. No és qüestió de pensar en la retirada com una cosa dolenta. És una cosa inevitable. Jo insisteixo als meus clients que es formin i que pensin què volen fer en un futur".

Però admet que la seva gestió de la retirada és una excepció, que la retirada i el que ve després és un període que, si no estàs preparat en tots els sentits, es pot fer molt dur: "Ningú ens prepara per a això. Portes 15 anys amb la mateixa rutina de futbolista professional i, de cop i volta, als 35 anys s'acaba i se t'obre un horitzó que desconeixes completament. Si estàs format i preparat, pots afrontar aquest nou horitzó de forma més estable i amb més il·lusió. No només és un tema econòmic, és un tema de buscar nous reptes i motivacions". I també evitar la nostàlgia que provoca deixar de sortir als diaris.

La recepta financera

Malgrat les milionades que cobren molts futbolistes, no són pocs els que després de la retirada han acabat fent fallida. Bertran assegura que els futbolistes actualment estan més conscienciats sobre el tema dels diners que dècades enrere, però el perill sempre hi és. Quina és la recepta per evitar-ho? "Tens un horitzó de 15 anys en el qual pots acumular molts diners si fas les coses bé. La primera fase és fomentar l'estalvi. És fàcil de dir, però com més tens, més gastes. Seria bo que cada mes apartessin la meitat del teu sou, i amb això, ben invertit amb una rendibilitat molt moderada en 15 anys i capitalitzant les rendes, pots aconseguir objectius fantàstics", respon Bertran. "També t'has de negar a possibles propostes que et facin i que no siguin adients al teu perfil. Jo he tingut companys que han entrat en coses que no han funcionat. Has de ser conscient d'on et fiques i quin risc té", afegeix.

Bertran viu a Pamplona des que es va retirar com a futbolista i és soci de l'Osasuna. Segueix tenint una relació intensa amb el futbol, laboralment i com a espectador, però rarament es posa les botes. "No jugo gens a futbol. L'any després de la retirada sí que vaig jugar alguns partits amb els amics, però fa sis o set anys que no n'he jugat gairebé cap". L'últim, però, és recent. Pares contra fills de l'Oberena, el club de futbol en què juga un dels seus fills.