21/11/2021

Cinc maneres de mantenir la passió

Joel Parra va entrar a formar part del planter del Joventut de Badalona quan només tenia cinc anys. La seva mare, que havia sigut jugadora, li va aconseguir una prova, i aquell dia va començar la seva trajectòria verd-i-negra. Quan acabava el seu aprenentatge diari en una de les pistes secundàries del Palau Olímpic, el nen s’acostava a una de les portes de la pista central per veure a través d’una petita escletxa l’entrenament del primer equip. El joc de Ricky Rubio, Rudy Fernández i Pau Ribas el deixava fascinat, i sovint havien d’anar a buscar-lo perquè hi quedava hipnotitzat.

Després de tenir un protagonisme important a les seleccions inferiors, Dani Pérez no va tenir un accés fàcil a la Lliga Endesa. El base es va haver d’anar a guanyar les garrofes en diferents equips de les competicions FEB, on es va acostumar a fer desplaçaments de 12 o 13 hores en autobús abans de cada partit. Ell era jove i jugava contra gent que tenia el cul pelat, que es coneixia la categoria a la perfecció i que no li concedia res. Va ser com fer la mili.

Cargando
No hay anuncios

La trajectòria d’Oriol Paulí té un inici diferent, ja que va arribar a Can Barça amb 12 anys. Considerat una de les grans promeses del planter blaugrana, el jove va fer les maletes per buscar el seu propi espai. Sortir del club el va ajudar a madurar i a ser conscient d’una realitat no sempre amable. L’experiència, però, el va empènyer a créixer i a madurar.

Nascut a Can Gibert, Yankuba Sima va començar a jugar a bàsquet a Santa Eugènia amb el modest CESET i d'allà va passar a l'antic Sant Josep, on es va guanyar l’oportunitat d’anar becat a la CBA de les Canàries. Tot i que era la primera vegada que sortia de casa, el gironí va acabar fent el salt a la NCAA, on es va formar durant tres exigents temporades.

Cargando
No hay anuncios

Després de jugar al Barça fins a la categoria cadet de segon any, Miquel Salvó va prioritzar tornar a jugar amb els seus amics de tota la vida al Samà de la seva Vilanova i la Geltrú natal. Lluny de desconnectar-se del bàsquet, en aquell club va recuperar una il·lusió que el va portar per Bèlgica i per un grapat d’equips modestos fins que van començar a arribar-li oportunitats més ambicioses.

Què tenen en comú, aquestes cinc històries? Doncs un final d’èxit, ja que aquest dilluns els cinc jugadors catalans es concentraran amb una selecció espanyola que busca nous lideratges. El seu és un exemple de tenacitat amb recompensa que confirma que es pot arribar al cim des de les carreteres més insospitades. Només hi ha un requisit: no perdre mai la passió.

Cargando
No hay anuncios